Fer memòria a Cornellà i a Catalunya

Aquest cap de setmana ha estat el cap de setmana de la memòria, de la memòria històrica, del record a les persones que a Catalunya, a Cornellà, a Espanya i a Europa van lluitar per la llibertat, la justícia i la democràcia.

Vull destacar l'impressionant acte de reconeixement als caiguts a la batalla de l'Ebre celebrat diumenge, els actes de Lleó ( El País), i sobretot, per la proximitat a qui us escriu, l'acte de presentació del Llibre TRAUMAS; niños de la guerra y del exilio dissabte, i l'acte de reconeixement a l'Oleguer Bellavista (notes) ahir diumenge al Matí.

"S'han pogut dir coses llargament amagades" o "hem sabut coses que desconeixiem de la història d'Almeda i de Cornellà". Són segurament les dues frases que millor resumeixen els sentiments de totes les persones que van viure els actes del cap de setmana. Us recomano l'article d'en Josep Lligades i la Mercè Solé al seu bloc.

Un aficionat amb certa formació històrica podría qüestionar alguna de frases i afirmacions dels "experts" i les autoritats que van prendre la paraula dissabte al Patronat o diumenge a Almeda, però seria una discussió de matís que no ve al cas i que cal emmarcar-la en les dificultats d'expressar-se amb rigor quan es té un micro davant. No vaig poder treure'm del cap però, que menys jo, tots els regidors i regidores presents en l'acte d'Almeda, on vam posar la placa que identifica la plaça de l'esglèsia d'Almeda com Oleguer Bellavista, havíen també aprovat posar el nom del Papa Joan Pau II a una altre plaça de la ciutat i es neguen a possar recursos municipals per eliminar la simbologia franquista de carrers i habitatges de Cornellà.

Bé, el que de veritat importa és que es poden fer aquest tipus d'actes sense por, sense amagar-se i amb dignitat. Dignificant la història i el seus protagonistes era una prioritat de Catalunya, i encara ho ha de ser en el futur. Una societat democràtica sòlida no es pot basar en el silenci i en l’oblit. Requereix d’un bagatge compartit que ajudi a entendre el com i el perquè hem arribat fins aquí. 

Per això crec que és just explicar perquè actes com els del cap de setmana s'han pogut fer.  A diferència del que passa en l'estat, gràcies a moltes persones i a l’acció del Govern de la Generalitat i de la perseverança històrica d’Iniciativa-Esquerra Unida, Catalunya compte avui amb una veritable política de recuperació de la memòria històrica democràtica en tots els seus àmbits.

Mentre el president Montilla sembla que renega del seu govern, crec que cal dir que hem contribuït a tancar ferides que havien estat obertes massa temps, mitjançant la llei que pretén dignificar les fosses comunes presents en el nostre territori i l’imminent aprovació dels protocols tècnics d’actuació pel que fa a la recollida de restes en superfície (Terres de l’Ebre), l’exhumació de restes (3, a Gurb, Corbera d’Ebre i Gandesa) i les actuacions de dignificació d’espais (a l’entorn d’una desena).

Hem contribuït a recuperar el nostre patrimoni memorial: centres d’interpretació, itineraris, trinxeres, refugis, fossars... (gairebé 80 arreu de Catalunya).

Hem atorgat el degut reconeixement i homenatge a les víctimes del feixisme i als defensors de la democràcia (25 actes arreu de Catalunya amb la presència de més de 7.000 persones homenatjades).

S’ha presentat el Cens de simbologia franquista de Catalunya, amb la localització, identificació i catalogació de tots els símbols franquistes que encara resten actualment a l’espai públic de Catalunya. És a dir, disposem d’una eina a partir de la qual les administracions competents poden desplegar les mesures necessàries en relació amb la seva conservació, eliminació o senyalització.

I finalment, i sens dubte l’obra més destacada, és la creació del Memorial Democràtic, amb l’Espai Memorial Democràtic (Via Laietana, 69. Barcelona). Institució que té per finalitat l’impuls i l’execució a Catalunya de les polítiques públiques de recuperació i foment de la memòria democràtica.

Per tant, crec que és just recordar que gràcies en primer lloc a persones concretes, a entitats com l'Associació de Memòria Històrica del Baix Llobregat i a institucions com l'Ajuntament de Cornellà i el Memorial Democràtic de la Generalitat, avui la la història és més justa amb les persones i amb la realitat.