Els comunistes no penseu en la família

Fa uns dies em van interpel·lar amb aquesta afirmació sobre les propostes que feia la gent d'ICV de suport a la Família. Ahir CiU, que va col·laborar com ningú a fomentar l'endeutament familiar i els beneficis bancàris, es contradeia del que havia fet durant la reforma de la llei del mercat hipotecari, i deia apostar per la protecció de les famílies davant els desnonaments i altres agressions hipotecaries.

Us adjunto un resum del que vaig plantejar a l'entitat que em preguntava sobre les Polítiques de suport a la Família que planteja ICV.

Per començar cal tenir clar que realitat sociocultural del nostre país fa que avui hàgim de parlar de diversitat de formes familiars, que plantegen diversitat de dificultats, i a les que cal donar-hi lògicament diverses respostes des de les administracions públiques.

ICV volem fer possible el dret a la família, és a dir, a unes relacions familiars de qualitat en el marc d’un nou model d’articulació entre el temps familiar i la resta d’àmbits de la vida quotidiana. Cal garantir el dret a la maternitat i la paternitat, així com el dret dels nens i nenes a tenir pares. Volem generar les condicions que facin possible la maternitat/paternitat desitjada, així com elements de suport integral als processos d’educació i socialització dels nens i les nenes en el marc de les famílies. Per ICV cal protegir i donar suport a les famílies socioeconòmicament més febles, i als membres més febles d'aquestes; els nens i les nenes, i sovint també les mares.

Apostem per l'ocupació i les polítiques de garantia de rendes individuals i familiars, complementades per uns bons serveis socioeducatius d'atenció a les famílies, i mesures de suport a les famílies en àmbits com l'educació o l'habitatge. La crisi econòmica que afecta al nostre país afecta principalment a a les famílies ja que ha suposat una reducció d'ingressos de bona part de la població adulta. La prioritat és la creació d'ocupació per garantir l'autonomia individual i familiar. Aquesta creació d'ocupació s'ha de generar promovent un canvi de model productiu i de model econòmic en general. Una nova economia verda, basada en una producció sostenible de qualitat.

Per garantir una mínima suficiència econòmica de les famílies i les persones volem crear un Programa de pobresa zero que, partint del PIRMI, superi les seves limitacions, i inclogui formació, orientació laboral, serveis socials (individuals i familiars) i habitatge. Volem impulsar una renda de ciutadania que garanteixi uns ingressos mínims a totes les persones. Ningú, a Catalunya, no hauria de tenir una renda inferior a l’import de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), que per a 2010 és de 569,12 euros mensuals.

Plantegem la Renda de Ciutadania com un primer estadi de la Renda Bàsica, i com l’evolució natural de la RMI. Volem que la garantia d’ingressos mínims esdevingui un dret subjectiu de ciutadania, exigible i no condicionat a suficiència pressupostària. Apostem per crear noves prestacions familiars de tipologia redistributiva (que es tingui en compte el nombre de fills i la renda familiar/personal disponible), incrementar les prestacions econòmiques bàsiques per naixement durant els primers anys de vida dels infants, i allargar el període de cobrament en situacions de monoparentalitat, però establint un sistema progressiu que ajudi més a qui menys té.
Per altra banda, apostem per polítiques de prevenció del risc social que prioritzin la intervenció des de l'entorn proper a l'infant i la família, potenciant les competències parentals per davant de la intervenció institucional. Impulsarem uns Serveis d'atenció a la Infància i a la família més descentralitzats que donin suport als serveis locals públics i del tercer sector, i amb un vessant més orientador que atengui tota la infància, i no només encaminat a la protecció. Volem per crear serveis potent d'atenció socioeducativa a les famílies, per ajudar-les en la seva evolució i en l'educació dels nens i nenes. Les famílies necessiten serveis i ajuts econòmics, però també necessiten temps per compartir, per educar, per a l’afectivitat.

Volem impulsar polítiques d’infància veritablement preventives. Desenvolupar programes i serveis especialitzats de prevenció i suport a situacions de risc i desavantatge social adreçats a infants de 0 a 3 anys i a les seves famílies, especialment en la primera maternitat, que permetin prioritzar la prevenció i les intervencions precoces en situacions de risc i vulnerabilitat familiar.

Creiem que cal incrementar la participació de les famílies en la vida educativa i en l'escola, i que cal garantir per a tothom, i especialment a les famílies amb més dificultats, l’accés a l'escolaritat des dels zero anys (ampliant la xarxa d'escoles bressol) i l'accés a les activitats més enllà de l’horari lectiu (temps del migdia, activitats extra-escolars, esplai diari i de cap de setmana, etc.). L’accés a un temps de lleure educatiu i a les activitats que no formen part de l’horari lectiu i reglat no és a l’abast del conjunt de la població. Encara és un espai on el factor econòmic provoca discriminació i desigualtat. La crisi ha agreujat aquesta situació. Els nostres texts legals, l’Estatut, la LEC i la Llei d’infància emplacen els poders públics a crear les condicions per garantir l’equitat.

En relació als temes d'habitatge, el manteniment del qual és la preocupació principal del la majoria de les famílies, ICV volem continuar incrementant el parc d'habitatges públics i apostem per la desgravació de les prestacions al lloguer de la base imposable de l’IRPF, com la resta de prestacions socials. Alhora promourem la modificació de la Llei hipotecària (de competència estatal i que van votar entre d'altres PSOE/PSC, CiU i PP) per limitar la responsabilitat econòmica en el retorn dels préstecs al valor de l’habitatge hipotecat, quan es tracti d’habitual: possibilitat de la dació en pagament amb alliberament de la resta de responsabilitat pel que excedeixi d’aquest valor. Volem evitar el desnonament de les famílies en el cas d’execució hipotecària de l’habitatge habitual, amb introducció legal de la figura de substitució de la propietat pel lloguer temporal –fins a cinc anys- amb fixació d’un lloguer just.

Com veieu, ja "els comunistes" i "els ecosocialistes" pensem en les famílies.