Carta oberta i trista i enfadada als qui ahir van fer vaga salvatge.

Ha arribat a les meves mans, millor dit a la meva bústia electrònica, aquesta carta. En desconec l'autoria, però em prenc la llicència de reproduir-la perquè em sembla molt interessant i suggerent . Us la recomano.

Carta oberta  i trista i enfadada als qui ahir van fer vaga salvatge.
La okupació del Banesto va ser preciosa. Meravellosa. Organitzada. Posava els pèls de punta d'emoció. Centenars de persones decidien què fer, com organitzar-se, en espai tancat; un espai perdut. Un espai que de sobte prenia un sentit. Ho direm en primera persona del plural, ja que vaig viure l'assemblea: un centenar de persones decidíem. Ja que volia ser un espai popular, es va dir. Que tothom qui volgués vingués a participar. I realment era un lloc obert, hi havia gent de tot tipus i de totes les edats, i sentint-me part del tothom, hi vaig entrar i m'hi vaig sentir bé.
Però al sortir d'aquell lloc mires amunt i et trobes una pancarta enorme que informa de que bancs, partits, empreses i sindicats tots al mateix sac tots ens enganyen. Vaga salvatge contra tots ells. Una fractura total entre ells i vosaltres. La puresa absoluta i el poder popular.
I em vaig entristir; M'entristeix la supèrbia. En quin moment us heu cregut que vosaltres ho faríeu millor?
Imaginem per un moment que la vostra lluita es popularitza: que arriba un punt en que sou molts i moltes. Moltes resistint, moltes estirant cap al mateix costat. En aquell moment haureu de crear grups de treball, grups de barri li dieu vosaltres. Comissions, vaja. De fet; ja les teniu. I quan sigueu una suma de grups estables i vulgueu coordinar-vos, buscareu un espai central. De fet; el banesto ha estat això. Creieu que serieu molt diferents de les Comissions Obreres, si seguíssiu creixent? Què us fa pensar això? Potser ostenteu més poder popular que els treballadors de la Alstom - organitzats a CCOO - que tanquen l'empresa en mig minut, o les senyores de la neteja organitzades a CCOO - que van fer vaga en bloc aquest dimecres? Potser sou més poble que els de Barcelona Neta que avui netejaran els carrers i retiraran els containers que vau cremar?
Però imaginem que sí. Que teniu raó. Que la única manera de que no ens absorbeixi el sistema és dilapidar-lo. Imaginem que us feu prou forts per a complir els vostres eslògans. Ahir vaig poder llegir des de "Vaga salvatge" i "Muerte al Estado y al Capital", fins a  "Kaos" i "Colgaremos al último político con las tripas del último policia".
Imaginem que rebenteu l'Estat i el Capital. Ja no hi ha polítics ni policies ni empresaris. Tenim els containers cremant però no tenim els bombers. Tenim els vidres i els testos i les escombraries cobrint via laietana, però no tenim sistema de neteja. Tenim treballadors a les fàbriques però les fàbriques estan tancades. Tenim robatoris, violacions, assassinats però a la ciutat de la Justícia no hi ha ningú. Ningú governa, ningú intenta endreçar res. Heu aconseguit el kaos. I ara què? Com creareu un nou pacte social?

Perquè entenc que desitgeu un pacte social. Un pacte social més just que el que tenim. Pressuposo que no proclameu el caos continu. És correcte aquest supòsit? El caos continu significa la llei del més fort. I la llei del més fort perjudica als treballadors i treballadores. I a les dones. I als nens i als avis. I als discapacitats. La llei del més fort és injusta. El caos és injust.
Per tant, esborraríeu els banquers, els empresaris, els sindicats i els partits "caos" i tornaríeu a construir "des de la base i la solidaritat". Per tant, entenc que faríeu un gran assemblea per a decidir què fer. Però tanta gent, posem una ciutat, tot i que hauríem de parlar d'un país o d'un món sencer, ja que el caos o és a tot arreu a no és -... doncs tanta gent és impossible de coordinar horitzontalment. No pots fer una assemblea de tota Barcelona.
Així que, primer que res, sorgiria espontàniament un grup de gent més motivada, més implicada, que dirigiria la situació. De fet, ja ara sovint la teniu; com tota organització. Són persones amb les idees clares i amb més accés a la informació que la resta. Una elit.
I què és el primer que faríeu? Doncs posar normes. Perquè en un estat de caos sempre hi ha qui fa mal a un altre. Tindríem, per exemple, un saqueig, un robatori, o una mort a un antidisturbi. Què fem amb això? Ens sembla bé? Ens sembla malament? La moral ja entra en joc. I les normes. Arribaria una notícia: "A Horta un home ha matat la seva dona a ganivetades. Els veïns han trucat a la policia , però la policia ja no existeix". Algú haurà de fer alguna cosa, perquè "la llibertat d'un acaba on comença la de l'altre" I les normes van intrínsecament acompanyades de càstigs; si no no es poden fer complir. Així que, al final, organitzaríeu un sistema legal i us caldria una "comissió popular" destinada a fer omplilr l'ordre.
I com que en una assamblea d'un milió i mig de persones on totes les veus són igual de vàlides i importants no us entendríeu, us organitzaríeu per barris. I a cada barri espontàniament sorgiria una microorganització; caldrien grups de neteja, formes de producció i repartició d'aliments i, en definitiva, un SISTEMA.
I ja dins de cada barri, i en l'organització de la ciutat, caldria fixar formes per a participar. Formes de decidir que us semblin justes. Perque si no hi ha normes en la participació sempre s'acaba imposant aquell que crida més o aquell que parla millor, i això bé sabem que és injust. Com ho farem per a que totes les veus tinguin el mateix valor? En el fons, estaríeu creant un nousistema polític (La paraula política ve del grec, polis, que significa ciutat. La política és la ordenació de la ciutat i la ciutadania).
Amb tot, a mesura que el sistema es fes complex i s'anés fent estable en el temps, aquest sistema, amb una elit, una legalitat i una política, significaria el naixement d'un ESTAT.
I a tot això, no puc deixar de preguntar-me: En quin moment, em pregunto, en quin moment us heu cregut que vosaltres ho faríeu millor?
Potser sí que ho faríeu millor. Però us recomano que no menystingueu tota aquella gent , que és molta , que intenta transformar el sistema que tenim en un sistema més just sense haver de passar pel procés traumàtic d'un caos o una guerra social. Us recomano que comenceu a veure el treball que fan milers de persones - CCOO des de les empreses o ICV-EUiA des de la política, per exemple -; gent que està donant la seva vida (perquè estan donant totes les hores del seu dia) per aconseguir un sistema més just.
Per últim, crec que no s'ha de confondre l'eix ideològic (esquerra = hem de viure en equitat social vs. dreta = la desigualtat és natural) amb l'eix de les formes d'expressió (utilització de canals de protesta legals i consensuades vs. formes de protesta ilegals o rupturistes). És a dir, que no ets més d'esquerres per cremar un cotxe de policia. Ets més d'esquerres si aconsegueixes que la gent humil visqui en condicions de benestar.
En definitiva, us recomano HUMILITAT.
I perquè us escric això? Doncs perquè estic enrabiada. Perquè jo ahir vaig veure un sindicalista piquet de 60 anys penjat de la porta d'un camió, i el camioner el va ferir accelerant per a entrar tant si como no al Mercabarna. Si aquest home, que és un trosset de les Comissions Obreres, us ha venut, tenim un problema.

Comentaris

  1. Arnau, soc la Maria de joves Cornellà. Comparteixo l'enllaç del teu post al facebook que m'ha semblat molt interessant :)

    Salutacions!

    ResponElimina
  2. Demana-li els drets d'autora a la Maria Freixanet

    ResponElimina
  3. Arnau,

    sóc l'Ignasi Guasch. Jo també he compartit aquesta reflexió que considero encertadíssima al meu perfil de facebook. Per cert, alguna cosa a dir de la crònica que fa El Periódico de Catalunya sobre la trobada de Ricard Gomà i un grup d'intel·lectuals afins a l'esquerra?

    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies per comentar i compartir. Hauré de parlar amb l'autora antisistema. Ignasi, que vols dir a,b lo del Ricard?

    ResponElimina
  5. Em refereixo a comentaris com "ICV no és un partit de govern ni de lluita", "la compareixença de Joan Saura l'endemà era perquè es retirés de la política" (en referència als fets del 29-30/09), "és que em costa moltíssim dir que sóc militant d'ICV", "falten propostes concretes i clares", "si s'aprova l'ordenança de civisme, doncs desobediència a la puta ordenança" o "ICV no és al territori". Em semblen prou contundents com per generar reflexió. Tot i que sempre he pensat que a Iniciativa li van fer el llit (sobretot els del PSC) des del primer pacte del Tinell, sovint em pregunto perquè costa tant trobar gent que parli bé de la tasca d'Iniciativa per Catalunya. et passo l'enllaç de la notícia: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20101006/goma-davant-canilla/518016.shtml

    ResponElimina
  6. Si Ignasi,quan he fet el comentari no ho havia llegit. Ara he vist la notícia. El Periòdico no és el meu diari habitual...
    Estic força d'acord amb lo del llit, perquè no ens han deixat respirar amb els temes d'interior ni l'oposició política ni mediàtica ni el propi cos de mossos. No estic tant d'acord amb la reflexió de "costar trobar gent que parli bé d'ICV". La majoria d'entitats de defensa del territori parlen bé de la tasca de mediambient, totes les organitzacions de memòria històrica i moltes persones represaliades pel franquisme estàn molt contentes amb la gestió del memorial democràtic, les organitzacions de promoció de la pau també reconeixen la feina de l'Institut per la Pau, molts mosso d'esquadra, bombers i responsables d'emergències també reconeixen el canvi de polítiques que s'ha produít. Ara, aquest no tenen un micro, una càmara o un espai als diaris per parlar bé d'ICV. Som incòmodes pel poders establerts. Erem la única força del tripartit que havia aguantat el segon combat i gràcies a nosaltres Artur Mas era cap de l'oposició i Montilla un president molt condicionat per nosaltres per fer polítques d'esquerra i han anat a pel Saura. Així com sona. És difícil lluitar contra La Vanguardia, l'Avui, el Periòdico, El País i TV3 alhora. Saps que sovint tots aquest no ens cobreixen els actes, i fan les notícies via filtracions i agències?
    Sobre els intel.lectuals de la notícia del periòdico tot és molt sospitòs. Jo he parlat amb alguns dels que hi van ser i no va ser ben bé així. Fou una sentada de queixa i reflexió en veu alta segur que productiva,com n'hi ha moltes a tot arreu, i que ningú esperava veure a la premsa. En Gomà no munta sentada perquè li diguin lo guapo que és.
    Fixat que el propi Jordi Borja surt unes planes abans dient que tancarà la llista d'ICV a les autonòmiques o que el Manel Delgado col·labora amb ICV de Barcelona.
    Coses de la premsa?

    ResponElimina
  7. Arnau,

    la notícia no endevinaries d'on l'he tret (doncs jo tampoc llegeixo El Periódico de Catalunya): d'Els Matins de TV3. Estic convençut de tot el que dius i em pregunto quines vies podem fer servir no tant per caure millor sinó per evitar la calúmnia i la riota. Jo estic molt orgullós de votar Iniciativa, malgrat el meu posicionament en temes de nacionalitat potser vagi una mica més enllà (no gaire, només per folklore), però tinc la sensació que ens falta alguna cosa... L'etiqueta d'ecosocialistes segur que tampoc ens ajuda gaire.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada