Vaga per Dignitat.

Dilluns 20 farem un acte informatiu de la Vaga General a Cornellà. Un vaga general sensiblement diferent a les anteriors. La vaga del 29S no és per solidaritat entre els treballadors,com ho van ser les anteriors. No és una vaga per defensar el dret a l'ocupació dels i les joves o per evitar noves formes de contractació precàries. Aquesta vaga és per defensar els interessos de tots i totes. És la vaga de la dignitat.

Treballadors i treballadores ens hi juguem molt amb independència de la nostra situació, però també se la juguen Jubilats/des, estudiants, i petits empresaris.Per si no en tenim prou amb la dignitat, jo faré vaga també per egoisme. Per defensar la meva feina i la dels meus companys de l'administració. Per defensar una pensió digna per la meva mare, el meu pare i la meva àvia. Perquè els meus fills tinguin una escola i una sanitat pública de qualitat, i perquè quan puguin treballar ho facin en millors condicions que la nostra generació. La generació del euríbor, les ETT i la precarietat.

Cal tenir clar que la reforma laboral que ha aprovat el govern del PSOE amb el suport de CiU bàsicament vol que les crisis les segueixen pagant els de sempre. Qui menys culpa en té. La gent treballadora.

La reforma laboral trenca l'equilibri en les relacions laboral, entre l'empresari i el treballador.Acomiadar és més fàcil i més barat. Un treballador fix que cobres 1500€ bruts tindria un acomiadament de 36.000 euros +- i amb la reforma pot quedar-li en 15.000 si l'empresa s'acull a les fàcilment justificables causes d'acomiadament que presenta la reforma.

Més gent a l'atur, i amb menys drets socials. Això suposa la reforma laboral. Es un pas més en el camí de l'empobriment social, que porta a un escenari socioeconòmic injust. Un escenari on les persones més febles paguen els plats trencats. Un escenari on les pensions es congelen i en el futur es retallen via temps i import de les cotitzacions. Un escenari on cadascú es pagarà els serveis que avui són públics, la salut, l'atenció social i l'educació. No hi havia d'altres reformes a fer? No havíem de reformar el capitalisme?

Fa uns anys ja, quan començàvem a veure cap a on ens portava el model socioecònomic de totxo i contracte temporal, crec que vaig llegir o escoltar que el model econòmic imperant era com un enorme globus aerostàtic, o com un Zepelí. Pujava alt i era segur perquè permetia veure els entrebancs amb suficient temps com per reaccionar.

Tots ens vam pujar en el globus, sense ser del tot conscients que estava inflat per la precarietat i l'especulació, i malauradament quan és va anar desinflant va anant deixant llast, calia mantenir l'altura, els beneficis, el creixement. Així van caure del globus persones immigrades, pensionistes, persones depenents, famílies pobres i endeutades, persones aturades, amb contractes precaris i estudiants, autònoms, petits empresaris, dones en general i finalment funcionaris i treballadors/es fixes. Tots hem estat llençats del globus. Tots hem estat llast.

Qui queda al globus?

Potser la propera vegada que fem un viatge d'aquest tipus hauríem d'anar en tren, volarem menys alt, serà menys bonic, però potser hi arribem totes i tots. Perquè no sortirem de la crisi si no sortim totes i tots.

El primer pas doncs per construir una sortida col.lectiva és fer vaga el 29 de setembre. La vaga general de la dignitat. No hi falteu! Fem Vaga!