25 anys obrint futur. Coordinadora contra la marginació de Cornellà


Dissabte 24 d'abril es va celebrar la quinzena trobada de la Coordinadora contra la Marginació de Cornellà. Una trobada que va servir, com cada any, per explicar als i les sòcies i a la ciutadania de Cornellà del que s'ha fet durant l'any, però que aquest cop també va servir per celebrar els 25 anys de Coordinadora. Els 25 anys de coordi, com ens agrada dir-li a més d'un/a.
Ni per edat, ni per coneixement, sóc jo el més indicat per glossar aquests 25 anys, segur que gent com en Benigno Martínez, la Manola García, en Pedro Carrión, en Josep Maria Rambla, o el propi Lluís Domenech, ho sabràn fer millor, i espero que ho facin.
Jo tant sols sóc un soci de seguiment a distància dels darrers 15 anys de la coordi, tot i que han estat diversos els moments en que la coordinadora “s'ha creuat”en la meva vida. Potser repassant-ne algun s'entengui millor quin paper ha jugat aquest “entitat” en la nostra ciutat.
Com estudiant plataformero primer i com estudiant de Treball Social després, vaig conèixer la coordi de més a prop a començaments dels 90.
Ja en aquells dies vaig entendre dos qüestions claus, que estaven integrades en l'ADN de la Coordinadora. Primer que el seu lema no era demagògic. Allò de que “les persones són més importants que les coses” s'aplica i s'aplicarà cada dia mentre funcioni la Coordinadora contra la Marginació de Cornellà.
Segon, el concepte coordinadora volia dir diversitat. Gent que de procedències diverses però amb objectius de transformació social compartits coincidien en les activitats de la Coordinadora, tot i discrepar en moltes coses de ciutat.
Gent militant del PSUC, de CCOO o d'ICV i ERC coincidien amb Crsitians de base, anarquistes i okupes, i sobretot amb molt altra gent no tant etiquetable i que sovint patia la marginació en primera persona. En Pedro Carrión va explicar-ho molt bé dissabte.
Les persones han de ser protagonistes dels canvis, i en especial dels seus propis canvis i millores, i que la gent que més pateix tingui un espai de participació com la coordinadora és una característica de la coordi difícil de trobar en tot el sector.
Quan vaig començar a interessar-me més per la política municipal, vaig trobar que la gent de la Coordinadora, eren els principals defensors i defensores de la participació ciutadana en la gestió Municipal. Així s'entén que l'Ajuntament de la època Montilla creés el Consell Comunitari de Serveis Socials cap el 1994-95, forçat per entitats com la coordi i gent com en Fede Prieto o la Carme García Nieto.
Al entrar de regidor de Serveis Socials el 1999, la coordinadora ja havia donat un pas més, i gràcies a les seves capacitats i a la xarxa d'aliances que discretament havia teixit, va posar-nos sobre la taula de la M Carme Romero i d'un servidor, els projectes del pis d'Acollida per persones sense sostre i de l'empresa d'inserció Recibaix.
Molt vam patir uns i altres, els d'ICV i la coordinadora, per convèncer a la resta de l'equip de govern i per superar la resistència dels i les tècniques municipals contra els projectes, però més o menys ens hi vam en-sortir.
Avui encara no tenim pis d'acollida, perdut aquest en la maranya competencial que tant agrada al nostre alcalde, però Recibaix ja fa 10 anys que gestiona la deixalleria municipal i d'altres serveis mediambientals.
Els darrers anys la coordinadora ha impulsat diversos projectes com la creació de la Fundació La Carena, que atén a joves sense titulació, provinents del fracàs escolar o la botiga de roba de segona mà de St. Ildefons.
Tot junt fa que avui, 25 anys després, la coordinadora tingui un paper clau en l'acció social de Cornellà tot i què sovint alguns responsables municipals la vulguin obviar.
I és que s'ha de reconèixer que la coordinadora és una entitat incòmode per l'administració, tant per l'estil contundent, íntegre i clar de les persones que l'han representat com pels problemes reals que ens posen sobre la taula a l'Ajuntament, a les presons o a la Justícia.
Però les persones són més importants que les coses i les formes, i en matèria social encara més.
Felicitats Coordinadora! Ànims i a treballar 25 anys més!

Comentaris