Cornellà decideix, o no.
Divendres 5 de febrer es presentarà a Cornellà la Plataforma; Cornellà Decideix. Aquesta Plataforma, que es sumarà a les desenes de plataformes similars de tota Catalunya i del Baix, vol incentivar la participació ciutadana en general i les consultes per la Sobirania de Catalunya a Cornellà en particular.
Davant dels pros i contres que una iniciativa d'aquest tipus genera a la nostra ciutat, crec estar en l'obligació de plantejar-vos la meva opinió, que en aquest cas gira entorn del convicció que els valors democràtics han d'estar per damunt de la ideologia i encara més de l'estratègia política.
En segon lloc, crec que és evident que la promoció de "consultes ciutadanes locals" forma part de l'estratègia de l'independentisme-sobiranisme de divers format, i crec que no és l'estratègia per poder exercir de forma real el dret d'autodeterminació dels catalans i les catalanes, alhora que exclou els Federalistes com jo que voldríem un estat més federal on Catalunya i la seva gent s'hi sentís més còmode. Avui per avui crec que farem més per Catalunya desenvolupant l'Estatut que amb les consultes,...
En paral·lel, i complementant l'anterior, crec que no és interessant generar un debat ajuntament per ajuntament sobre la sobirania de Catalunya. Crec els Ajuntaments tenim altre feina, i posats a promoure la democràcia directa, la participació de veïns i veïnes en els nostres afers quotidians, hi ha d'altres temes més urgents.
Tot hi que segurament s'hi ha sumat molta gent amb ganes de fer coses, de participar des de la societat civil, considero que de forma global les consultes responen més a estratègies preelectorals d'uns i altres que a cap altre cosa.
En tercer lloc, crec que en general no es donen les condicions democràtiques suficients, tot i els esforços que es poden des de l'organització de cada consulta, per garantir una participació ciutadana real en la consulta. El plantejament és molt esbiaixat i només es sentiran cridats a votar els sectors independentistes, i no tots, i sectors "cabrejats" que barrejaran "naps i cols".
Fa dies que hi dono voltes, però no veig com fer més participatives i democràtiques aquestes consultes, i crec que a la llarga potser, i malauradament, és probable que acabin sent més un pou de frustració que res més.
Tot i això, és evident que cal fer un reconeixement a la gent que està impulsant les consultes, en tant que això, ni més ni menys. Si a Cornellà un grup de ciutadans i ciutadanes, de manera democràtica, impulsen una consulta sobre un tema, hi estiguem més o menys d'acord, ens agradi més o menys la pregunta, o ens sembli més o menys oportú el format, no ens hi podem oposar. Aquestes són les normes del Joc Democràtic; a vegades hi ha gent que proposa coses i que fan activitats que no t'entusiasmen, però no les pots prohibir, bloquejar,...
Per això, no entenem perquè l'Alcalde i el Grup Socialista, s'han negat en rodó a que el Ple de l'Ajuntament pugui debatre una moció consensuada per nosaltres (ICV) amb EUiA, CiU i ERC, que simplement deia això, que benvinguda la consulta ciutadana, si era democràtica, amb una entitat disposada a organitzar-la i l'Ajuntament hi quedava la marge.
Res més, crec que haurien d'haver fet el que ICV o almenys inhibir-se del tema. ICV, no som independentistes ni compartim l'estratègia de les consultes, però democràticament no ens podem negar al debat ni a la participació. Això està per damunt de les sigles.
Bones Arnau,
ResponElimina"En tercer lloc, crec que en general no es donen les condicions democràtiques suficients, tot i els esforços que es poden des de l'organització de cada consulta, per garantir una participació ciutadana real en la consulta."
Seria important que diguessis quines han de ser les condicions per tal de garantir aquesta participació ciutadana real. Cornellà Decideix necessita assesorament de gent com tú per fer-ho el millor possible, perquè per molt que les intencions de Cornellà Decideix siguin aquestes, l'experiència sempre n'és un grau.
Perdona que hagi trigat en contestar-te, si segueixeis el bloc veuràs que tinc algun altre tema d'actualitat.
ResponEliminaSense ser un expert, crec que les consultes per tenir major "pes democràtic" per dir-ho així haurien de ser coordinades per una comissió més neutral. Garantint que les diferents opcions tenen possibilitats d'opinar i de fer "campanya" per la seva opció. Alhora caldria que els espais electorals i de votació fossin preservats de la influència de cadascuna de les opcions.
Un exemple, els meus sogres van participar a la consulta de Castellbisbal i la "pressió" del si tant al carrer com en l'espai de votació era escessiva.
Tinc clar que la gent que opta pel No, o el vot en blanc i nul, (la meva opció) no es sent interpel·lada per la consulta i això dificulta que es puguin donar aquestes situacions de neutralitat que plantejo.
És una qüestió complexa, però és com si en un partit de futbol un dels rivals no es presenta a jugar i l'altre equip opta per dedicar-se a llençar penals i faltes a poprteria buïda, sense porter.
Hola Arnau,
ResponEliminaSóc un dels més de 550 voluntaris que vam mobilitzar més de 7.800 persones a Cornellà diumenge passat, dia 20 de juny, perque poguessin expressar la seva opinió.
No he format mai part de cap partit polític, però això no vol dir que no faci política. Porto 42 anys de la meva vida fent política des de la ciutadania i l'anonimat, que és la forma més pura de participar.
A l'igual que jo, som molts els ciutadans que no ens ha agradat veure com els partits polítics han tractat de monopolitzar el debat ideològic, o com el deure del servei al ciutadà s'ha substituit pels interessos partidistes, on l'exabrupte guanya al pensament crític.
Respecto molt el teu punt de vista, com el dels votants del SI o el dels votants del NO, o el de tots aquells ciutadans que han decidit no manifestar-se.
Als ciutadans de Catalunya no se'ns va consultar si volíem o no un nou Estatut, ni se'ns va explicar que això de l'Estatut no deixaria de ser un instrument per tal que els partits polítics anessiu tirant de rifeta durant 3 o 4 anys sense posar-vos d'acord, ni tampoc se'ns va explicar que la nostra voluntat ciutadana estaria subjecte a la decisió de 12 persones.
No estic d'acord amb que els partits polítics decidiu "el que toca" i "el que no toca".
I em sento que em tractes de beneït (és a dir, insultat), com si fos una titella en mans d'interessos i estratègies preelectorals d'uns i altres, tal com tu ho dius.
Jo sóc un nouvingut a Cornellà; fa 8 anys que hi visc, i m'he afegit com a voluntari a Cornella Decideix perque ha estat el primer cop que he vist una iniciativa ciutadana de debó, perquè he aprés més de Cornellà en 6 mesos de treball que en els 8 anys anteriors, i perquè m'ha permés conèixer moltíssima gent. Aquests tres motius per sí sols són prou importants, perque serveixen per crear cohesió social. La pregunta crea debat i el debat participació.
I doncs, que no es tracta de fer política? Doncs ara (i sempre) sí que toca.
Salutacions,
Bona nit Albert, no interpretis que considero que els voluntaris de cornellà decideix esteu essent manipulats perquè no ho crec així.
ResponEliminaCrec que en entrades posteriors al meu bloc he matissat el que comentes. En qualsevol cas entre avui i demà intentaré fer un resum de la meva opinió sobre el que vam viure diumenge a Cornellà i a Catalunya, perquè crec que no és el mateix fer valoracions amb òptica local que nacional.
Vull felicitar-te a tú i a la resta de les persones que heu participat en l'organització de la consulta del 20J a Cornellà. Era molt i molt complicat aconseguir muntar la consulta en una ciutat com la nostra, i encara més complicat assolir una mínima participació. Felicitats per la feina.
Vaig dir des del començament del procés que arribar a la participació d'altres ciutats suposava mobilitzar els "noindependentistes" i tot i que a Cornellà alguns hem votat la majoria no ho han fet.
És evident que per aconseguir una determinada participació la implicació d'entitats, col·lectius i partits és necessària. Insisteixo en que molts d'aquest col·lectius no s'han sentit interpel·lats ni a Cornellà, ni a Catalunya.
Per altra banda, respectant les opinions de tothom, crec que dels "Cornella Decideix" que he conegut, i han estat uns quants, cap s'escapa, lògicament, de tenir vincul·lacions amb gent que participa de partits i de col·lectius. Accepto que es consideri que Cornellà Decideix no està manipulada per cap partit polític, però no és exacte dir que no hi ha influència dels partits. Conec a bona part de la gent que s'ha mobilitzat pel 20J a Cornellà i en general és gent a la que respecto molt personal i políticament, siguin de ERC, de CiU, de Reagrupament o d'enlloc, i valoro el seu esforç i la seva vocació participativa, el seu esntit democràtic en sentit ampli, però no puc dir el mateix de la lectura i interpretació que altres "polítics" de nivell nacional, tertulians i opinadors de l'independentisme, estàn fent de les consultes, apropiant-se-les i aprofitant-les per fer-se un lloc o un espai electoral.
Et suggereixo un passeig per les webs i blocs de la temàtica"decideix" i segur que compartim que molts dels que han escrit sobre el que va passar a Cornellà no s'apropen a la realitat i en fan lectures interessades.
Gràcies, Arnau,
ResponEliminaRespecto totalment la teva opinió.
Permeta'm apuntar que jo celebro més que critico el fet que els partits polítics tractin d'apropiar-se de les consultes (sense aconseguir-ho) o que tractin d'instrumentalitzar-les (sense sortir-se'n), perque això també vol dir que, més enllà de la participació ciutadana, el debat seguirà viu i no morirà l'esperit de la nostra mobilització.
Més enllà del resultats de la qüestió, per mi el més important fou la participació ciutadana, el fet d'haver-ho tractat com un aconteixement festiu, i els ponts d'unió creats entre les diferents sensibilitats nacionalistes de la nostra vila. I per què no, la reucperació de ponts d'unió amb poblacions veïnes, com la de Sant Boi, a través de la recuperació d'una competició d'estirada de corda al riu Llobregat que feia molts anys que no se celebrava.
He observat amb tristesa com ha quedat lleugerament desfassada l'època de les reivindicacions socials com a vehicle d'unió; avui en dia, el que mobilitza a la gent són les idees de canvi, ajudades per les noves teconologies: el "yes, we can" d'Obama, els 2 milions de missatges que van col·lapsar el ministeri de Cultura quan la Sinde va proposar el tancament de pàgines web sense autorització judicial, o la mobilització que aconseguí fa uns anys el subcomandante Marcos.
La gent és capaç de mobilitzar-se avui igual que fa 30 anys; només cal trobar el missatge adequat.
Salutacions,