Cornellà compra a casa?

Ahir es va celebrar una nova edició de la Festa del Comerç de Cornellà. La veritat és que és un espai agradable, on rius molt amb l'espectacle humorístic que s'ha instaurat i ja és tradicional (aquest any han actuat els teatre de guerrilla) i on saludes a la gent dels comerços de la ciutat i del barri; la xarcutera, la perruquera, el de la ferreteria,...

Alhora haig de dir que sempre surto de la festa, amb un sentiment agredolç. Estem fent prou des de l'Ajuntament per ajudar al “comerç” (concepte que agrupa a comerços i persones de molt diversa índole) ?

En un any de crisi no podem fer altres coses? Una targeta de consum (quanta gent la té?), més enllumenat nadalenc, i algun sorteig és tot el que pot fer el consorci?

La veritat, és que quan un passeja per determinats carrers de la nostra ciutat, i veu el gran nombre de comerços que tanquen, que abans eren substituïts per immobiliàries i caixes/bancs (el millor exemple és la rambla) i ara ni això, a un li cau el cor als peus. No tinc dades exactes, perquè mai me les dones tot i demanar-les, però m'atreviria a dir, sense massa por a equivocar-me, que a barris com Gavarra o Centre (el pulmó comercial de la ciutat) entre el 25 i el 30% dels locals comercials estan tancats o en traspàs.

Tinc molt clar que estem en un escenari complicat, i també que el fet que avui tinguem aquest preocupant panorama no és responsabilitat exclusiva de l'Ajuntament i el seu govern. Quan un comerç tanca hi entren joc molt factors; ubicació, competència, cost del local, salaris, ventes,... i per tant les responsabilitats són compartides entre comerciant, productors, administracions i consumidors,...cadascú en divers grau.

No tenim a ICV solucions màgiques per resoldre els problemes del comerç de Cornellà, el que si que vam fer, fem i continuarem fent és escoltar a la gent, fer propostes i plantejar-les a la ciutat i al govern. Per exemple, fa anys que plantegem que per què no estudiem fer de la Miranda un gran eix peatonal a l'estil del carrer del Mar de Badalona.

Aquells/es que vam escoltar l'alcalde ahir, per cert, entossudit en fer de la necessitat virtut i fer discursos sense guió que sovint deixen molt que desitjar, vam saber que tot continua igual; que s'arreglaran més carrers, que hi haurà més llum, etc.En cap moment es va escoltar un Què us sembla si ... Us proposo que...

El del teatre de guerrilla ho van clavar al comparar a l'alcalde amb un capellà, era un comentari innocent, però carregat de raó. Els capellans adoctrinen, ens transmeten “la veritat”, i això és el que sovint fa l'Alcalde i algun altre regidor destacat del govern.

“Jo sé el que li cal a la ciutat i punt” aquesta és la conclusió que trec sovint, aquest govern tampoc no pensa escoltar ni dialogar en matèria comercial i econòmica. Per què s'ha fet doncs un acord social contra la crisi?

Sort que ahir, durant una estona almenys vam riure.