Reflexions a dues setmanes del Santakogate

Ja fa dies que tinc pendent escriure en aquest espai les meves reflexions personals sobre l'assumpte Pretòria o “santakogate”. Us en plantejo algunes

Anem a pams. Tenint en compte que el jutge Garzón pot haver-se excedit, i alhora que cal sempre tenir en compte la presumpció d’innocència de tothom, la principal conclusió que trec és que el cas ha esquerdat les hegemonies socials, econòmiques i polítiques catalanes.

M'explico; els senyors Prenafeta, Alavedra o Casamitjana, per exemple, són l'exemple de l'empresariat (o la gent de negocis, que no té perquè ser el mateix) del pujolisme, que creia, creu, i creurà que Catalunya és seva, que tenen l'hegemonia.

En paral•lel, crec que no dic cap bestiesa si considero que a l'ombra del pujolisme ha crescut una hegemonia metropolitana, basada en la desmobilització popular, la poca transparència en la gestió pública, i en les supermajories absolutes del PSC-PSOE. Un dels seus grans referents pot ser Santa Coloma de Gramenet, però també L'Hospitalet o Cornellà.

Ambdues hegemonies s'han complementat els darrers 30 anys a Catalunya, i si bé vull deixar clar que no es pot considerar que tot el que han fet queda en l'ombra del dubte, si que considero que aquesta hegemonia ha portat a alguna gent a creure's “intocables”.

Sembla doncs que “Pretòria” acaba amb la impunitat que els Alavedra, Muñoz o “Luigi” creien tenir.

En segon lloc vull fer una crida al sentit comú, i vull deixar clar que si bé el santakogate, és greu, no és acceptable que per culpa d'alguns, paguin, o paguem tots. No és just que ara, tota la gent que dedica temps de la seva vida a fer de regidor o regidora estigui sota sospita

La majoria de regidors/es, no només no roben, sinó que perden temps i diners. Temps de la seva vida personal i familiar, d'estar amb els seus fills/es. I també perden possibilitats de promoció professional. No és el moment ni l'espai, però us en puc fer una llarga llista de persones que han fet importants sacrificis per la seva ciutat

Finalment una reflexió per tirar endavant. Crec que davant la corrupció cal més democràcia, més transparència. És el moment en que els veïns hem d'exigir participar, participar per proposar i també per controlar. És el moment de les parets de vidre dels Ajuntaments, on tot es vegi, on tot es sàpiga, on els regidors del govern governin amb transparència, i els de l'oposició puguem fer la feina de control que tenim encomanada

Davant de cas Pretòria més POLÍTICA