Més reflexions sobre perquè no signem l'acord social
Ahir el Periodico de Catalunya publicà una notícia on s'explicà la signatura de l'acord social de Cornellà. Crec que en l'explicació dels motius i dels objectius de l'Acord Social, que el propi alcalde va fer dilluns, encara es reforcen més els nostres argument per no sumar-nos a l'acord.Recordo que aquest acord és per lluitar contra una crisi que ens afecta molt, des de les capacitats i competències municipals, i implicant en teoria a entitats i empresaris.
No estem parlant d'un pacte de l'habitatge de Cornellà o per l'Ocupació com en el seu dia es va fer, sinó que parlem d'un acord que ha de buscar i trobar mesures que ajudin a la gent de Cornellà a sortir de la crisi.
Per això ens sembla "pobre" el que planteja l'acord. Necessitem un acord social per decidir incrementar les partides en benestar social fins a 1.000.000€, quan fa mesos que ple rere ple li demanem això al govern municipal? Necessitem un "acord social" per tornar a posar sobre la taula un conjunt d'operacions d'habitatge públic que portem anys debatent a l'Ajuntamen?
La veritat és que tot plegat és una mica estrambòtic. Cada dia li veig menys la necessitat d'aquest acord.
Ja us dèiem que el document planteja objectius generalistes en matèria econòmica i social i només aterra en el detall en matèria immobiliària.
A ICV ens falta un bon diagnòstic de la ciutat, per saber com estem i cap a on volem anar, i saber amb quins recursos es compta. És un document tècnicament insuficient i inavaluable, i políticament inconcret i potser inútil.
ICV volíem mesures concretes envers famílies treballadores i empreses, i propostes industrials, però aquestes no apareixen a l'Acord social. On estan? No hi ha a Cornellà situacions d’urgència social? Perquè no es reflecteixen? Què farem amb uns polígons industrials cada cop més buits? On treballarà la gent de Cornellà?
En canvi ens sobren bona part de les propostes en matèria immobiliària. No havíem quedat que el totxo era part del problema? Ara serà la solució a la crisi? La gent de Cornellà necessita habitatges de protecció però no s’ha d'acabar amb al poc sòl de la ciutat en operacions que en molts casos beneficien sobretot a promotors immobiliaris privats. Menys totxo i més rigor!
El 10 de novembre El Periodico publica que Cornellà tindrà una acord social davant la crisi, i es posa una fletxa de felicitació a l'Alcalde. Unes hores més tard ens truquen per explicar-nos-ho. Tant es van avançar que fins i tot va sortir la notícia abans que es signés el decret de l’Alcalde!
L'Alcalde decideix que el debat del document seria entitats per un costat i partits per l'altre. Limitar la relació entre entitats i partits empobreix el debat i la visió de conjunt, i facilita l’adequació del text a les pretensions inicials: bona imatge de l’alcalde. En set mesos els partits ens hem trobat 2 cops per parlar del document. Suficient? Què han fet les entitats?
ICV vam elaborar un document amb aquestes propostes de contingut raonades, i vam parlar amb el PSC sense acords concrets. Finalment, el 17 de juny envien un document que incorpora alguna idea de les d’ICV, i una invitació de l'alcalde, ja enviada a les entitats, per presentar l'acord el 29 de juny al Citilab. Sense marge, si volíem signar parlaríem en l'acte, sinó res.
Promoure un acord de ciutat contra la crisi és bo, així ho vam creure, però la manera de gestionar-lo i el contingut final, diuen que no es volia un acord concret, i que la finalitat no és social, sinó propagandística. Amb la que està caient, calia més rigor i ambició, la ciutat ho requereix. ICV no signem i no sortim a la foto, i amb orgull denunciem aquest manifest (acord) socialista (social), amb massa posada en escena.
ICV volíem mesures concretes envers famílies treballadores i empreses, i propostes industrials, però aquestes no apareixen a l'Acord social. On estan? No hi ha a Cornellà situacions d’urgència social? Perquè no es reflecteixen? Què farem amb uns polígons industrials cada cop més buits? On treballarà la gent de Cornellà?
En canvi ens sobren bona part de les propostes en matèria immobiliària. No havíem quedat que el totxo era part del problema? Ara serà la solució a la crisi? La gent de Cornellà necessita habitatges de protecció però no s’ha d'acabar amb al poc sòl de la ciutat en operacions que en molts casos beneficien sobretot a promotors immobiliaris privats. Menys totxo i més rigor!
El 10 de novembre El Periodico publica que Cornellà tindrà una acord social davant la crisi, i es posa una fletxa de felicitació a l'Alcalde. Unes hores més tard ens truquen per explicar-nos-ho. Tant es van avançar que fins i tot va sortir la notícia abans que es signés el decret de l’Alcalde!
L'Alcalde decideix que el debat del document seria entitats per un costat i partits per l'altre. Limitar la relació entre entitats i partits empobreix el debat i la visió de conjunt, i facilita l’adequació del text a les pretensions inicials: bona imatge de l’alcalde. En set mesos els partits ens hem trobat 2 cops per parlar del document. Suficient? Què han fet les entitats?
ICV vam elaborar un document amb aquestes propostes de contingut raonades, i vam parlar amb el PSC sense acords concrets. Finalment, el 17 de juny envien un document que incorpora alguna idea de les d’ICV, i una invitació de l'alcalde, ja enviada a les entitats, per presentar l'acord el 29 de juny al Citilab. Sense marge, si volíem signar parlaríem en l'acte, sinó res.
Promoure un acord de ciutat contra la crisi és bo, així ho vam creure, però la manera de gestionar-lo i el contingut final, diuen que no es volia un acord concret, i que la finalitat no és social, sinó propagandística. Amb la que està caient, calia més rigor i ambició, la ciutat ho requereix. ICV no signem i no sortim a la foto, i amb orgull denunciem aquest manifest (acord) socialista (social), amb massa posada en escena.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada