A Cornellà la crisi ja l’està pagant qui es queda sense feina

Moltes són les teories que circulen entorn de què, qui, i com ha generat aquesta crisi econòmica. La bombolla especulativa, la desregulació dels mercats financers mundials, la globalització del mercat, etc. En qualsevol dels casos ningú pot negar que es tracta d’una crisi econòmica global produïda per l’avarícia d’alguns i que ara pateixen moltes persones.
Cornellà no s’escapa a aquesta crisi, més aviat al contrari, el baix nivell d’instrucció que encara tenim a la nostra ciutat, i la pèrdua de pes del sector industrial en benefici dels serveis i la construcció, a deixat a Cornellà força “desarmada per afrontar la crisi”.
Cornellà té quasi un 15% d’atur força per sobre de la mitjana de la comarca i de Catalunya, i lògicament és el municipi de la comarca amb més persones aturades. Tant sols els municipis del Baix Llobregat Nord més dependents del sector de l’automoció i Sant Vicenç tenen els percentatges d’atur de Cornellà.
Ja hi ha quasi tants homes com dones en atur, però la baixa qualitat del treball que encara fan moltes dones de Cornellà les fa molt més indefenses davant la crisi. Si una dona perd la feina en general li queda una pitjor prestació per desocupació que a un home.
Com pagar el lloguer o la hipoteca quan a casa tens un, dos o tres aturats? Tantes persones aturades, suposen moltes famílies amb pares i mares sense feina, i en molts casos ja sense prestació. Aquest és ja un problema molt comú a Cornellà.
Molta gent no pot pagar el seu pis o la lletra del cotxe, però tampoc pot pagar el menjador dels fills, i per suposat ja no pot pagar el futbol, el ballet, o altres activitats infantils.
L’Ajuntament està posant cada cop més diners en serveis socials, per incrementar les ajudes a les famílies, però mai tindrà suficients diners com per poder pagar la hipoteca de la gent que no ho pot fer.
En aquest sentit al Congrés dels Diputats s’han debatut diverses propostes per ajudar a l’economia i a les famílies a sortir de la crisi. IU-ICV proposa que les persones desocupades que hagin deixat de cobrar l’atur tinguin un renda garantida de 500 a 600 euros sempre que continuïn buscant feina i formant-se, i alhora també que davant determinades situacions de dificultat econòmica els bancs no et puguin embargar el pis.
Davant la crisi doncs ajudes a les empreses per generar ocupació de qualitat, però sobretot suport a les famílies treballadores, perquè aquestes segur que no tenen la culpa de la crisi.
Amb qui estarà Zapatero? Mirarà cap a l'esquerra?