Poder parlar als Plens

Conegut és per molta gent que segueix l'activitat municipal que els Plens de l'Ajuntament de Cornellà són un pèl avorrits i monòtons. La veritat és que la majoria de punts els aprovem per unanimitat i sense massa debat, ja que els temes són de pura gestió, de tràmit, o quan arriben als plens ja estan debatuts abans.

Però que en general els plens municipals siguin de tràmit també és conseqüència d’una voluntat política determinada; la del PSC i els seus alcaldes. Ja fa quasi 10 anys, quan m’estrenava de regidor en el nostre Ajuntament, que vaig escriure un article qüestionant des d’un punt de vista democràtic el Reglament Òrganic Municipal (ROM) que ens van imposar l’alcalde Montilla i el seu tinent d’Alcalde Balmón.

En aquell ROM, encara vigent, es limitava el número i la temàtica de les mocions, els precs i les preguntes que podien fer els Grups Municipals, i eliminava qualsevol possibilitat de participació de la ciutadania als Plens.

ICV vam intentar buscar un punt intermig, perquè enteníem que ni els regidors i les regidores, ni els ciutadans, no poden fer un “ús abusiu” de la paraula, ni el Ple és el lloc per parlar de tot, però alhora consideràvem, i considerem, que podíem estar vulnerant els Dret d’informació i d’expressió de regidors/es i de ciutadans/es.

La pràctica d’aquests anys ens ha donat la raó i ha suposat una continua limitació dels debats polítics en el Ple, perquè sempre s’han trobat excuses sobre la competència municipal en el tema, o perquè les respostes a precs i preguntes per part del govern res tenen a veure al que es pregunta, o perquè es nega qualsevol sol·licitud d’intervenció de ciutadans /es i entitats en els Plens.

Per aquesta raó, i després de molts mesos de consultes jurídiques, vam presentar una moció que buscar reajustar el ROM, perquè l’Ajuntament pugui fer declaracions polítiques de temes com un expedient de regulació d’ocupació d’una empresa o sobre la invasió de Palestina, i sobretot per poder obrir a la participació d’entitats i persones les sessions del Ple.

No volíem una barra lliure, ni fer de parlament, el que buscàvem és que les persones i les entitats de Cornellà es poguessin adreçar als seus representants municipals en les sessions plenàries, que és l’espai de democràcia municipal real, l’espai de decisió, no el bloc de l’alcalde.

ICV creiem que no calia trencar res, només fer petites modificacions en tres dels 186 articles del Reglament per fer un exercici democràtic i pedagògic que apropés la política municipal al que a la gent li preocupa.

Però el PSC i CiU es van negar a aprovar la nostra proposta. Potser a tú que llegeixes aquest article, et sobtarà que en ple segle XXI Cornellà estigui així, però a la majoria de regidores i regidors, alcalde inclòs, ja els està bé com funciona el Ple; ràpid i sense públic. Una llàstima.