Generació Euríbor: Feliç 2009!

Al món, a Espanya i a Catalunya, ha començat una recessió econòmica que té pinta de ser profunda i duradora. Hi ha experts que ja parlen directament d’una possible depressió econòmica. Alhora, mesures que fins ara eren “impossibles” avui són avalades per l'actuació dels governs de tot l'espectre polític; des de l’esquerra a la dreta, des de Washington a Cornellà.

Han caigut, de forma estrepitosa, els dogmes que predicaven que les decisions econòmiques estaven al marge dels governs, dels polítics i de la política. El món dels diners no pot continuar funcionant hermèticament com una bombolla aïllada del món real que l'envolta. Perquè quan els milers de milions d'euros s'evaporen, les pensions, l'habitatge, l'ocupació i l'estalvi dels ciutadans pateixen les conseqüències.

ICV creiem que l’objectiu a nivell global, però també a nivell local, és alleugerir la càrrega de la crisi que pateixen ja les famílies de les treballadores i els treballadors. Si existeixen centenars de milers de milions per salvar els bancs, semblaria natural que existissin també uns quants milers de milions per ajudar la ciutadania amb problemes, mantenir polítiques socials i recolzar a les empreses que són part de l'economia productiva, no?

Molts són els dubtes però, que les actuacions econòmiques del govern Zapatero i del G20 ens generen. Primer han estat els bancs. Ara volem un pla de suport a les famílies treballadores que no es basi exclusivament en una política de xecs sinó en l’accés real als drets de l’Estat del Benestar (educació, salut, pensions, habitatge,...).

En aquesta línia calen mesures per la generació euríbor. La generació que hem comprat o “malcomprat” un habitatge en els darrers 10 anys, i que en aquests moments paga pel seu pis molt més del valor de mercat. I la generació també que encara no han pogut sortir de casa dels pares perquè el “mercat de l’habitatge” i la precarietat laboral no els han deixat. El problema ja no és només accedir a un pis, el problema és pagar la hipoteca cada mes!

Per això ICV creiem que cal entrar en profunditat a canviar el sistema hipotecari, modificant una llei que fa un any ni PP, ni PSOE, ni CiU van voler revisar. Perquè no un Fons públic per refinançament d’hipoteques? Per què no la renegociació de terminis i/o tipus d'interès? Per què no acabem amb l’euríbor i referenciem els crèdits al tipus d’interès del Banc Central Europeu? Perquè no controlem de forma pública les taxacions de pisos? Per què no creem la clàusula de salvaguarda del comprador per poder tirar-te enrera de la compra d’un pis? Per què té més drets el promotor que el comprador? Per què no gastem els diners públics aquí? Per què no senyor Zapatero?