Maneres de sumar 68, o 69
La setmana que ve ICV fem la nostra Assemblea Nacional. La gent de Cornellà hi participarem i aportarem un conjunt d'esmenes als documents que bàsicament buscaven incorporar més propostes socials. És temps de crisi, i cal posar les polítiques de suport a les famílies, d'ocupació i habitatge, en primer terme.
Però, avui que és reuneixen Montilla i Duran per començar a vestir la sociovergència vull recordar que en aquesta assemblea també abordarem qüestions estratègiques. Qüestions que per una formació petita com ICV-EUiA, tenen a veure també amb la política de pactes.
Crec que és avui per avui és inqüestionable, que ICV aposta, i ha d’apostar per un Govern d’Esquerres a Catalunya, i som els únics que ho fem. Un govern amb majoria al parlament per poder tirar endavant les mesures que necessita la nostra societat: més i millors escoles, més i millors serveis de salut, etc. No per donar més corda al liberalisme com demana Duran i Lleida!
O sia, ICV volem un govern d’esquerres que estigui sustentat per almenys 68 dels 135 escons del parlament de Catalunya, si són més de 68 millors, 69, 70..
Ara, aquest govern serà més o menys d’esquerres en funció del pes de cada partit entre aquest 68 escons. Avui els l’aritmètica diu que el PSC, ERC i ICV-EUiA ens repartim la influència en el governen funció dels diputats/des que cadascú té. El PSC és qui més té (37), després ERC (21), i després nosaltres (12). Per tant, tot i la corresponsabilitat de tothom, el PSC i ERC tenen major influència que nosaltres en el conjunt de la política de la Generalitat.
Però no té perquè ser sempre així! Perquè ICV s’ha de conformar en ser sempre el germà petit del tripartit? Algun dia podríem sumar 68, amb 15 diputats/des d’ICV-EUiA, 15 d’ERC, i 38 del PSC, o amb 23, 23, i 23, que així fem 69, on encara millor 38 d’ICV-EUiA, 15 i 15 dels altres. Per què no?
En les assemblees toca també somiar, i alhora dir que vols treballar per aquest somni. Doncs això, ICV volem ser més, creiem que hi ha lloc per més gent, i que les nostres propostes poden ser escoltades i recolzades per més gent. Per què no?
Però, avui que és reuneixen Montilla i Duran per començar a vestir la sociovergència vull recordar que en aquesta assemblea també abordarem qüestions estratègiques. Qüestions que per una formació petita com ICV-EUiA, tenen a veure també amb la política de pactes.
Crec que és avui per avui és inqüestionable, que ICV aposta, i ha d’apostar per un Govern d’Esquerres a Catalunya, i som els únics que ho fem. Un govern amb majoria al parlament per poder tirar endavant les mesures que necessita la nostra societat: més i millors escoles, més i millors serveis de salut, etc. No per donar més corda al liberalisme com demana Duran i Lleida!
O sia, ICV volem un govern d’esquerres que estigui sustentat per almenys 68 dels 135 escons del parlament de Catalunya, si són més de 68 millors, 69, 70..
Ara, aquest govern serà més o menys d’esquerres en funció del pes de cada partit entre aquest 68 escons. Avui els l’aritmètica diu que el PSC, ERC i ICV-EUiA ens repartim la influència en el governen funció dels diputats/des que cadascú té. El PSC és qui més té (37), després ERC (21), i després nosaltres (12). Per tant, tot i la corresponsabilitat de tothom, el PSC i ERC tenen major influència que nosaltres en el conjunt de la política de la Generalitat.
Però no té perquè ser sempre així! Perquè ICV s’ha de conformar en ser sempre el germà petit del tripartit? Algun dia podríem sumar 68, amb 15 diputats/des d’ICV-EUiA, 15 d’ERC, i 38 del PSC, o amb 23, 23, i 23, que així fem 69, on encara millor 38 d’ICV-EUiA, 15 i 15 dels altres. Per què no?
En les assemblees toca també somiar, i alhora dir que vols treballar per aquest somni. Doncs això, ICV volem ser més, creiem que hi ha lloc per més gent, i que les nostres propostes poden ser escoltades i recolzades per més gent. Per què no?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada