En temps de crisi, cal recuperar la política. També la política local.

Molts seran els diagnòstics de la crisi que haureu sentit i llegit els darrers mesos, molts els debats macroeconòmics entre estats, transnacionals, experts econòmics i bancs, sobre le control dels mercats financers, els tipus d’interès o qüestions similars.
No hi insistiré més. Només vull recordar a tots aquells que ens titllaven d’intervencionistes, que avui més que mai s’està demostrant la importància de la política per garantir el benestar col·lectiu. Tot sembla indicar, que, tot i que ningú ens ho dirà, la gent d’ICV teníem raó.
És evident que estem en una crisi global, que requereix de receptes globals, però també és hora de trobar receptes des de l’acció política local.

Perquè a les ciutats com Cornellà viu la gent treballadora, la gent que ho està passant malament per culpa del model econòmic, i d’una dreta neoliberal i d’una esquerra socioliberal que han venut el territori, els municipis, durant la bonança de la construcció, i que ara encara no saben que fer.
Ja vaig dir fa uns dies que a les nostres ciutats, als nostres pobles, cada cop es nota més la crisi, que les famílies cada cop tenen més problemes per arribar a final de mes.

Per això en temps de crisi hem de tornar a fer diagnòstics dels nostres pobles i ciutats el més reals possibles i sobretot hem de fer propostes el més útils possibles.

Útils sobretot per les famílies. Per les famílies de tot tipus, visquin on visquin, però en especial d’aquelles més desafavorides. Ho està fent l'Ajuntament de Cornellà? Ho fan els pressupostos de 2009?

La prioritat ha de ser l’ocupació i l'habitatge. No podem acceptar que cada cop hi hagi més famílies sense cap membre ocupat (Ja n’hi ha 700.000 famílies així a tot l’estat, i la cos ava pujant) i amb dificultats per mantenir el seu habitatge.

Lamentablement les polítiques actives d’ocupació, no serviran de res si no s’innova, i a Cornellà no s'innova. Aquí tenim un repte important de ciutat.
Però compte, perquè tampoc hem d’acceptar els girs populistes que molts governs locals estan fent aquests mesos, prometent reducció de taxes, ajuts i prestacions en generals
Si, hem d’intentar rebaixar els costos de vida de la gent, però no a costa de rebaixar la qualitat dels serveis públics.

Hem d’estar especialment sensibles a implantar mesures per aquells col·lectius que viuen la crisi de forma tangencial o indirecta però que la pateixen igual o més: la infància i la gent gran.
La gent d’ICV-EUiA-EPM som tossuts/des de mena, i no amagarem el cap sota l’ala en aquesta situació, ni buscarem culpables en altres lloc, ni ens traurem del mig. Cadascú des de les nostres responsabilitats segur que hi posem hores i idees per trobar receptes i solucions. Ara és temps de política, també de política local.