Cap a l’Assemblea Nacional d’ICV

Avui em deixareu que no parli només de l’Ajuntament de Cornellà. Com potser ja sabeu la gent d’ICV ja estem en ple procés d’Assemblea Nacional. Les assembles són processos de debat de totes les organitzacions que han de servir per definir cap a on volem anar com a partit, quines propostes tenim per millorar la nostra societat, i també quines persones creiem que poden conduir millor l’organització perquè aquestes idees es concretin en realitats.
Totes tres coses són igual d’importants, de poc serveix tenir les millors idees si no tenim les persones que les transmetin de forma creïble, i de poc serveix tenir bons lideratges si no hi ha projecte, si no saben que han de defensar.
Per altra banda, l’assemblea d’ICV no ha de ser una assemblea tancada, de mirar-nos el melic. Ha de ser un procés on els homes i dones que participem del projecte col·lectiu d’ICV mirem el món que ens envolta, preguntem que els preocupa als nostres veïns i veïnes, als amics i amigues que tenim aquí i allà, a la gent de les entitats on participem. Hem de redescobrir el nostre territori i el món on vivim per portar a l’assemblea diagnòstics el més reals possibles i propostes el més útils possibles.
És el que farem a ICV de Cornellà, que el proper 29 d’octubre fem el debat sobre els documents de l’Assemblea. La gent d'ICV de Cornellà hem d’aportar a l’Assemblea Nacional la nostra visió metropolitana. De gent que vivim en una ciutat on hi ha hagut moltes millores infrastructurals, però que encara és de les més pobres de Catalunya. Una ciutat on cada cop es nota més la crisi, on les famílies cada cop tenen més problemes per arribar a final de més, ja sigui perquè algú s’ha quedat a l’atur, ja sigui perquè les pensions són molt baixes, o ja sigui perquè ha pujat tant la hipoteca que ja no es pot pagar o si es paga es deixa de menjar.
Crec que en aquest assemblea toca que ICV fem propostes útils per les famílies. Per les famílies de tot tipus, visquin on visquin, però en especial d’aquelles més desafavorides. La crisi ha desmuntat un model productiu i financer que nosaltres sempre hem denunciat. Ara ja no val en denunciar-lo ara hem de posar sobre la taula receptes que puguin incidir realment en un canvi de model.
Cal que apostem perquè la política, lo públic, controli les finances, per aconseguir què la gent no ens endeutem més. Prou de referenciar a l’Euríbor! Prou de subvencionar les multinacionals!
L’esquerra de debò a Catalunya a de garantir els ingressos de la classe treballadora, dels sectors populars i ha de garantir un habitatge per a totes les famílies. Avui això es preferent i defensar-ho ens farà ser l’espai polític de referència de la gent treballadora, de la gent que ho està passant malament per culpa d’una dreta neoliberal i d’una esquerra socioliberal que han venut al país i ens han arruïnat.
Un debat posterior a aquest és qui encapçala el projecte. Un cop queda clar quen en Joan Saura serà president de nou d’ICV, jo tinc un desig:

Cal que les altres persones s’incorporen a la direcció de l’organització la facin referent d’aquests temes, i d’aquests col·lectius. Jo, com tothom, tinc les meves preferències personals, però sobretot qui sigui ha de poder ser referent no per mi, sinó per gent treballadora dels barris populars. Hem d’aconseguir que la gent d’esquerres dels barris de Cornellà i de tota Catalunya quan vegi a un/a dirigent d’ICV digui: Aquest o aquesta és dels nostres!