Tothom pot tenir aigua.

A dia d’avui tots i totes haureu pogut rebre multitud “d’informacions” sobre la sequera, les seves causes i les seves possibles solucions. Segurament bona part d’aquestes informacions però, són contraposades i més que informar desorienten.
Per això, Iniciativa per Catalunya Verds hem decidit intentar plantejar algunes idees que ens ajudin a entendre de que parlem:
Catalunya està dividida en dos sistemes de gestió d’aigua. Tarragona i Lleida reben aigua de l’Ebre, i Barcelona i Girona del Llobregat i del Ter. L’aigua de l’Ebre serveix bàsicament per regar (el 85%) i la del Ter-Llobregat per consum domèstic i industrial (el 70%). Recordar que el 90% de la població està a Barcelona i Girona, on es consumeix el 30% de l’aigua, i el 10% restant de població consumeix el 70%.
Catalunya pateix la pitjor sequera dels darrers 60 anys. Ha plogut molt menys de la meitat a la capçalera dels rius Ter i Llobregat. Els embassaments que donen la majoria de l’Aigua a Barcelona i Girona estan als llindars de l’emergència, el 20%. Si baixen molt més no s’hi extraurà aigua, només fang.
No hi ha restriccions en aquest moments, perquè la ciutadania ha estalviat, ha plogut una mica a l’abril, i els ajuntaments i sobretot el govern de Catalunya han pres algunes mesures d’emergència com recuperar antics pous, portar aigua en vaixells des d’altres indrets, o distribuir estalviadors.
Tot i això, l’Àrea Metropolitana, necessitarà aigua fins que entri en funcionament la dessalinitzadora del Prat. Fins llavors, ens trobem en una situació excepcional d’emergència. I és un problema de tot el país.
Davant de situacions excepcionals, mesures excepcionals. Per això, Tarragona aportarà temporalment l’aigua que necessita Barcelona, garantint l’IMPACTE ZERO a l’Ebre. Tant el govern català com el de l’estat s’han compromès a no extreure ni una gota més d’aigua del que es fa ara. Només es portarà el que Tarragona té concedit i que no utilitza ( 40 hm3).
Aquesta crisi evidencia la urgència d’un canvi de model de consum i gestió de l’aigua. Els rius de Catalunya han de recuperar la vida no se’ls pot esprémer més. Barcelona no pot hipotecar els rius de Catalunya tota la vida.
Amb un increment de l’estalvi d’aigua per totes les parts; ciutadania, agricultura, indústria i comerç, la reutilització de l’aigua, l’aprofitament de pous i aqüifers, la millora de la xarxa de canonades, i la dessalinització d’aigua del mar es podria cobrir les necessitats d’aigua de Barcelona. No cal un transvasament d’aigua del Roina