LA SEQUERA UN TEMA DE PAIS
Els catalans i les catalanes estem davant el repte més important dels últims anys: fer front a la sequera que afecta als gairebé 7,3 milions de ciutadans i ciutadanes de Catalunya( entre ells la gent de Cornellà). Malauradament aquesta situació, comporta prendre mesures excepcionals per pal·liar la sequera per les repercussions socials, territorials i econòmiques, que necessita a la vegada la participació de totes les institucions i els sectors econòmics i socials i que cal una actuació solidària entre territoris en un marc de sostenibilitat. Davant de situacions excepcionals, mesures excepcionals.
Tos és millorable, però no és just dir que el Govern de Catalunya no fa res. Medi Ambient està fent un gran esforç inversor i de planificació per resoldre les mancances d’aigua de Catalunya, amb el compromís d’impulsar nova cultura de l’aigua que cerqui una gestió més eficaç i sostenible d’aquest bé escàs. Estalvi i reutilització d'aigua són dos conceptes bàsics que ja totes i tots hem assumit.
S’està generant una inversió superior als 1.700 milions en grans infraestructures d’abastament fins a l’any 2012. El Departament de Medi Ambient i Habitatge té un Pla d’actuació sobre la política de l’aigua a Catalunya durant el període 2007-2015 on els eixos principals en matèria de sostenibilitat ambiental i de garantia de disponibilitat de l’aigua son els següents: a) sanejament i millora de la qualitat, b) recuperació ambiental dels rius i ordenació del medi, c) regeneració i reutilització d’aigües depurades, d) recuperació d’aqüífers, e) millora de l’eficiència de les xarxes i foment de l’estalvi, f) dessalinització, i g) suport a l’abastament local.
Alhora s'estan fent inversions de més de 177 milions que s’estan executant des de que es va activar el decret de sequera per tota Catalunya. D’aquestes mesures la que sembla més controvertida és la possible aportació d’aigua, el transvassament si voleu dir-li així, de la conca de l'Ebre al Llobregat . En qualsevol cas sembla que l'aportació només es farà, com a mesura excepcional, en el cas que a la tardor els nivells de reserves d’aigua, a l’àmbit del Ter-Llobregat, no garanteixin el subministre a la ciutadania, i encara així seria una aportació temporal, fins que la dessalinitzadora d’El Prat entri en funcionament a la propera primavera i garanteixi aquest subministrament.
És evident que l’actual situació s’ha convertit en un tema de país, i per això no es pot entendre la pinça que CIU i el Govern de l’Estat estan realitzant contra el Govern de Catalunya.
Cal deixar clar que la proposta del transvasament del Roine presenta importants incerteses polítiques, administratives i de terminis d’execució que excedirien els deu anys. Termini molt superior al que el Govern ha previst per la realització de les noves infrastructures que aportaran l’aigua necessària. Fent que el transvasament del Roïna sigui una mesura innecessària i desproporcionada pel seu alt cost ( uns 2000 milions d'euros pel cap baix).
és un post molt seriós i ponderat, trobo a faltar la necessitat d'assumir els efectes colaterals de la crisi de l'aigua en una formació com la nostra, ICV, que està visquen una situació complicada post-electoral que s'agreuja amb els detalls que ens ofereix a diari el nostre conseller Cesc Baltasar.
ResponEliminaJo crec que tot està passat de voltes, que els estaments més variats estan en contradicció, que els sectors socials quasi practiquen el "nimbie" sense propostes globals, etc. però a ICV ens passa una cosa una mica preocupant. El mètode Baltasar ens esquitxa i amb la seva reacció davant dels companys de l'Ebre, francament n'hi ha per dir-li quatre de serioses...es farà?
Bé, et passo el blog que estem activant des de bases del Maresme i del Vallès, es tracta de fer debat en moltes direccions, parlar de "tot" sense complexos i implicar-nos en la millora d'ICV.
Estem a
http://www.verdiroig.blogspot.com
La sequera, la cessió temporal d’aigua i el debat democràtic
ResponEliminaLa situació de sequera i l'amenaça de restriccions d'aigua a Barcelona, ens han posat de nou al descobert que a través dels negocis especulatius i amb la falta de previsió i planificació del territori s’ha sobrexplotat els propis recursos. També ens indica una altra volta, que a Catalunya, la població i l'aigua, NO estan distribuïdes d’una manera homogènia. Però ara ja ens hem passat de rosca. Com que de moment és difícil tornar enrere, el problema ens té a tots ben acorralats.
No hi ha dubte que l'actual situació és dramàtica. De moment només es pot triar entre agafar una mica d'aigua d'altres parts del territori , o deixar sense aigua a cinc milions de persones. Si no els donem una solució digne, les classes populars sortiran al carrer en el mateix moment en què apareguin les primeres restriccions d’aigua.
Ara bé, cal aclarir que s’ha de tractar d'una solució excepcional: Barcelona té la sort de ser una ciutat costanera i disposa del mar, que pot ser font d'aigües dessalades.
De fet, l'alternativa de les dessaladores ja havia estat prevista i per aquesta raó ja s'ha iniciat la seva construcció. A més, són una solució molt més barata que els grans transvasaments. El problema és que encara necessiten un temps per a posar-se en funcionament. Aquesta limitació no permet resoldre les angoixes actuals, però de cara al futur, el proveïment d'aigua està garantit.
Ara bé, la dessalació tampoc pot ser vista com una solució màgica sinó com un afegitó a altres mesures molt més sostenibles (aprofitar els aqüífers, reutilitzar els cabals urbans, millorar l’eficiència de les xarxes...).
No sóc un tècnic per a dedicar-me a fer grans explicacions de les possibles solucions conjunturals i per jutjar si les que s'han pres són les més adients. En tot cas, em sembla que tinc clar que la més conflictiva entre les diferents mides d’emergència que s'adoptaran consisteix exclusivament a portar de forma temporal aigua de l'Ebre, agafant-la d’un canal de rec per a no alterar el cabal del riu.El probelma més greu que comporta aquesta mesura és que obre una caixa de "dolços" a la qual a partir d'ara pot ser molt fàcil recórrer i de la qual, cada vegada - i amb major freqüència- s'intentarà gaudir.
Les dretes no volen debatre sobre la prevenció i gestió de les sequeres. No tenen en compte l’actual context, en què Barcelona només necessita una petita part de l'aigua per a beure i per a ús domèstic i que aquesta cessió únicament durarà un temps. Pretenen treure suc de la confusió creada, per situar-se de nou en la dinàmica de l'ús indiscriminat de l'aigua, en la qual el que vol més aigua , la demana i se li ha de donar, independentment de la raó de la seva petició. Pensen, un altre cop, en el gran negoci del formigó i el maó, sobretot en la costa mediterrània.
Passem ara a parlar breument dels de “casa”. A aquestes altures, està clar que en la gestió de la sequera s'han comès errors de pes de part del Govern català. En principi hom tenia la impressió que algú s’havia oblidat que l’Estatut actual no ens ha transferit la competència plena en aquesta matèria.
Donat el caràcter excepcional i nou de la situació, és normal que dintre de ICV apareguin punts de vista diferents. Ningú, i menys encara els que formen part del Govern, té legitimitat suficient, per molts càrrec que ostenti, per a suggerir a uns altres que abandonin ICV per el simple fet de no compartir el seu punt de vista, tal com s’ha fet recentment amb els companys de les Terres de l’Ebre. Tot això, junt a moltes altres qüestions que són preocupants, s’haurà de discutir on calgui i d’una manera molt especial en tot el procés de l’Assemblea Congressual.
El debat sobre la gestió actual i sobre les estratègies de futur s'ha de fer a través d'arguments sòlids i fonamentats i no amb sortides de to i amb cops d’autoritat.
L'oposició a un transvasament permanent de l’Ebre ha de ser una tasca de totes les organitzacions d’ICV. És una opció per la qual en un futur caldrà lluitar fort, sobretot ara que la dreta s’ha tornat a envalentonar en aquest tema.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina