Papa, per què ja no vas en tren a la Feina?

Segur que aquesta pregunta li sonarà a molta gent de Cornellà. La tallada de circulació dels trens de RODALIES RENFE i de FGC, produïda el del dia 20 d’octubre i per un termini de temps imprevisible, com a conseqüència de les últimes greus incidències en les obres d’accés del tren d’alta velocitat a Barcelona, fa que centenars de milers de ciutadans i ciutadanes, de Catalunya, i també de Cornellà tinguem molt problemes per anar cada dia a la feina.
Si si, molta gent de Cornellà estem afectats, tot i que el nostre alcalde no ha volgut explicar en el Ple que li han explicat en les reunions del famós Centre de Coordinació d’Infrastructures, a les que ha estat convidat com alcalde de Cornellà. Perquè hi era com alcalde, no com a secretari del PSC del Baix Llobregat, no?
Jo ja no puc agafar els Ferrocarrils de la Generalitat per anar a treballar, i com jo molts veïns i veïnes han modificat els seus desplaçaments, molts/es ara anem en cotxe o moto, i això està causant gravíssims danys econòmics, socials i ambientals a Catalunya.
Però sobretot “l’escàndol de les obre de l’AVE”, posa de manifest la imprevisió, manca de control, de qualitat tècnica i de direcció política amb que s’han estat portant a terme les obres d’arribada del Tren d’Alta Velocitat i ha provocat la justificada indignació de la ciutadania catalana i alhora pot desacreditar el transport públic i les mateixes institucions polítiques en general.
A tot això s’hi uneix el fet que el conjunt de línies ferroviàries de rodalies i de mitjana distància de RENFE, els denominats regionals, estan en un pèssim estat, amb serveis molt reduïts i amb uns trens obsolets, no sols a Barcelona sinó a la resta d’aglomeracions urbanes de Catalunya, i ningú ha invertit el que calia per millorar la situació.
Però els culpables d’això tenen, noms i cognoms, noms i cognoms de ministres, presidents, diputats/des, i també de partits, de CiU, PP, i PSOE. El dèficit d’inversions públiques acumulat durant aquestes darrers vint-i-cinc anys sota governs espanyols de tot caire, ha contribuït a que el transport públic a Catalunya sigui especialment vulnerable i és en bona part per això que els incidents que s’han produït darrerament al nostre país adquireix dimensions gairebé catastròfiques i un abast indiscriminat.
Per posar un exemple, el Ministeri de Foment s’ha gastat en la reforma d’una estació a Madrid, 75 milions d’euros. El mateix que ha invertit en tot el mandat el PSOE en les rodalies de Catalunya!
Ara no es tracta de fer revisionisme històric, però al “César lo que és del César”. ICV ja vam dir que l’AVE no era necessari, que el que costava fer-lo millor invertir-lo en millorar les línies ferroviàries de Catalunya. Ningú ens va fer cas, ni PP, ni PSOE, ni CiU. Tos ells obsessionats en tenir una línia d’AVE que Felipe González no va fer arribar alhora que a Sevilla el 1992.
Quan les obres de l’AVE s’apropaven a Barcelona, vam demanar a la Ministra Magdalena Àlvarez que abans fes una inversió potent en les Rodalies de Barcelona, que primer rodalies! Ja us hem explicat que s’ha invertit aquests anys. Així era difícil que els túnels no cedissin, que les andanes no s’esberlessin, i que algunes cases no tinguessin esquerdes.
Per molt que vingui Zapatero un diumenge a Bellvitge, el govern espanyol no ha gestionat amb eficàcia i previsió les inversions vinculades a la implantació del Tren d’Alta Velocitat. Malgrat els esforços del Govern català per tal d’intentar reconduir la situació i minimitzar les conseqüències dels incidents, el fet que sigui l’Estat qui pren les decisions i gestioni les competències ha impedit l’aplicació efectiva de les mesures correctores proposades des de Catalunya.
La gent de Catalunya i Cornellà, esperem que algú qualificat assumeixi responsabilitats, doni les explicacions que calen sobre les causes, prengui decisions enèrgiques per tal de minimitzar els perjudicis, adopti les previsions adients i informi sobre els terminis definitius.
Per tot això, exigim a Zapatero que es depurin les responsabilitat tècniques i polítiques, tant dels responsables del Ministerio de Fomento, com les operadores ADIF i RENFE i les empreses contractistes de les obres, començant per la destitució de la Ministra de Foment, com a principal responsable polític. Però alhora volem que des del ministeri de Foment es prenguin urgentment les mesures necessàries, amb caràcter d’autèntica emergència, per tal de reconduir la situació i d’oferir la informació i el calendari amb les previsions correctores pertinents a tota la ciutadania.
I, sobretot demanem poder anar a la feina, a estudiar, a comprar o a passejar en transport públic. I quan abans millor.

Arnau Funes Romero