Entrades

Idees socials per les alcaldies del 2023

Imatge
En sis mesos estarem triant alcaldies, o el que és més exacte, el maig de 2023 estarem votant en les eleccions municipals i triant regidores i regidors. Després ja veurem com els pactes i les sumes de vots dels municipis faciliten alcaldies i els governs supralocals (Diputacions, Consells Comarcals, AMB…) Les eleccions municipals són, per mi, les eleccions políticament més interessants . Són les eleccions on, de cop, et pots trobar a la teva veïna i al teu veí de candidata en una llista, de regidora o, fins i tot, d’alcaldessa. També són les eleccions on més diversitat de programes i de propostes electorals et pots trobar. I també són unes eleccions on fàcilment ens trobem a “alcaldables” fent propostes de polítiques socials municipals d’allò més “innovadores” sense por al ridícul o que de cop ens poden fer endarrerir als serveis socials dues dècades. Per això, per si per casualitat, tenim alguna persona lectora que preveu ser candidata a regidora, o tenim algú que coneix a algú
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L' Accés a la feina és encara la base de la política social? (Encara val amb donar feina a treballadors i treballadores pobres?)

Imatge
Agost. Mitja Catalunya estem de vacances, però molts serveis socials estem oberts i atenent a les persones que més ho necessiten.   Perquè tot i que algunes persones tenim la sort de poder viatjar aquests dies, d’altres, moltes, no podran sortir massa dels seus barris. Tinguin o no tinguin feina moltes persones treballadores no compten amb recursos suficients per fer vacances. Agost. Un temps de vacances, però també un bon moment per la reflexió i per plantejar-se reptes de futur per les polítiques socials.  Tot i les importants millores en les cobertures laborals que han suposat els ERTO, la reforma laboral, i l’increment del salari mínim interprofessional (SMI), els expedients socials per ingressos insuficients continuen creixent i tenint un pes important als serveis socials. Com sempre, des de la recuperació de la democràcia el 1975, quan les polítiques socials estatals i autonòmiques no arriben , són els serveis socials municipals, els ajuntaments, qui ha de cobrir les necessitats
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Quan la marihuana desborda la política social

Imatge
Fa un parell de mesos coincidien en el temps l’inici dels debats al Congrés sobre   la regulació medicinal del cànnabis amb les declaracions de diversos cossos de seguretat, entre ells els mossos d’esquadra, reconeixent impotència per controlar les xarxes il·legals de producció i distribució de marihuana i admetent que avui Catalunya i el conjunt de l’Estat són la factoria cannàbica d’Europa. Fet que pocs dies després es confirmava quan la fira de Cornellà celebrava de nou la fira de referència del món del cànnabis; “Spannabis”, amb 300 stands, 700 empreses i 30.000 persones assistents. Malauradament, en aquest marc de presència de la marihuana,  o del cànnabis, en el debat públic i social poc es parla dels efectes sociocomunitaris que el seu cultiu està tenint als nostres municipis en general i als barris més vulnerables en particular. Fa més de 30 anys que col·lectius importants de professionals dels serveis socioeducatius  defensem la necessitat d’una legalització de les drogues, d’
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El paper de l’educació en el lleure als “barris”

Imatge
A les acaballes del 2021, la Generalitat de Catalunya concedia la Creu de Sant Jordi a Fundesplai.  Un reconeixement més que merescut tant pel paper actual que juga l'entitat en l'educació d'infants i joves, com pel fins ara poc reconegut paper que han tingut les entitats de lleure, en la construcció social i comunitària dels nostres barris i ciutats. És clau el paper que han jugat les entitats d'educació en el lleure en la història educativa del nostre país i crec que caldria que féssim un esforç col·lectiu de reconeixement i de recuperació.  Lluny queden els treballs de recollida d'experiències de pedagogia social que feu la Fundació Bofill i Servei de Cultura Popular al començament dels anys noranta. La Creu de Sant Jordi de Fundesplai o la celebració dels 50 anys d'esplais com el Mowgli de Cornellà, poden ser una bona excusa per fer aquesta recuperació.  ( https://www.elperiodico.com/es/cornella/20220816/esplai-mowgli-50-anos-educacion-cultua-popular-lucha-v
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

No ens oblidem de la Cartera

Imatge
Estem en plena negociació dels pressupostos de la Generalitat pel 2022  i, com és habitual, els diferents grups polítics del parlament situen com una prioritat de negociació l'increment de les partides pressupostàries de polítiques socials. Ara, exactament que vol dir cadascú quan parla de polítiques socials? No és el mateix plantejar-se increments en polítiques educatives, sanitàries o sociocomunitàries en general,  que plantejar-se inversió en escoles públiques o en atenció primària, o proposar un increment als concerts educatius o sanitaris. En el mateix sentit, no és el mateix incrementar el contracte de programa de serveis socials amb els Ajuntaments que incrementar el finançament de les empreses privades de residències. Tot pot ser entès com a política social, però no tot és política social d'interès públic prioritari. En qualsevol cas, acabi com acabi el debat del pressupost del 2022,  en la meva humil opinió crec que el 2022 hauria de ser, amb deu anys de retard, l'
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Acció comunitària a barris vulnerables

Imatge
Escric aquestes línies mentre paeixo les reflexions i les experiències compartides en el 3er Congrés de l'Acció Social  (Inclusió.cat) que amb el títol   Serveis Socials i Acció Comunitària: promoció i prevenció   s'acaba de tancar a Vic. Reflexions i presentacions, totes elles interessants i que recomano, que per trajectòria personal  i per encàrrec professional em fan fer la següent pregunta: És o pot ser l'acció comunitària (o el treball social comunitari) una eina útil per la transformació dels barris més vulnerables de Catalunya? A Vic, la nova consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ja ens va anunciar algunes noves línies del seu departament  que mereixen un seguiment acurat i interessat; l'impuls de l'acció comunitària com diu el Pla Estratègic de Serveis Socials, la incorporació de les polítiques d'habitatge en les polítiques de drets socials, o la creació de l'Agència Integrada de Social i Sanitària. Coincideixen en el temps els canvis en el G
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Reequilibri territorial també és parlar de barris i urbanitzacions

Imatge
Escric aquest article enmig d’una pandèmia i d’una campanya electoral que ha tornat a posar de manifest la necessitat o l’interès de l’esquerra (sobretot d’En Comú Podem i en part sembla que del PSC) per recuperar la Llei de Barris i la Llei d’urbanitzacions. Què antic sona, no? Que del tripartit… Doncs, la veritat sigui dita, soni a vell o a nou, crec que és una de les grans urgències que té Catalunya i un dels grans reptes del govern que surti el 14 de febrer si vol encarar amb èxit la recuperació social i territorial de Catalunya. Per situar-vos cal dir que la Llei 3/2009, del 10 de març, de regularització i millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics, és una llei impulsada pel govern d’esquerres de la Generalitat que tenía una funció similar a la Llei 2/2004, de 4 de juny , de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, però en l’àmbit dels nuclis urbans dispersos. Si ens situem en l’actualitat cal dir que el mal estat dels habitatges,
Publica un comentari a l'entrada
Més informació