El bloc de l'Arnau Funes Romero

2011 i 2012 treballant contra el Baix Llobregat

2012-01-25T04:14:00.000-08:00

Us adjunto l'article que he enviat per l'Anuari 2011 del Baix Llobregat que edita El Far.

Com tots els anys, 2011 està ple de bones i males notícies, però no podem dir que hagu estat un bon any per la majoria de persones que vivim a Catalunya i al Baix Llobregat. Al 2011 la crisi ha estat implacable. Ha disparat el nombre de persones que s’han quedat sense feina, el nombre d’empreses i negocis que han tancat o treballen sota mínims, i el nombre de famílies que viuen en la pobresa. Aquesta crisi, i en especial la crisi del totxo, han obert una nova derivada al disparar-se també el nombre famílies catalanes que perdien la casa (21 famílies al dia durant 2011).

El World Trade Center de Cornellà amb el 50% de les oficines buïdes. Un exemple de que cal canviar el model

Emmarcat en la cojuntura de cris, 2011 també ha estat l’any dels canvis de poder polític (el poder econòmic és el mateix) i el primer any de les retallades. Tot just començar el 2011, el “govern dels millors retalladors” de CiU amb Mas al capdavant iniciava el seu govern a la Generalitat. Les municipals de Maig permetien a CiU i PP governar directa o indirectament a feus tradicionalment d’esquerres com Barcelona, Badalona, Castelldefels, o la Diputació de BCN, i el 20N, les Eleccions Generals acaben d’atorgar una gran Majoria al PP de Rajoy per governar Espanya.

Des d’un prisma més comarcal cal valorar que les eleccions d’aquest 2011 han reduït la distància entre forces polítiques. El Baix Llobregat no és avui tant “monocolor” com fa 4 anys. El PSC continua guanyant però la resta hi estem més a prop.

El final del 2011 i l'inici d'aquest 2012 queda marcat per les primeres mesures de Rajoy i per l'increment de les retallades de CiU pel 2012. Els Pressupostos pel 2012 que ha presentat el del Govern de CIU són negatius per a la majoria de la població catalana: continuen la línia iniciada el 2011 de retallades al serveis públics bàsics (sanitat, ensenyament, serveis socials, transport) i no serveixen per reactivar la economia ni crear ocupació. Escanyen als Ajuntaments a qui la Generalitat deu al voltant de 1000 milions d’euros, retallen a les escoles bressol i les escoles de música, i no doten de recursos a la Llei de Barris creada pel Govern d’esquerres per ajudar les zones amb més necessitats de les nostres ciutats. I pel que fa als ingressos, enlloc de mantenir l’impost de successions, de crear l’impost a les grans fortunes o de instaurar un impost a les centrals nuclears, s’apugen serveis bàsics com l’aigua o el transport públic.

En aquests Pressupostos de la Generalitat s'evidencia que els governs conservadors castiguen als territoris populars. El Baix Llobregat que queda especialment penalitzat. Mentre la despesa en inversions per habitant és de 252 euros de mitjana a Catalunya, al Baix Llobregat només arriba a 165 euros per persona (398 el 2010 amb el darrer govern d'esquerres).

L'Escola Bressol de St Ildefons. Un tipus d'Inversió social que trigarem a vuere a Catalunya

En qualsevol cas, si 2011 ha estat l’any de la crisi, els canvis de poder i les retallades, també ho ha estat de les mobilitzacions locals i globals, per defensar serveis públics i per reclamar canvis profunds al sistema democràtic i econòmic. Bones notícies i bons exemples com les diverses acampades a les places de viles i ciutats del Baix Llobregat, les “okupacions” de serveis públics per evitar el seu tancament, o la reactivació del Fòrum Social del Baix Llobregat.

Hem acabat el duríssim 2011, on s'ha treballat contra els interessos de la majoira de la gent del Baix llobregat, amb l’esperança que el 2012 sigui diferent. I ho serà en la mesura en que més gent de Catalunya i del Baix sigui conscient de la necessitat de seguir movent-nos i sense perdre de vista com hem arribat fins aquí. Calen canvis profunds pel 2012 si volem sortir conjuntament de la crisi, sense deixar més gent pel camí i sense perdre uns serveis públics que tant ens han costat construir.

Pujada al Metro...

2012-01-03T05:45:00.000-08:00

Amb l’inici de l’any els i les que fem servir el transport públic ens hem trobat amb una pujada important del cost dels bitllets (senzill, T10, Tmes,.. mireu el web de TMB.), una pujada que crec és injusta i desproporcionada. M’explico.

Si heu tingut l’oportunitat de viatjar fora de Catalunya o de l’Estat Espanyol els darrers anys, i si heu anat a capitals europees, segur que heu trobat que el preu del transport públic sovint és més car que Barcelona, i a sobre no té la avantatge de la integració tarifària. Com és possible?

Doncs perquè a Catalunya s’hi destinen molts recursos públics per finançar el transport públic, aquell que més fem servir el conjunt de la població. Evidentment, i sobretot l’etapa neolliberal que vivim, es pot dir que aquest sistema de transport és deficitari però crec que si a la ciutadania ens preguntessin on volem destinar els nostres impostos el Transport públic seria dels més escollits. En aquesta línia, donat l’especial situació financera del sistema de transports, que inevitablement s'agreujarà en els pròxims anys, és fa cada dia més urgent que el Govern català, tal com preveu la Llei de Mobilitat des del 2003, impulsi l’aprovació en el Parlament d’una llei de finançament del transport públic que doti de nous recursos financers al sistema i permeti seguir una estratègia de millora del transport públic lligada a la sostenibilitat.

En resum, crec que el Tranport públic ha de millorar, no empitjorar, i si hi cal abocar recursos públics en temps de crisi és un dels millors llocs on fer-ho.

Malauradament, el Consell d'Administració de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), on tots els partits hi tenim representació però CiU majoria (presideix Generalitat, Ajuntament de Barcelona i Àrea Metropolitana), va obviar aquesta reflexió i va aprovar el 19 de desembre l’actualització de les tarifes del transport públic per a l’any 2012 (pujada de quasi el 10% de mitjana, d'un 38% el bitllet i del 12% la T10) i un conjunt de mesures per a la contenció de la despesa (retallada de serveis de bus i el metro a la nit en els serveis de FGC entre d’altres) que aquests dies entren en vigor.

Els representants d’ICV-EUiA al consell de l'ATM van votar en contra de la pujada aprovada, bàsicament perquè l’increment mijtà de les tarifes és molt superior a qualsevol IPC, i en especial el dels títols més usats com la T10.

La gent d’ICV-EUiA creiem que cal potenciar els títols del sistema tarifari integrat que afavoreixen la fidelització dels clients, els títols superiors a la T10, amb unes tarifes que assegurin un augment en l’ús del transport, ara, això no vol dir que castiguem els usuaris de bitllets senzill o de títols més flexibles i més usats com la T10 o la 50/30 aplicant-los una pujada de més del 10%.

En definitiva, que en un moment de forta crisi econòmica, quan moltes famílies han vist reduir els seus ingressos globals, no és admissible que les tarifes de transport públic pugin per sobre del IPC general, que fem pagar a la ciutadania més part del cost del servei encara.

Perquè defensem la promoció de títols de fidelització?

Quan es comparen els esquemes tarifaris de Barcelona amb la d'altres ciutats europees salta a la vista que el percentatge d'aportacions dels usuaris –via tarifes- sobre el total de costos d'operació de transport públic és comparable al d'altres ciutats europees. Per tant, en termes relatius el que aporta l'administració per cada viatge fet es troba en els marges del que fan altres àrees metropolitanes europees.

La segona cosa que cal remarcar quan es fa aquesta comparativa és el molt baix ús que se’n fa a Barcelona dels abonaments, els que tenen una tarifa plana o semi-plana, que, com molts estudis i treballs de recerca científica a tota Europa han demostrat, són els que fidelitzen els usuaris i augmenten l'ús del transport públic, perquè per a aquests usuaris el cost marginal de fer un desplaçament és nul. Mentre que a l'àrea de Barcelona el percentatge d'usuaris amb abonament és inferior al 20%, a quasi totes les ciutats passa del 60% i en alguns casos, com ara les ciutats alemanyes, sobrepassa el 80%. Si s'exclogués del còmput de Barcelona la Targeta T-50/30, que no és exactament un abonament amb tarifa plana sinó un descompte unitari per a 50 viatges fets en un mes, el nombre de viatges amb abonament no arriba ni al 10%.

Per això, ICV-EUiA ha demanat en la sessió del consell d‘administració de l’ATM un gir radical de l'ATM en la seva estratègia tarifària i una aposta clara pels abonament amb tarifa plana a preu reduït. En aquells indrets d'Europa on s'han aplicat, els seus resultats han estat extraordinaris perquè han multiplicat el nombre de viatges que fa cada usuari i han reduït a mig termini el dèficit per viatge realitzat degut al major ús que se’n fa. Hem proposat la creació d'una targeta anual T-ANY vàlida per a les 6 zones tarifàries de l'ATM. El pagament d'aquesta targeta es podria domiciliar bancàriament, per evitar robatoris i danys materials, i es podria recollir mensualment en les màquines expenedores de bitllets prèvia identificació amb una contrasenya.

Els descomptes del 2% en la T-Mes i del 3,5% en la T-Trimestre aprovats son insuficients per incentivar aquests tipus de títols i amb el sistema de preus actual es corre el risc de perdre usuaris en el sistema de transport públic.

Els estudis que comparen les tarifes de Barcelona amb les d'altres metròpolis europees també posen de manifest que els nostres joves estan pagant pel transport públic, proporcionalment, molt més que altres joves europeus. Fa tres anys, ja es va donar una passa endavant en aquest sentit amb la creació de la targeta T-12, que permet viatjar sense pagar els infants fins els 12 anys. I ara s’ha aprovat una altre descompte en la targeta trimestral T-Jove, que és del 35% respecte a la normal. Cal continuar ampliant la gamma de títols adreçats als joves, i per això ICV-EUiA ha proposat crear un descompte per als menors de 25 anys i oferir-los una targeta anual de transport, T-JOVE-ANY vàlida per a totes les zones tarifàries. Aquesta targeta també es podria pagar a través de domiciliació bancària.

Per aquests dies... una cançó de nadal

2011-12-26T13:55:00.000-08:00

Us enllaço la cançó de Silvio Rodriguez que unes bones amigues m'han recomanat per aquests dies. Són dos muntatges diferents.

http://www.youtube.com/watch?v=9WPXpIGAYwc&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=f3fMlUXoeeE&feature=related

I la Lletra

El fin de año huele a compras,
enhorabuenas y postales
con votos de renovación;
y yo que sé del otro mundo
que pide vida en los portales,
me doy a hacer una canción.
La gente luce estar de acuerdo,
maravillosamente todo
parece afín al celebrar.
Unos festejan sus millones,
otros la camisita limpia
y hay quien no sabe qué es brindar.

Mi canción no es del cielo,
las estrellas, la luna,
porque a ti te la entrego,
que no tienes ninguna.

Mi canción no es tan sólo
de quien pueda escucharla,
porque a veces el sordo
lleva más para amarla.

Tener no es signo de malvado
y no tener tampoco es prueba
de que acompañe la virtud;
pero el que nace bien parado,
en procurarse lo que anhela
no tiene que invertir salud.

Por eso canto a quien no escucha,
a quien no dejan escucharme,
a quien ya nunca me escuchó:
al que su cotidiana lucha
me da razones para amarle:
a aquel que nadie le cantó.

Cornellà tindrà Consell de Ciutat

2011-12-26T11:20:00.000-08:00

ICV-EUiA apostem per un nou model de relació entre Administració i ciutadania, basada en la corresponsabilització en la pressa conjunta de les decisions que ens afecten a tots i a totes. No val amb votar cada 4 anys, cal diàleg constant. Fa molts anys queplantegem la manca de transparència i participació que té l’Ajuntament de Cornellà. Amb precs, preguntes, i mocions hem apostat per Plens més oberts, per Consell de participació més utils i per sistemes d’informació ( revistes, webs,...) més transparents.

Per això, que en el darrer Ple de l’Ajuntament de Cornellà s'aprovès el reglament del nou Consell de Ciutat de Cornellà (CCC) és per nosaltres una bona notícia, un pas més, una conseqüència de l’acord que vam fer el passat mandat tots els grups municipals per millorar la participació ciutadana i la transparència en la gestió municipal; l'Acord per la millora de la Governança.

Foto de la signatura de l'Acord de Governança (PSC, PP, ICV-EUiA, CiU i ERC)

Els Consells de Ciutat són mecanismes de participació i de consulta de caràcter global que tenen per objectiu principal debatre i valorar les grans línies estratègiques i els afers principals de ciutats i pobles. Aquest tipus de mecanismes de participació van sorgir a Alemanya a finals del segle passat i van ser implantats a Espanya per primera vegada l’any 1992 al País Basc.

A Cornellà, tot i tenir Consells de participació diversos (Solidaritat, Educatius, Cultura, Media Ambient,...) cada cop es fa més necessari comptar amb nous espais més globals de participació on els ciutadans i ciutadanes de Cornellà no només puguin parlar de determinades polítiques sectorials, sinó on tinguin la possibilitat de participar en la configuració i definició de nous projectes de ciutat més globals. Com es diu en el preàmbul del reglament del Consell de Cornellà; “L’Ajuntament de Cornellà, com a institució més propera, ha de promoure una ciutat que intensifiqui els espais de relació cívica, transparent i democràtica.”

I si un dia decidim conjuntament sobre el futur del carrer Miranda?

El Consell de Ciutat és una bona eina que cal utilitzar, no és una finalitat en si mateixa. El Consell de Ciutat ha d’apropar la gestió de la ciutat a la seva ciutadania. És un primer pas cap a una situació real de governança local a Cornellà, on el conjunt d’actors que configuren l’acció municipal (regidors/es, treballadors/es públics, entitats i ciutadania en general) puguin com a mínim compartir espais d’interrelació i i diàleg per afinar més el que fa l'Ajuntament.

Caldrà voluntat política perquè aquest i tots els Consells siguin útils, cal voluntat per no quedar-se només en el reglament del Consell de Ciutat. Cal dinamitzar-lo, posar temes de debat i tenir la valentia de fer el debat i acceptar les seves conclusions, no serviran de res si només serveixen perquè el regidor/a de torn o el mateix alcalde donin la informació que vulguin.

La propera etapa del Consell de Ciutat de Cornellà serà la seva configuració, qui hi pot participar. Caldrà molt consens i generositat perquè en aquest Consell no hi sobra ningú, però no poden faltar els principals actors socials de la ciutat. Per això vam suggerir com a membres nats organitzacions socials tant importants com: els Sindicats, organitzacions empresarials, el comerç o la comunitat Educativa.

Objectiu 2012: Una Cornellà més social i plural

2011-12-14T03:28:00.000-08:00

Com us he anat dient, crec que el 2011 no ha estat gaire positiu per molta gent. Ha estat un any d’incertesa i desesperació per a moltes famílies que han vist reduïts els seus ingressos, i/o perduda la seva feina, i ,fins i tot, la seva casa (a Catalunya s’estima que 21 famílies al dia han perdut el seu habitatge). En resum, el 2011 ens ha fet més pobres i més vulnerables a molta gent de Cornellà. Qui no ha perdut la feina està més en risc de fer-ho que mai.

Un panorama molt greu, que creiem s’ha de poder revertir per alguna banda. No tot han de ser males notícies! Una bona mostra són les mobilitzacions a nivell local i global que volen evidenciar que la via de sortida d’aquesta crisi no és l’afebliment de l’Estat del benestar sinó l’aposta per la creació d’ocupació i reactivació de l’economia familiar.

Ara és el moment d’activar noves xarxes de relació ciutadana que tinguin per objectiu una sortida col•lectiva de la crisi. Com fer-ho? Doncs apostant pel recolzament comunitari davant les situacions de patiment de moltes famílies i alhora implicant-se i participant per influir en el “la política”. Per influir en la pressa de decisions econòmiques, socials, urbanístiques. Decisions que havíem deixat en mans del “poder” que exercien uns pocs.

ICV-EUiA volem en una sortida justa d’una crisi. No acceptem un model econòmic basat en valors que no representen a la gent treballadora, a la majoria, a qui ha de tenir força per generar canvis globals des de la petita escala local.

I això a Cornellà ha de passar, per exemple, per fomentar un debat seré i plural sobre el mercat de l’habitatge i sobre la relació d’economia i urbanisme a la nostra ciutat. L’empresa municipal ProCornellà no pot vendre sense comptar amb ningú el PISA, la façana de Siemens o Can Bagueria, això és patrimoni de tots/es! Per això volíem un Consell Assessor d’Urbanisme i per això ha de servir el nou Consell de Ciutat que aviat estrenarem.

Us posso un exmple clar. Tenim sobre la taula la possibilitat de que s'instal.li un un "pseudocentre comercial" a una de les naus de davant de Siemens. És una possibilitat que no es contemplava en el Planejament del sector que tots els grups municipals havíem donat suport, però que el govern municipal està oferint a diferents empreses. Pot sortir o no, sembla que pot ser totalment legal, però si acabem tenint un altre centre comercial a la ciutat serà sense consens polític, sense debat ciutadà, i sense suport del teixit comercial de la ciutat. No sembla un bon inici i és un mal exemple de transparència i de governança. Sembla que la situació econòmica de PROCORNELLÀ (antigues PRECSA+EMDUCSA) és més dèbil del que diuen quan es fan actuacions d'aquest tipus, a les que si sumarà la venta de Can Bagueria. Us anirem informant.

En qualsevol cas des d’ICV-EUiA desitgem que el 2012 sigui un any de millores a tots els nivells, però sobretot per qui més pateix. El 2012 treballem per nou model que situï el respecte, la ètica i la justícia social per sobre l’avarícia i la crueltat que demostren les actuals institucions econòmiques.

El 2012 ha de ser millor

2011-12-11T07:40:00.000-08:00

Us avanço l'article que sortirà publicat al Viu Cornellà per festes:

Aquest dies acomiadarem 2011 i donarem la benvinguda al 2012. 2011 no ha estat un bon any en general. Com tots els anys està ple de bones i males notícies, però, no ha estat un bon any per la majoria de persones que vivim a Catalunya, al Baix Llobregat i a Cornellà. Al 2011 la crisi ha estat implacable. Ha disparat el nombre de persones que s’han quedat sense feina, el nombre d’empreses i negocis que han tancat o treballen sota mínims, i el nombre de famílies que viuen en la pobresa. Aquesta crisi, i en especial la crisi del totxo, han obert una nova derivada al disparar-se també el nombre de desnonaments de famílies catalanes (21 famílies al dia han perdut el seu habitatge) durant 2011.

Evidentment, 2011, també ha estat l’any dels canvis de poder polític (el poder econòmic és el mateix) i el primer any de les retallades. Tot just començar el 2011, el “govern dels millors retalaldors” de CiU amb Mas al capdavant iniciava el seu govern a la Generalitat. Al Maig la caiguda del PSC permetia a CiU i PP governar directa o indirectament a feus tradicionalment d’esquerres com Barcelona, Girona, Badalona, Castelldefels, o la Diputació de BCN, i el 20N, les Eleccions Generals acaben d’atorgar una gran Majoria al PP de Rajoy per governar Espanya. Des d’un prisma més local cal valorar que les eleccions d’aquest 2011 han reduït la distància entre forces polítiques. Ni Cornellà ni el Baix Llobregat són avui tant “monocolors” com fa 4 anys. El PSC continua guanyant però la resta hi estem més a prop.

Però si 2011 ha estat l’any de la crisi, els canvis de poder i les retallades, també ho ha estat de les mobilitzacions locals i globals. De les movilitzacions conra el tancament de serveis de salut i de les movilitzacions per canvis profunds al sistema democràtic i econòmic. Acabem el duríssim 2011 amb l’esperança que el 2012 sigui millor perquè més gent és conscient de com hem arribat fins aquí de que calen canvis profunds per sortir-ne totes i tots, sense deixar més gent pel camí. Que el 2012 sigui millor. Feliç 2012!

Canvi de portaveu a Cornellà

2011-12-02T10:37:00.000-08:00

Arran del canvi de portaveu que aquest mandat hem realitzat el grup d'ICV-EUiA de l'Ajuntament de Cornellà diverses persones de la nostra ciutat m'han preguntat aquests dies si tenia algun problema, si havia deixat l'Ajuntament o fins i tot si teníem un conflicte altra cop a ICV-EUiA.

Doncs no, tot és molt més senzill i m'agradaria explicar-vos-ho el que ja vaig explicar a la gent d'ICV-EUiA fa setmanes, en especial als i les que llegiu aquest bloc i vau votar la candidatura que jo encapçalava el passat mes de maig de 2011.

Per una banda, heu de saber que l'Ajuntament de Cornellà, i en concret la majoria que governa (PSC), considera que la feina de portaveu de grup de l'oposició requereix, com a màxim, de mitja jornada laboral.

Per altra banda, com molts/es sabreu, des del 15 de juliol tinc l'honor de presidir el grup d'ICV-EUiA-EPM a la Diputació de Barcelona.

La legalitat vigent em permetria simultanejar els dos càrrecs, portaveu a Cornellà i president de grup a la Diputació percebent en una de les dues Institucions indemnitzacions per assistència a òrgans col.legiats.

El grup d'ICV-EUiA de Cornellà, creiem que tot i que la legalitat ho permeti, i que efectivament la meva dedicació a ambdues administracions és real (no es pot ser Diputat provincial, si no ets Regidor) no és bo, ni coherent, ni possible, tenir dues feines que a la pràctica podrien ser enteses com d'1'5 jornades laborals. Per aquest fet, el grup d'ICV-EUiA de Cornellà vam decidir al setembre que l'Anna Caminals, que si disposava de disponibilitat horaria i laboral, assumís la responsabilitat de portaveu del grup. Ella garanteix més presència i dedicació que jo.

Crec que el fet que jo estigui a la Diputació ha de ser una oportunitat per la meva coalició i la meva ciutat no un problema. Estar a la Diputació hem permet treballar per Cornellà i per l'esquerra, sobretot ara que a la Diputació governen CiU i PP, i alhora hem permet continuar dedicant moltes hores a la meva ciutat, on m'hi seguireu trobant a les seves acitivitats, al Ple Municipal, als Consells de participació o a les Comissions d'Economia i Hisenda. Ni marxo, ni hi ha mal rollo, al contrari, ara la gent d'ICV-EUiA dediquem més hores a Cornellà. Com a cap de llista vaig assumir un compromís amb la ciutat i el mantinc.

Això és el que ha passat, i espero haver-vos aclarit.

4858 gràcies!

2011-11-22T11:43:00.000-08:00

Cal començar aquest article de valoració del 20N felicitant al PP per la victòria al conjunt de l’Estat Espanyol, a CiU per Catalunya i al PSC per la circumscripció de Barcelona i per Cornellà.

ICV-EUiA no vam guanyar les eleccions del passat diumenge 20 de Novembre, però us hem de donar les gràcies. Gràcies a les 4858 cornellanenques i cornellanencs ( 38638 al Baix Llobregat) que diumenge 20N ens vareu fer confiança votant a la candidatura d'ICV-EUiA. Donant-nos 3 escons al Congrés per Barcelona, i 11 en la suma estatal (25 si tinguèssim una Llei electoral justa i proporcional).

També gràcies a les més de 17.000 persones de Cornellà que vareu votar als candidats/es de l'Entesa Catalana de Progrés al Senat. Serà aquesta la legislatura de la seva reforma?...

I com no, també volem donar les gràcies a tota la gent que s'ha dirigit a nosaltres les darreres setmanes dubtant si ens votaria o no i en molts casos demanant-los que no callem, que plantem cara a Madrid, que cal una veu d'esquerres, ecologista i nacional.

Som conscients que molta de la gent que ens heu votat aquest cop no "us caseu" al 100% amb el que diu i fa ICV-EUiA, ni tant sols en el 75%, i que el que voleu és que fem la nostra feina amb el màxim de coherència possible, amb radicalitat (anant a l'arrel dels temes) i amb transparència. Segur que en Joan Coscubiela, la Laia Ortiz i en Joan Josep Nuet sabran fer aquesta feina al Congrés. Tots tres s'estrenen però segur que amb les seves capacitats i amb l'ajut de companys com Gaspar Llamazares, l'alegria de la nit espanyola amb els escons aconseguits a Màlaga i Saragossa per IU/Cha, s'hi posaran al moment.

Perquè amb el resultat del PP i CiU, la patacada del PSC-PSOE i la transició cap a la dreta nacional de la direcció d'ERC, algú s'hi ha de posar, o les "retallades catalanes" seran menys que un aperitiu.

El resultat de la coalició a Cornellà, situant-nos de nou com a tercera força en unes Eleccions Generals per davant de CiU com al 2004 ( us recomanem consultar el web municipal http://aoc.aj-cornella.org/eleccions/ ), suposen una empenta i una ratificació de la nostra línia de treball unitària i alhora una responsabilitat.

La gent que participem d’ICV-EUiA a Cornellà creiem que en aquestes eleccions, igual que en les passades Municipals, ens heu tornat a dir que hem de liderar la construcció de l'esquerra verda i nacional a la nostra ciutat i que tenim l'encàrrec de sumar a més gent per fer un món, un estat, una Catalunya i una Cornellà més justa i sostenible. Malauradament les propostes unitàries no van reeixir ni al Maig (Municipals) ni al Novembre (Generals), però ara, amb molts mesos per endavant i sense eleccions que tot ho contaminen, si que hauria de facilitar-se aquest espai d’alternativa d’esquerres a Cornellà. Nosaltres hi volem treballar, hi estem treballant i hi seguirem treballant de forma oberta i participativa, obrint els nostres locals, els espais institucionals, i obrint-nos d'orelles a la gent. Ens hi posem?

L' Escola Municipal de Música Roser Cabanes de Cornellà

2011-11-18T09:54:00.000-08:00

Entre les notes perdudes de la meva llibreta, i que no han vist la llum en aquest bloc per aquest mes de campanya, està una que no vull deixar passar.

El Consell Escolar del Centre de l’Escola Municipal de Música, que va tenir lloc el dia 3 d’octubre de 2011, va aprovar, per unanimitat, el canvi de denominació d’Escola Municipal de Música de Cornellà de Llobregat pel de “Escola Municipal de Música Roser Cabanes".

Un encert d'acord que en el darrer Ple de l'Ajuntament de Cornellà el nostre grup (ICV-EUiA) va defensar i ratificar, i que venia acompanyat de la feina d'una comissió que durant quatre mesos han recollit prop de 1500 signatures suport.

Fer la defensa de posar el nom de la Roser a l'Escola de Música, és una de les millors satisfaccions que darrerament he tingut com a portaveu d'ICV-EUiA. En el Ple bàsicament vam manifestar l’encert de prendre aquesta decisió, perquè ens sembla que si hi ha alguna dona que ha fet molt per la música en aquesta ciutat va ser la Roser Cabanes.

La Roser va ser una dona tenaç, va ser la causant que molts cornellanencs/es -sobretot dels anys

vuitanta- comencessin a aprendre música. Com va explicar la Rocío García, regidora d'educació i cultura, la Roser va arribar a finals dels anys setanta al barri d’Almeda, i es va implicar en la millora de la Cornellà "franquista", va acabar constituint en aquells anys difícils també el que seria l’embrió de l’Escola Municipal de Música de Cornellà. (aprofiteu per consultar http://almedacornella.blogspot.com )
Va començar fundant la coral els Flautins que és amb el que es va iniciar l’Escola Municipal de Música en un locals municipals a Can Mercader. Tres anys després –com sabeu- l’escola va passar a la tercera planta de l’edifici Can Gaya, i a l’any 1996 l’escola molt més constituïda va passar a ocupar l’edifici del Centre Cultural Joan N. García Nieto.

En l'apartat més personal haig de dir que va intentar amb la coral Flautins ensenyar-me a cantar i no ho va acabar d'aconseguir, va ser una de les poques coses que ella em recordava: “Arnau tu perquè no volies, perquè no estaves, perquè no sé què”. Bé, que vaig preferir el bàsquet, però la Gemma, la Rut i en Pere del "clan" Funes-Fernandez si que van passar per les seves pedagògiques mans.

Aquest esperit tan tenaç jo l’he viscut en primera persona, i crec que no soc l’únics dels i les que ens hem relacionat amb la música en aquesta ciutat. Segur que tots els alcaldes d’aquesta ciutat hauran tingut alguna conversa llarga amb ella, on ella ha defensat la necessitat de mantenir l’escola, de dotar-la de qualitat amb més recursos, de tirar-la endavant.

La Roser va ser una figura clau de l'educació i la cultura, una dona clau per Cornellà, i s’escau més que mai que l’Escola Municipal de Música porti el su nom. És un reconeixement just de la ciutat. Segurament si no hagués tingut aquesta mort tan prematura –perquè ningú s’ho esperava que morís després de la jubilació- hagués estat una de les dones que aquesta ciutat hagués pogut reconèixer en vida, amb un premi Ciutat de Cornellà i en d'altres espais.

En resum, penso que la Roser fou una promotora especial de la música a la ciutat, sense ella potser no haguèssim tingut escola, i crec que fem justícia amb aquesta decisió.

Del 15 d’Octubre al 20 de Novembre

2011-11-02T09:27:00.000-07:00

El 15 d’Octubre, ja ens queda lluny, però va ser una data per recordar. Per primer cop a Cornellà es va organitzar un acte unitari de record a l’expresident democràtic de Catalunya Lluís Companys, afusellat pel franquisme fa 71 anys. Reconeixement que es veié perfectament complementat per l’Acte que l’Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat feu al Patronat recordant la repressió a Andalusia durant la Guerra Civil. http://www.memoria-antifranquista.com/

Però el 15 O sobretot es recordarà per les manifestacions de milers de persones pels carrers de centenars de ciutats del món ( http://www.youtube.com/watch?v=tlVMc1okPFw&feature=related )mostrant la seva indignació pel que estem patint, i reclamant un canvi profund a la nostra societat ( http://www.democraciarealya.es/ ). Centenars de cornellanencs/ques hi vam ser, i hi seguirem estant, cadascú en el seu espai i amb el seu paper. Com els alumnes i professors/es de l’Institut Francesc Macià, que uns dies abans del 15O van aconseguir molt ressò amb la seva tancada en defensa de l’educació pública. Felicitats.http://aesmacia.tk/

La premsa es fa resó de la tancada

I del 15 d’Octubre passem al 20 de Novembre, perquè toquen eleccions, i les eleccions han de ser una oportunitat per canviar les coses. Participeu, indigneu-vos, impliqueu-vos, però no oblideu com hem arribat fins aquí; qui va generar la bombolla, la llei hipotecaria, la fiscalitat injusta, la pèrdua d’empreses públiques o el descontrol del Banc Europeu. Per això ICV-EUiA us proposem 7 Accions per canviar-ho tot. http://www.coscubiela2011.cat/

1. Lluitem contra l’atur: Retirem la reforma laboral de PP, PSOE i CiU, que només ha facilitat l’acomiadament i ha augmentat l’atur.

2. Impulsem al democràcia directa, neta i transparent, amb referèndums ciutadans vinculants i revocatoris, transparència i accés a la informació.

3. Rescatem les persones, no els bancs, que han rebut molts diners públics. Han de cedir l’estoc d’habitatges a un parc públic, i facilitar el crèdit a famílies, autònoms, petites i mitjanes empreses.

4. Aturem els desnonaments, cal una llei per a suspendre els desnonaments de persones aturades i que les famílies amenaçades puguin donar el pis en pagament de la hipoteca.

5. Defensem Catalunya i el dret a decidir, cal una reforma federal de la Constitució, les lleis i el finançament.

6. Tanquem les nuclears i lluitem contra el canvi climàtic, impulsem una estratègia estatal contra el canvi climàtic i tanquem les centrals nuclears abans de 2020.

7. Que pagui més, qui més té. Les rendes del capital han de pagar igual que el treball. Perseguir els paradisos fiscals, les SICAV, i lluitar contra el frau fiscal permetria recaptar 70.000M d’€ més.

Finalment, i parlant dels pressupostos de Cornellà pel 2012, des d’ICV-EUiA creiem que els efectes de la crisi i les retallades obliguen a l’Ajuntament a aprofundir en les polítiques socials "de proximitat", essent més austers i transparents que mai. Ja ho deia fa uns dies, no és el moment de la “politiqueria” i del tacticisme. El que ens ha d’importar és que més de 8000 persones estan a l’atur a Cornellà, que moltes estan esgotant les prestacions, que els desnonaments d’habitatges s’estan disparant, i que hem de buscar acords per plantejar solucions. Per això, com el del 2012 és probablement el pressupost més social del darrers anys hi donarem suport. Ara, la responsabilitat de gestionar-lo és del govern municipal, i esperem que ho faci amb més sensibilitat social, transparència i ànim conciliador.

Us seguirem informant.

Pressupost 2012, a Cornellà ha de ser possible austeritat i equitat

2011-10-19T05:17:00.000-07:00

Com cada any per aquestes dates l’Ajuntament, els grups municipals, i les treballadores i treballadors que el composen, ens trobem inmersos en el debat del Pressupost de l’any que ve (65M d'euros). Un debat acotat a com aconseguirà recursos econòmics l’Ajuntament (Quins impostos cobrarà i com els cobrarà? Quines subvencions d’altres ens rebrà? Quant pagarem pels serveis que ens dona l’Ajuntament?) i, evidentment, com es gastarà els recursos que aconsegueixi.

La crisi econòmica està afectant de manera important les economies locals, també a Cornellà, des d'una la doble vessant: atur i pèrdua de competitivitat i alhora d'aflorament de noves necessitats personals i familiars. La crisi ha fet aparèixer un nou perfil d'usuari de serveis socials: unitats familiars amb tots els membres a l'atur, amb prestacions i subsidis molt per sota dels seus ingressos anteriors i amb un important endeutament familiar o si més no una forta càrrega de despesa per l'habitatge habitual.

Per això, crec que és inqüestionable que els efectes de la crisi obliguen a l’Ajuntament a aprofundir en les polítiques socials "de proximitat", essent més austers i transparents que mai. Crec que la prioritat avui és pal•liar, dins de la capacitat de l’Ajuntament, els efectes de la crisi i de les retallades socials sobre la població de Cornellà i explicar, molt bé, perquè es fa i com es fa cada despesa.

Això que vol dir? Doncs que cal fer més actuacions per garantir els ingressos i els serveis bàsics de totes les famílies en situacions critiques amb més ajuts d’urgència social (Més ajudes per alimentació, menjador escolar, subministraments…), per garantir les oportunitats educatives de la infància i del conjunt de la població, per generar oportunitats laborals pel màxim de persones aturades possible, i implicar-se (Ajuntament i PROCORNELLA) en el treball perquè les persones no perdin el seu habitatge per dificultats de pagament o en puguin trobar un d’alternatiu.

Això és més maco dir-ho que fer-ho, pensareu, però estem convençuts/des que és possible, i així li hem plantejat des de ICV-EUiA al govern municipal del PSC. No és el moment de la “politiqueria” i del tacticisme. Importa poc que el 20 de novembre hi hagi unes eleccions generals, el que ens ha d’importar és que més de 8000 persones estan avui a l’atur a Cornellà, que moltes d’elles estan esgotant les prestacions, que els desnonaments d’habitatges s’estan disparant, i que des de l’Ajuntament hem de buscar acords per anar situant solucions.

En aquest sentit, caldrà comprovar quin impacte tenen, sobre les finances municipals, les retallades plantejades pel Govern de la Generalitat en general i en determinades polítiques socials com el PIRMI o els serveis educatius municipals.

Hores d'ara, la retallada més significativa és la que afecta a la reducció de les aportacions de la Generalitat als Ajuntaments, segons els Convenis signats amb les entitats municipalistes, per contribuir al sosteniment de les Escoles Bressol municipals i les Escoles de Música, Dansa i Arts i oficis, amb efecte retroactiu a l’1 de gener de 2011: Per les Escoles Bressol suposen uns 200€ menys dels 1800€ que per plaça i curs aportava la Generalitat segons es conformaven els convenis, i per les Escoles Municipals de Música 200€ menys dels 600 signats als convenis vigents.

És evident que aquest sobrecost de les Escoles Bressol i de Música que ha generat la Generalitat, no el poden pagar les famílies de Cornellà, que molt fan, en molts casos, pagant la quota de l’Escola Bressol. Ara, tampoc ho pot assumir l’Ajuntament “acríticament”. Cal fer saber a les famílies que existeix aquest “sobrecost” i probablement cal revisar les quotes d’aquests serveis per fer-les més progressives (que pagui més i més té).

Perquè, finalment, cal parlar de fiscalitat, d’impost, de com fem viables les prestacions de serveis de qualitat de l’Ajuntament de Cornellà amb una política de justícia social en les aportacions de cadascú.

En aquesta línia, i de cara al 2012, creiem que cal apostar per incrementar els conjunt d’impostos municipals menys de l’IPC, perquè molts sous no pugen l’IPC, i alhora apostar pel màxim de subvencions i bonificacions possibles.

Per exemple cal subvencionar l’IBI a aquelles famílies que certifiquen que els seus adults están a l’atur sense prestació, i el 100% de l'lIVTNU (plusvàlua) i fins el 100% de l'lBl a les famílies desnonades o que fan dació en pagament del seu habitatge mentre dura tot el procés d'aixecament de la hipoteca.

Tanmateix en les Taxes i Preus Públics cal aplicar bonificacions importants a les persones aturades amb o sense prestació (en diferent mesura, es clar). l, com sempre cal bonificar les bones pràctiques socials i ambientals d’empreses i comerços.

Aquest és un resum del que penso, de manera compartida amb molta gent d’ICV-EUia, que cal plantejar en aquest debat pressupostari municipal pel 2012, i que esperem que el PSC tingui la sensibilitat d’acceptar parlar-ne per incorporar-ho a les Ordenances Fiscals i al Pressupost de l’any que ve.

La gent de Cornellà cada cop tenim menys protecció

2011-10-02T13:31:00.000-07:00

Durant un dels pocs debats que van tenir lloc en la campanya electoral del maig passat, quan als candidats a alcalde se'ns interpel.lava sobre si Cornellà era més o menys segura, i per com veiem el futur de la ciutat en aquest aspecte, vaig intentar explicar que la major inseguretat de la nostra ciutat era tenir moltes persones sense feina, moltes famílies amb dificultats per mantenir el pis, molta gent sense poder accedir plenament a l'educació, la salut o la cultura. En definitiva la inseguretat als barris la generen la pobresa i la desprotecció social.

Per això el que vam debatre en el darrer Ple de l'Ajuntament de Cornellà, ens fa preocupar-nos encara més per la sortida de la crisi a Cornellà, perquè si els seus efectes s'estaven notant de forma contundent, amb tancaments de comerços i empreses i més de 8.000 persones aturades, les retallades socials del govern català i la “miopía” del central encara agreujaran més els problemes de moltes de les famílies de la nostra ciutat.

La retallada de la Renda Mínima d'Inserció, la reducció de l'aportació del govern per les escoles bressol, l'Escola de Música o el Consorci del Comerç, l'atac al model educatiu català, la manca d'un fons estatal pel finançamet municipal o la insensibilitat del Congrés per modificar la llei hipotecaria que ofega moltes famílies, van ser algunes dels “preocupants” temes que es van tractar en el Ple de l'Ajuntament.

Per exemple, les retallades que es desgranen del nou decret de la Renda Mínima d'Inserció (el famòs PIRMI), la renda de menys de 400€ que perceben avui aquelles persones que han esgotat totes les prestacions de desocupació i similars, suposen un maltracte per les persones que participen del programa, pels i les professionals dels serveis socials que gestionen la participació i pels Ajuntaments que han de cobrir el que deixa de cobrir el govern de Catalunya.

Això suposa que més de 300 de les famílies més pobres de Cornellà vegin reduïts els seus pocs ingressos, i es basen en la creença d'un sector del govern de Catalunya de que amb 400 euros de mitjana es pot viure i de que bona part de les persones que particpen del PIRMI fan frau perquè intenten aconseguir algun “caleró” més, i de que els i les Treballadores Socials dels Ajuntaments no “controlen” les solicituds. Ningú pensa en aquest “govern dels millors” d'en Mas que si hi ha crisi i la gent perd la feina és normal que hi hagi més persones que necessitin una renda mínima?

Escola Bressol de Sant Ildefons, nova i deficitària gràcies a la Generalitat

El mateix val per la reducció de l'aportació de la Generalitat a les Escoles Bressol Municipal de 1800 a 1600€ any/nen, una traïció als Ajuntaments i a les famílies. Fins al moment els “costos” de cada plaça d'escola bressol es repartien en tres parts similars entre Generalitat, Ajuntament i Família, i ara els primers en posaran menys.

Qui atendrà a les famílies sense ingressos? Qui posarà els 200€ que deixa de posar la Generalitat en cada plaça d'escola bressol? Qui atendrà a qui no puguin pagar el pis?

A Cornellà, esperem que tot això ho faci l'Ajuntament, tot hi que en molts casos no li “tocaria”, o no li tocaria fer-ho sol, i tot hi que els seus recursos econòmics i legals siguin manifestament insuficents.

Fa més fred sense calçotets

2011-09-15T11:19:00.000-07:00

“Arnau, ya sé que yo necesito aspirar a más, que necesito un trabajo en el que gane más, que con lo que me da la PIRMI no cubro los gastos mínimos de mi casa, que ando debiendo a medio barrio, pero al menos con esas 50.000 me cubro las vergüenzas, tengo para comer y para comprarme calzoncillos... Arnau, hace más frío sin calzoncillos!”

No sé si va anar exactament així, però no devia anar massa diferent la conversa que ja fa alguns anys (més de 5 i menys de10) teníem un ciutadà i jo al despatx dels Serveis Socials de barri per avaluar la seva participació al PIRMI en una situació familiar i laboral molt fotuda.

Segons la “doctrina oficial” el Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció (PIRMI) neix a principis de la dècada dels noranta amb un doble objectiu: d’una banda, facilitar ingressos a les llars catalanes que no tenen prou recursos i, de l’altra, promoure la seva inserció sociolaboral mitjançant l’aplicació de diversos tipus de mesures orientades a pal•liar les seves problemàtiques socials i a facilitar la seva participació en el mercat de treball.

Estem parlant d’un Programa d’abast català on: les persones sense cap altre tipus d’ingrés reben una renda mínima de subsistència del Govern a canvi de comprometre’s a participar d'accions formatives i d'acompanyament social per millorar tant la seva ocupabilitat com la seva situació sociofamiliar. La porta d’entrada al programa són els ajuntaments. Les professionals que majoritàriament decideixen quines persones participen del programa, amb quins objectius i compromisos, i alhora qui els avalua són les Treballadores Socials (fem servir el femení perquè són majoria de llarg) dels Serveis Socials Bàsics, les de Barri, les dels Ajuntaments i els Serveis.

La conversa que us he referit a l’inici, i moltes d’altres, m’han vingut al cap de forma recorrent les darreres setmanes ençà de les modificacions que el Govern de la Generalitat ha realitzat durant l'estiu. D'aquestes hom conclou que el Govern considera que el PIRMI funcionava bé quan ho portava CiU però que ara s’ha omplert de gent (molts immigrats) que els sembla que fa frau i/o que s’ha “apalancat” (Dic “els sembla” perquè a ningú li consta cap dada estadística sobre “el frau” ni li queda clar a ningú de que parlen els Consellers quan parlen de frau en el PIRMI) i que ja s’ha acabat això de que rebre prestacions socials era un dret de ciutadania. Tornem a l’època “graciable”, on es rebien ajuts i suports si l’administració volia o podia. Ens han retallat un altre dret, tot el contrari del que esperàvem els que fa anys que volem una reforma del PIRMI i apostem per la Renda Garantida, com CCOO i d'altres col.lectius. http://www.ccoo.cat/sase/documents/arxius_pdf/propostes_rgc.pdf

Podria explicar-vos un bon grapat d’anècdotes més o menys divertides i sobretot de situacions no massa agradables que un servidor i molts/es professionals de l’atenció social bàsica municipal, hem viscut i vivim entorn de la tramitació i el seguiment dels Plans Individuals i Familiars que sostenen la participació d’una persona al PIRMI, però segurament no és ni el lloc ni el moment.

El que si que vull deixar clar és que crec poder garantir que cap professional de Serveis Socials “regala les RMI”, ningú tramita les prestacions sinó hi ha una justificació social i uns compromisos mínims de la persona que participa al programa, i que no són poques les professionals que tot i les amenaces i les coaccions suspenen la participació de gent al PIRMI. Parlar de “frau generalitzat” en el PIRMI és acusar de delinqüents a centenars de professionals dels serveis socials amb riscos laborals físics i psicosocials coneguts i reconeguts.

Per això hem d’expliar com han patit les famílies que no han rebut la Renda Mínima d’Inserció aquest estiu (gràcies al fallit canvi de sistema de pagament), de com s’ha estigmatitzat de forma generalitzada i insensata a totes les persones que participen del PIRMI, de com s’ha maltractat i es continua maltractant a les professionals dels Serveis Socials Bàsics i de les entitats col.laboradores amb el PIRMI. Per no parlar de la despessa que han ocasionat als Ajuntaments.

En els anys que vaig ser Regidor de Serveis Socials a Cornellà i/o professional dels Serveis Socials en actiu, vaig tenir l’ocasió de participar en diverses taules de debat, anàlisi i prospectiva sobre el PIRMI i el seu futur. En aquell moment el PIRMI, ja feia un bon grapat d’anys que funcionava i, amb el creixement de la ocupació en la Construcció i el sector serveis en general, havia quedat reduït a un programa on participaven bàsicament dones amb moltes càrregues familiars, persones provinents del món de la “heroïna” dels 80 i primers 90, i majors de 50 anys amb problemes sociosanitaris que no podien recuperar la feina. Ja s’identificava dos grans grups d’entre les persones que participaven del PIRMI: Un conjunt de persones que eren difícilment insertables laboralment parlant, o directament “ininsertables”, i un altre, més petit, que vivia una situació puntual de crisi, però que amb un suport limitat en el temps era capaç de renganxar-se a l’activitat laboral normal. Tot emmarcat en un moment de “bonança econòmica”.

Per tant, era esperable que els darrers anys (2008,09,10,11), amb una greu crisi econòmica sacsejant Catalunya, el nombre de persones que s’incorporés al programa provinent d’una situació social, laboral i familiar estable augmentés i que la permanència d’aquest en el programa augmentés, alhora que aquells que ja no trobaven feina llavors ara encara els costés més fer-ho.

Les dades diuen que s’ha duplicat el nombre de persones que participen del PIRMI de 2008 a 2011, ara, crec que la manera de reduir el seu número és buscant fórmules perquè la gent que participa del programa i pot treballar treballi, no expulsant-los del programa sense preguntar-se que faran l’endemà de deixar de rebre la RMI. En moments de crisi cal garantir els ingressos de les famílies i la RMI, avui és una garantia d'ingrés mínim per molta gent.

Cal, si, fer un debat amb profunditat i adoptar solucions. Abordant les qüestions que de veritat poden ajudar a millorar el Programa: Amb la RMI, què volem garantir? Subsistència o reinserció? És una Renda de Subsitència o una contraprestació? Qui pot viure, formar-se, i buscar feina amb amb una RMI de poc més de 350€? Com es pot viure amb 370€ +- sense caure en l’Economia submergida? On es pot viure amb aquestes RMI sinó s’accedeix al mercat d’habitatge protegit o a l’infrahabitatge? Per què està tan feminitzada aquesta prestació? És un fet cultural o socioeconòmic? No està el propi programa forçant situacions d’emancipació dels fills o fins i tot de separació real o ficticia? Com es tanquen els expedients? Què fem amb les persones ininsertables? Els acompanyem a la PNC o altres prestacions? De veritat les mesures de formació ocupacional milloren la ocupabilitat de les persones que hi participen? Quants expedients de PIRMI pot assumir la mateixa professional per garantir-ne un bon seguiment?

En fi, no em vull allargar més, crec que estic plantejant multitud de temes cabdals que ni les compareixences dels Consellers ni el nou decret que de desplegament de la RMI del 30 d’agost han aclarit, i que malauradament, lluny de resoldre’l agreuja encara més el problema que no és altre que a Catalunya cada cop hi ha més pobresa.

2011-2012, un curs per sortir tots/es de la crisi

2011-08-31T02:24:00.000-07:00

Us adjunto l'article que publicarem al Cornellà Informe aquest mes:

Acabades les vacances d’estiu, la diada nacional de l’11 de setembre iniciarà un nou curs escolar i sociopolític marcat per la convocatòria d’Eleccions Generals, per la continuïtat de les Retallades en els serveis públics del govern de CiU, i, malauradament, per l’increment de les dificultats econòmiques de famílies, treballadors/es i empreses.

Si, superar la crisi sense deixar-se gent pel camí ha de ser l’objectiu central per aquest i pels propers cursos a Espanya, Catalunya i Cornellà. Cal proposar alternatives creïbles a les polítiques que a nivell estatal, autonòmic i local ens han portat fins on estem, i que han dissenyat i executat els darrers 15 anys el PP i el PSOE amb les intervencions decisives de CiU i PNV

Centrant-nos en Cornellà, el que més ens ha d’interessar és que a la ciutat es generi riquesa i justícia social. Que es creïn més empreses, i si pot ser empreses amb arrels locals, que les empreses i comerços ja existents sobrevisquin i millorin les seves perspectives. Tot això sense perdre de vista que vivim en una realitat metropolitana que cal aprofitar, i que la promoció econòmica d’una ciutat ha d’estar al servei de la seva ciutadania, mai al revés.

Tot i que la crisi econòmica té uns orígens globals la greu afectació que està rebent la nostra ciutat (8300 aturats, comerços tancats o en liquidació, oficines per ocupar i polígons industrials a mig gas o a l’espera de requalificació,...) són arguments suficients perquè pensem que a Cornellà no ho hem fet tot bé i que segurament podem fer més del que hem fet.

Cal un bon diagnòstic de la situació per fer una bona proposta de futur. Una proposta de futur que ha de ser ambiciosa i innovadora i s’ha de compartir amb el màxim de gent, partits, organitzacions i sectors de Cornellà. Estructures com l’Acord contra la crisi, l’Acord de governança, Cornellà Creació, la nova PROCORNELLÀ (Empresa resultant d’EMDUCSA i PRECSA), la Fundació per l’atenció a les persones Dependents i el Citilab, s’han de posar al servei d’una estratègia comuna i compartida, transformant-se en Plataformes de Desenvolupament de la Innovació Econòmica.

Què vol dir això? Que la ciutat no pot tornar a supeditar-se a les grans obres, als Centres Comercials, i a les promocions d’habitatges, que cal reflexionar, innovar i arribar a acords. Que necessitem una Cornellà més Creativa. Que l’Ajuntament ha de promoure que Cornellà tingui empreses energèticament eficients, es desenvolupin sectors econòmics com les energies renovables, les indústries de la informació i la cultura, o dels serveis a les persones. Que han d’assessorar, formar, i ajudar a tothom perquè es desenvolupin nous projectes empresarials. Que hem de promoure altres formes d’empresa i el tercer sector social com a sector econòmic de la nostra ciutat. Que d’aquesta crisi o en sortim tots/es o no en sortirem.

Estem convençut/des que en aquestes darreres reflexions hi estarien d’acord en Carles Navales i en Vicenç Badenes, lluitadors com pocs pel progrés de Cornellà i la seva gent, exregidors amb qui vam coincidir i discrepar, persones creatives que tant van estimar Cornellà i que ens van deixar de forma sobtada a finals del curs passat. Serveixin aquestes línies d’humil reconeixement a la seva enorme tasca. Els trobarem a faltar.

Rubalcaba contra les Diputacions

2011-08-25T15:36:00.000-07:00

Entre Jornades Mundials de la Joventut, Mourinho i el Dragon Kan borsari Rubalcaba, i els seus mitjans de comunicació, han col.locat en el debat polític estiuenc el paper i el futur de les Diputacions. Que si són necessàries, que si es poden aprimar en pressupost (1000milions menys d'euros), que si es poden eliminar 1000 diputats,...

"Vamos", que s'ha apuntat a la corrent "antiserveis públics" i "antipolítica" que està presidint els debats públics els darrers mesos. I que en tant en el cas de les Diputacions com en el d'altres governs intermedis, suposen un exercici gratuït, en bona mesura covard, i que amaga una voluntat indirecta de reducció del control democràtic de les Administracions públiques.

http://www.diba.es/web/viure

Evidentment, escàndols com la gestió Fabra de la Diputació de Castelló i el seu aeroport no ajuden gens, i tampoc negaré que l'administració pública en el seu conjunt requereix d'una esforç per fer-la més eficient, per fer coses que ara no fa i són socialment necessàries, i per deixar de fer coses que ara fa i tenen una utilitat social dubtosa. Ara, o juguem tots o trenquem la “baralla”. Posem-ho tot damunt la taula. Per què comencen per les Diputacions? Per què no comencem pels que més dèficit tenen i més solapament tenen? Per què no discutim si els Ministeris de Defensa o Interior ha de tenir el tamany que tenen, o si cal tenir Ministeris de Justícia, Cultura, Educació, Sanitat quan la gran part de les seves competències estan traspassades a les Comunitats? Per què mantenim direccions generals de Ministeris i Conselleries que ja no tenen feina perquè la fan els governs locals?

Doncs perquè és molt difícil enfrontar-se amb la maquinària burocràtica de l'estat, i perquè sempre ha estat més senzill fer aprimar al més dèbil, aquell qui no té mitjans de comunicació a favor; el món local. Perquè quan es parla de Diputacions es parla de món local, es parla d'institucions ben dirigides per alclades/ses i regidors/es, triats per la ciutadania, que presten serveis bàsics a les viles i ciutats que Estat i Comunitats autònomes els neguen. Perquè en el fons són un bon grapat de milions d'euros (6.000) que no volen que es gestionin des del món local, i menys que puguin ser controlades amb el joc democràtic de govern-oposició, per això proposen els manits i poc democràtics "Consells d'alcaldes" per dirigir les administracions supramunicipals. Aquí el PSOE trobarà més aliats, aquesta música li agrada molt a CiU i al PP fora de Catalunya, perquè suposa generar un sistema supermajoritàri; o tens alcaldes, o ja pots tenir el 35% dels vots en una provincia que et quedes sense representació a la Diputació.

En el cas de les Diputacions, i especialment a Catalunya, ICV-EUiA-EPM, com esquerra verda nacional, defensa l'existència de governs locals de segon nivell per tal de garantir que tots els catalans i totes les catalanes, visquin on visquin, gaudeixin d'iguals serveis i qualitat de vida. I defensem que siguin les eleccions locals les que triin qui ha de gestionar aquest nivell de govern.

Ara bé, com vaig dir en la sessió de constitució de la Diputació de Barcelona, l'existència d'aquest segon nivell no ha de suposar una major despesa pública. Defensem que les futures vegueries han de construir-se amb una llei de govern local potent i amb una llei de finances dels governs locals, que detalli competencialment qui fa què. Què fan les vegueries, que fan els Ajuntaments, i si calen els Consells Comarcals o no, que segurament no.

Des de la recuperació de la democràcia, al nostre país, les Diputacions s’han consolidat com un instrument de suport als municipis i com a referent de catalanitat en els camps més diversos. Punta de llança en l’elaboració de polítiques socials, culturals o mediambientals i impulsant serveis decisius pel país.

En un moments d’època de canvis, aquest mandat que inicia el món local, ha de servir per construir més i millor municipalisme. La crisi econòmica que pateix el nostre país i la seva gent ha posat encara més de relleu la necessitats de governs locals potents i àgils, i han demostrat que si hi ha una administració eficient, aquesta és l'administració local.

Les Diputacions han de ser motor generador i promotor de polítiques de canvi, d'innovació local i agents de reequilibri social i territorial. També han de ser agent implicat i facilitador de la reorganització territorial i administrativa de Catalunya basada en el principi de subsidiarietat.

Les Diputacions són doncs una institució amb futur, amb un nou paper dins d'una nova organització territorial de Catalunya i del conjunt de l'Estat. D'això hauria d'estar parlant Rubalcaba, de reorganització de l'Estat, de fer que els serveis públics siguin més potents i eficients, d'aconseguir que la gent de viles i ciutats visquem millor i tinguem menys problemes per arribar a final de més.

Noruega, Oslo, Utoya, feixisme, i uns despistats

2011-07-28T07:41:00.000-07:00

Fa pocs dies, una setmana, dels atemptats d'Oslo i la illa d'Utoya, i sembla que ja estàn amortitzats mediàticament. Coses de la societat de de la "informació" en que vivim. Tenim uns fets horribles, ja hi ha un culpable directe, i es seguirà la cosa des de la distància sense necessitat d'obrir debats, de reflexionar-hi, i encara menys de confirmar les hipòtesis mediàtiques que havien aparegut. Per què? No cal, era un boig viking-nazi...

Què els atemptats de Noruega ens agafen lluny és una evidència, que es pot dir que mai es poden produir a Catalunya no ho tinc tant clar. Probablement res del que poguem fer o dir des de Catalunya o Cornellà, consolaran a les famílies, i poc podríem aportar al debat social que segur que si s'està fent a Noruega, on l'extrema dreta va guanyant espai electoral i ja són la tercera força, però això no vol dir que no haguem de reflexionar-hi.

En aquest sentit van les centenars de mocions que a totes les institucions estàn aprovant aquests dies, Parlament, Diputacions, Ajuntaments,.. Tots menys Cornellà, clar.

Resulta que després d'haver coincidit els quatre grups municipals en llegir un text, ara els socialistes s'han desdit, no la secunden i la retiren de l'ordre del dia del Ple. Argument? No té a veure amb Cornellà, i no ens afecta. Com sempre, aferrant-se a la seva interpretació del Reglament Municipal, per, en aquest cas, fer el ridícul.

El text que havíem pactat era:

Declaració de condemna als atemptats terroristes perpetrats a Noruega i denúncia del fanatisme i la intolerància

El passat divendres 22 de juliol va ocórrer una tragèdia d’immenses proporcions a Noruega. Es va cometre un doble atemptat contra la seu del govern noruec i diversos ministeris adjacents i contra el campament d’Estiu de la AUF (Joventut Laborista Noruega) a l’illa d’Utoya.

Aquest darrer crim va comportar la mort d’una setantena d’adolescents i joves convertint els fets en una autèntica tragèdia nacional i un dels majors atacs a la democràcia perpetrats a Europa des de la II Guerra Mundial.

Aquests fets venen acompanyats d’un preocupant ressorgiment polític, social i electoral de l’extrema dreta i de la intolerància, l’odi i el fanatisme que han servit de pretext per realitzar aquests horribles crims.

Atès els fets descrits, el Ple de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat pren els següents acords:

Primer: Expressem la nostra més enèrgica condemna als atemptats terroristes perpetrats a Noruega i mostrem les nostres profundes condolences a les víctimes i les seves famílies. També volem mostrar el nostre íntim respecte i solidaritat al poble de Noruega.

Segon: Reivindiquem la fermesa democràtica com a forma de combat contra la intolerància i la violència.

Tercer: Reafirmem la convivència i el respecte com un dels valors suprems del model social europeu.

Quart: Denunciem i combatrem el fanatisme, la intolerància, el racisme i el rebuig al diferent, així com els ideals provinents de la retòrica de la por i l’odi que abonen el terreny a actes violents con els succeïts a Noruega.

Com podeu veure era una declaració d'allò més assenyada i clara. Els acords crec que els poden prendre les regidors i regidores de Cornellà, i afecten a un sentir que segur que compartim amb molta gent de Cornellà. Bé, cada cop em sorprenen més aquests del PSC, em temo que van una mica despistats!

Comença una nova etapa a la Diputació de Barcelona

2011-07-16T13:20:00.000-07:00

Ja tenim nou Grup d'ICV-EUiA-E a la Diputació de Barcelona, gràcies al suport de la gent de Cornellà i del Baix Llobregat, tinc l'honor de repetir com a Diputat Provincial, i de compartir grup amb l'Àlex Mañas (Regidor a Badalona), en Santi Cayuela (Cerdanyola) i l'Elsa Blasco (Barcelona) que s'estrenen.

Per si no ho sabeu el Ple de la Dipu està composat per 20 diputats/des de CiU, 19 del PSC, 6 del PP, 4 d'ICV-EUiA-E, i 2 d'ERC.

Us faig un resum de les principals idees que vam situar en la intervenció que vaig fer divendres 15 de Juliol en el Ple de Constitució de la Diputació de Barcelona com a portaveu d'ICV-EUiA-E

Comença una nova etapa a la Diputació de Barcelona.
La Diputació de BCN és una institució d’una gran importància pel país. Ho va ser en la època de Prat de la Riba, ho tornà a ser quan en plena transició es produí el retorn del President Tarradellas, abans de l’aprovació de l’Estatut de 1979. I ho ha estat, des de llavors fins ara, com a instrument de suport als municipis, com a punta de llança en la elaboració de polítiques socials, culturals o mediambientals, com a complement de la Generalitat a traves de serveis decisius pel país (Parcs Natural, Organisme de Gestió Tributària, o Biblioteques). Alhora, si aquesta Institució, avui dia, és reconeguda i referent a l’estat espanyol i més enllà, en una part molt important és gràcies a la professionalitat i dedicació dels seus treballadors i treballadores.

Una nova etapa, que a nivell global, entenem que no és un canvi d’època sinó que vivim una època de canvis. La crisi financera o el 15M ens interroga i ens demana una nova política en el sentit més noble de la paraula. Canvis que ens interroguen i ens demanden donar respostes des de la ciutadania i des de la política i que el municipalisme n’ha de ser protagonista en primera persona.

Aquesta nova etapa, aquest mandat que inicia el món local, ha de servir per construir més i millor municipalisme. La Diputació de Barcelona ha de seguir essent la principal institució municipalista de Catalunya, al servei dels Ajuntaments, motor generador i promotor de polítiques de canvi, d'innovació a nivell municipal i Agent de reequilibri territorial. La nostra participació en bona part dels anteriors governs de l diputació demostra la nostra vocació municipalista i la nostra sensibilitat envers aquells municipis amb majors dificultats socials, econòmiques, o territorials fossin del color que fossin els seus governs.

Un bon finançament local per fer de les polítiques socials i anticrisi la prioritat.

La crisi econòmica que pateix el nostra país i la seva gent ha possat encara més de relleu la necessitats de governs locals potents i àgils, i han demostrat que si hi ha una administració eficient, aquesta és l'administració local, en la que s'inclou aquesta Diputació.

Els ajuntaments estan en primera línia de combat contra la pobresa que la crisi està incrementant en moltes famílies i el recolzament de aquesta institució als ens locals en les polítiques de cohesió social ha de ser, i esperem que sigui, la prioritat d'aquest mandat. Avui la reactivació econòmica i la lluita contra l'atur són els principals reptes del país i la Diputació de Barcelona ha d'estar a l'alçada i al costat dels ajuntaments. Com hem dit els darrers anys allà on la nostra coalició està present, és el moment de construir Polítiques socials i polítiques de proximitat per sortir de la crisi, per atendre les noves necessitats de la ciutadania i per millorar les condicions de vida de la gent dels nostres pobles i ciutats.

I per fer aquestes polítiques i perquè els municipis puguin seguir fent un bon servei públic, cal un finançament local just. Ja no n'hi ha prou amb que els i les electes locals ho reclamem en moments com aquest o en els debats pressupostàris anuals. Cal un major compromís de totes les organitzacions polítiques aquí presents no només per evitar la fallida econòmica del món local sinó perquè l'administració local sigui per fi una administració de primer ordre.

Cal racionalitzar l'organització territorial i administrativa de Catalunya

La Diputació de Barcelona pot ser també un agent implicat i facilitador d'una reorganització territorial i administrativa de Catalunya basada en el principi de subsidiarietat. ICV-EUiA i les Enteses de Progrés municipal creiem que cal garantir la lleialtat de la Diputació a la nova organització territorial de Catalunya en vegueries que l’Estatut estableix, i que ha de jugar un paper clau per racionalitzar l’administració al nostre País.La Diputació de Barcelona és doncs una institució amb futur, amb un possible nou paper, dins d'una nova organització territorial.

La nostra coalició defensa l'existència de governs locals de segon nivell per tal de garantir que tots els catalans i totes les catalanes (visquin on visquin) gaudeixin d'iguals serveis i qualitat de vida, però aquest segon nivell no ha de suposar una major despesa pública. Per això defensem que les futures vegueries han de construir-se amb una llei de governs local potent, que detalli competencialment qui fa què. Què fan les vegueries, que fan els ajuntaments, si calen els Consells Comarcals o no, i amb una llei de finances dels governs locals que doni resposta a les necessitats del municipalisme. També s'imposa fer una reflexió sobre el paper de la nova Àrea Metropolitana de Barcelona i la necessària complementàrietat amb la Diputació de Barcelona, singularitat que hauria de quedar recollida a la Llei de governs locals.

Dubtem que el govern CiU + PP de la Diputació pugui assumir els reptes Socials, Territorials i Nacionals que es plantegen.

La configuració del futur govern de la Diputació que avui ja s'ha començat a visualitzar, genera seriosos dubtes sobre si avui la Diputació de Barcelona podrà jugar aquest paper de motor del món local que estem reclamant. Pel nostre Grup, malauradament el nou govern de la Diputació que avui comença a caminar és el reflex de les dinàmiques de la Política Nacional, no de compartir estratègies municipalistes ni visions sobre el paper que ha de jugar aquesta institució. El retrocés pel municipalisme català que pot representar l'acord CiU-PP ens preocupa i molt, però desitgem que sigui només un fet conjuntural.

Avui dissortadament la Diputació no serà referència de l'avenç de l'autogovern de Catalunya. Al contrari avui els que ataquen les legitimes aspiracions d’autodeterminació del poble de Catalunya governaran la Diputació de Barcelona.

Esperin del nostre Grup una oposició responsable, crítica i propositiva. Una oposició amb mà estesa que vol col·laborar amb el nou govern de la Diputació en les línies de treball que hem dibuixat i que també vol col·laborar en la reestructuració que la pròpia Diputació haurà de fer els propers mesos. Entenem que la Diputació s'ha d'adaptar a les necessitats dels municipis però no pot ser només una admnistració redistribuidora, i alhora Entenem que cal reorganitzar la Diputació per fer-la més eficient, no per satisfer interessos orgànics, partidistes o corporatius.

Conclusió. Hi ha alternatives al Pacte amb el PP senyors de CiU

No hem donat suport a Salvador Esteve com a President, però si el govern de la Diputació aposta per més i millor municipalisme, per promoure les polítiques socials, de lluita contra la crisi des de la innovació i la formació, per defensar el territori i promoure la cultura catalana, i per implicar-se decididament en la reorganització territorial de Catalunya, pot comptar amb nosaltres en aquest mandat. El municipalisme de l'esquerra verda nacional suposa el compromís del nostre grup pels propers anys construir el país des de les ciutats i els pobles.

La crisi no és excusa per retallar la Salut

2011-07-03T03:03:00.000-07:00

Quan a començaments del mes de gener de 2011, es va fer evident la voluntat de retallada del govern d'Artur Mas, en Educació i Sanitat, la nostra coalició es va posar a treballar per intentar que a Cornellà aquestes retallades no arribessin o fossin mínimes, intentant que Ajuntament i la població en general es mobilitzés, i acompanyant als sectors educatius i sanitaris en les seves reivindicacions.

El govern de CiU ha anat amagant informació del que volia “retallar” fins que han passat les eleccions municipals. Ara, sense la por d'haver de pagat cap càstig immediat de l'electorat, les retallades en Salut han arribat atacant dos dels elements de “qualitat” que tenia Cornellà; la descentralització de l'atenció per tots els barris i el nivell d'especialització de la seva atenció.

Per una banda, l'Atenció pediàtrica a Almeda i Fontsanta desapareix i es concentra al CAP Martí Julià, primer pas per tancar els dos serveis i centralitzar l'atenció als nens i nenes de Cornellà en un únic espai, i per l'altra, s'acomiada metges especialistes, i es redueix l'atenció especialitzada.

En comptes de tenir 24h d'atenció pediàtrica d'urgències tenim menys cobertura sanitària i ens hem de desplaçar a Hospitals per ser atesos de problemes que abans es resolien a Cornellà.

Per ICV-EUIA, la Salut pública és un dret no un negoci, un dret que s’ha de promoure i garantir des de l’Atenció Primària desenvolupant polítiques de prevenció i de promoció de la salut. Cal promoure que la gent tingui hàbits saludables i no que es pagui una mútua com pretenen CiU i PP.

Si la despesa en Salut s’ha de reduir, mai hauria de ser reduint la qualitat de l’atenció a la població de ciutats treballadores com Cornellà, i sí apostant perquè l’Atenció Primària tingués més recursos per millorar les condicions de salut dels barris. Per aquí també s’estalviaria i molt!

Des d’ICV-EUiA fa mesos que apostem a nivell Català per un Nou pla de mesures de sostenibilitat del sistema sanitari, basat en la reducció de la despesa de 450 M d’€, sense perjudicar la qualitat de l’assistència i l’equitat.

A Catalunya, podem estalviar en Sanitat prioritzant la racionalització de la despesa farmacèutica receptant dosis ajustades al temps de tractament, medicaments genèrics o el més barat del mateix tipus, promovent la fusió d’entitats, la reducció d’estructures directives i l’enfortiment de l’atenció primària. Hi ha alternatives a tancar Almeda i reduir especialistes!

Ara falta saber si la gent de Cornellà indignada amb les retallades en els nostres serveis de salut ens farem sentir i si tindrem un Ajuntament disposat a evitar les retallades i a encapçalar les reclamacions per una Cornellà millor atesa.

Els darrers anys hem millorat amb molt esforç el nostre nivell d'atenció sanitària, i a Cornellà, ara cal protegir el que hem aconseguit. La crisi és només l'excusa per evitar la mobilització, l'objectiu és fer-nos creure que la Salut no és un dret sinó un negoci.

Comença un nou mandat municipal

2011-06-11T08:45:00.000-07:00

Us adjunto la intervenció que avui hem fet en la constitució del nou Ajuntament:

Veïnes i veïns, Companys i companyes, autoritats, alcalde

Benvolguts i benvolgudes,

Avui comença a caminar el nou Ajuntament de Cornellà. Un Ajuntament que haurà de gestionar una ciutat que pateix com poques la crisi econòmica. Els propers 4 anys les 25 persones que estem aquí assegudes tindrem un paper clau per ajudar a resoldre els problemes presents de Cornellà i alhora començar a dibuixar-ne el seu futur. Des del govern o des de l’oposició ara és el moment de treballar.

La coalició ICV-EUiA volem agrair el suport de les 3566 cornellanencs i cornellanenques que ens van confiar el seu vot el 22 de Maig i que ens han portat a tenir un grup de 4 regidors i regidores a l’Ajuntament. Gràcies pel vostre suport i pels vostres ànims i aportacions. El resultat obtingut ens confirma que la línia de treball oberta i participativa engegada aquests mesos és força adient i volem ampliar-la. Som una coalició amb parets de vidre que volem fer una Ajuntament amb parets de vidre

És evident que l’arribada de moltes noves candidatures a Cornellà ha generat el fenomen que hipotèticament volien evitar i han reduït la pluralitat política a l’Ajuntament a 4 grups (PSC, PP, ICV-EUiA, i CiU). No podem oblidar que quasi 5000 cornellanencs i cornellanenques van votar a opcions electorals que avui no estan representades en aquest consistori i que 30.000 no en van votar cap.

Per això us proposem, companyes i companys de Consistori que legitimem encara més l’activitat del Ple Municipal apostant decididament per la participació, la transparència en la gestió, el consens i el diàleg amb responsabilitat i humilitat. Per això us plantegem que quan abans millor reajustem el Reglament Orgànic Municipal, l’Acord per la governança i l’Acord contra la crisi. Cornellà espera del seu Ajuntament implicació en la solució dels seus problemes, participació i capacitat de decisió, i capacitat de generar oportunitats.

ICV-EUiA hem presentat candidatura a l’alcaldia perquè no volem que ningú surti d’aquest Ple amb la sensació que en aquesta ciutat només hi ha dues alternatives, o el PSC o la dreta del PP i CiU.

ICV-EUiA volem governar, ens vam presentar a les eleccions per fer-ho, tenim propostes, persones i noves maneres de fer política. No hem estat l’opció electoral majoritària en les darreres eleccions, i per tant no tenim “l’encàrrec” de governar Cornellà però si la responsabilitat d’intentar que les nostres propostes arribin a fer-se realitat i que aquesta ciutat sigui millor!

Volem una Cornellà més cohesionada. Els propers anys cal situar encara més al centre de l’actuació pública a les persones i sobretot a aquelles que més pateixen la crisi. Cal que actuïn coordinadament les polítiques de serveis socials, d’ocupació, d’habitatge, de civisme i integració, de dinamització comunitària, de cultura, de família, i les d’educació.

Volem una Cornellà més segura. Cornellà ha de millorar la convivència ciutadana, la seguretat i els nivells de civisme. Si, però tenint clar que el principal element distorsionador, el principal factor que desequilibra la convivència i la cohesió social és la pobresa. La pobresa econòmica, però també la cultural. La major inseguretat dels ciutadans i ciutadanes de Cornellà se la genera la seva situació econòmica i laboral. Saber si arribarem a final de mes i si podrem pagar la hipoteca.

L’Ajuntament ha de poder garantir drets i exigir els deures a tota la ciutadania, hagin nascut on hagin nascut. Ha de generar oportunitats per tothom i ha de promoure el respecte per la ciutat i la comunitat entre tothom.

Volem una Cornellà econòmicament innovadora, emprenedora i sostenible. Creiem que els municipis poden ser motor de canvi i que en fomentar l’economia de proximitat i sostenible pot estar una part de la sortida de la crisi. L’objectiu central pels propers anys a Cornellà ha de ser que a la ciutat es generi riquesa i justícia social sobre unes noves bases econòmiques. Que es creïn més empreses, i si pot ser empreses amb arrels locals, que les empreses i comerços ja existents sobrevisquin i millorin les seves perspectives, i que empreses que aposten per la innovació i la sostenibilitat vinguin a Cornellà.

La fòrmula de Cornellà per sortir de la crisi és sumar Educació+Formació Professional+Innovació per generar Nova economia +Ocupació i -Desigulatats socials.

Volem una Cornellà educativa i creativa. Ara més que mai cal que l’Ajuntament s’impliqui en educació. Si en algun tema no pot inhibir-se darrera de l’excusa “d’això no és competència meva” és en Educació.

Implicació i diàleg en educació ha de ser una aposta estratègica de la ciutat i de l’Ajuntament encara més en temps de crisi. L’Educació és el pilar de l’autonomia personal, de la promoció social, de la convivència i de l’accés a l’ocupació. Necessitem esmerçar esforços en reforçar la vessant d’incorporació laboral que tot procés formatiu ha de tenir per aconseguir professionals innovadors que generin nous projectes econòmics a la ciutat o reforcin els existents.

Qui pateix la manca d’educació i la manca de formació dels ciutadans i ciutadanes d’una ciutat és la cohesió social de la mateixa ciutat.

ICV-EUiA apostem per la Cultura creativa, perquè la cultura es faci de baix a dalt. Que es passi de la cultura dels grans esdeveniments a la cultura de proximitat. Que es passi de la cultura de la pedra a la dels continguts i la creació, de la cultura per a uns pocs a la cultura d’equipaments en xarxa i per a tothom. Que es passi de la cultura d’aparador a la cultura del risc i del compromís, de la cultura tradicional identitària del passat a la cultura popular integradora. l’Ajuntament no només ha d’intervenir amb la difusió, ha d’intervenir mitjançant la creació, l’educació i la producció, adaptant els equipaments i creant-ne de nous per aconseguir que l’accés a la cultura sigui de veritat un Dret Social.

En definitiva que la cultura es posi al servei de la promoció de les persones, que la formació artística i la difusió cultural serveixi perquè els nens i nenes, i la resta de la ciutadania siguem més creatius. Aquesta cultura és la que permet generar condicions de transformació social, de generar imaginari compartit, en definitiva de generar ciutadania activa, lliure i crítica.

El mateix ha de passar amb la Política esportiva, que no es pot deslligar de l’educació i la Salut. En aquest mandat cal que Cornellà comparteixi objectius esportius i comenci a dissenyar el Projecte Esportiu de Ciutat per incrementar el nombre de persones que practiquen esport el màxim de temps possible, i garantir que aquesta pràctica es fa amb un nivell de qualitat acceptable.

Volem una Cornellà sense exclusió residencial. Creiem que Cornellà necessita una nova política d’habitatge per generar alternatives assequibles d’habitatges i evitar la pèrdua de capital social, de gent que marxat, que la bombolla immobiliària ha suposat per Cornellà.

Us plantegem que Cornellà aposti perquè la Política d’Habitatge sigui una política social de primer ordre que garanteixi el dret a un habitatge digne i la funció social dels habitatges.

Cal que tots els Planejament de futurs habitatges obeeixin a les necessitats reals d’habitatge de la població de Cornellà; joves que necessiten emancipar-se, famílies que necessiten un canvi per qüestions socioeconòmiques, o gent gran que necessiten major autonomia.

Cal que Cornellà controli el màxim de sòl en mans públiques, conegui el parc d’habitatges buits en mans privades existent i apostai pel lloguer, per millorar els barris i per rehabilitar

Volem una Cornellà que protegeixi el territori. Que sigui més habitable, amb més espais verds, amb major consciència ecològica, que estimi més el seu entorn, que prioritzi vianants a cotxes, que consensuï amb entitats i veïns qualsevol actuació urbanística. Cornellà és molt petita i cada pam de terreny és or.

El futur de Cornellà no està escrit. Cal seguir tenint esperança. La crisi te solucions des de l'esquerra. Per això seguirem apostant per la democràcia i per una nova política, i lluitarem contra l'opacitat pública, per separar els diners de la política, perquè els més febles tinguin veu, perquè no s'oblidi la lluita obrera i de barri, perquè les hipoteques no siguin una condemna, perquè els bancs no sempre es surtin amb la seva, perquè es redistribueixi la riquesa. Per no donar passos enrere i donar-los endavant amb una nova economia socialment justa i ecològicament sostenible.

Ara, després de les eleccions el lema “Democràcia real ja” dels Indignats, del conjunt de ciutadans i ciutadanes indignats/des amb l’actual funcionament del nostre sistema social, polític i econòmic, pren encara major valor. Això ha de canviar, cal una política més participativa, amb major intercanvi d’informacions i propostes, amb més pluralitat i diàleg, perquè els problemes de Cornellà i la seva gent segueixen presents.

Ara és el moment de fer una Cornellà més justa i innovadora des del diàleg, el consens i la transparència. Ara és moment d’implicar-se responsablement. Aquest és el nostre compromís i hi treballarem aquests 4 anys al carrer i a l’Ajuntament.

Una nova manera de fer política per una comarca més Justa i sostenible

2011-05-30T14:59:00.000-07:00

Us adjunto l'article que publicarà dijous el setmanari 30º:

Sovint, quan analitzem resultats electorals fem lectures massa simplistes i injustes, perquè darrera de cada vot o de cada abstenció hi ha una reflexió i una decisió individual difícils de generalitzar. És evident que les 277.000 persones del Baix Llobregat que han decidit no participar de l’elecció dels seus regidors i regidores, segur que tenen bones raons per no fer-ho; desinterès, desinformació, indignació, resignació,... Democràcia real ja!

Després de les eleccions aquest lema dels “indignats”, del conjunt de ciutadans i ciutadanes indignats/des amb l’actual funcionament de les nostres institucions, pren encara major valor. Això ha de canviar, cal una política més participativa i efectiva, cal una altra manera de fer política. L’aparició de diversitat de candidatures tampoc sembla la solució, ja que han reduït la pluralitat política en uns Ajuntaments i l’han incrementat fins la ingovernabilitat en d’altres. Reflexió a part mereix el fet que Plataforma per Catalunya, les seves propostes i maneres entrin a diversos Ajuntaments i al Consell Comarcal. Generant odi i conflictes entre veïns i veïnes dels nostres barris no millorarem el Baix Llobregat.

Els 47.237 vots obtinguts per la coalició ICV-EUiA i les Enteses al Baix Llobregat ens situa com a tercer espai polític de la comarca amb més de 100 regidores i regidores, i confirma que la nostra línia de treball, basada en construir amb gent diversa, de forma oberta i participativa projectes i candidatures municipals a peu de carrer, és força adient i volem ampliar-la.

Un cop passades la campanya i les eleccions els problemes del Baix i la seva gent segueixen presents. Ara és el moment de fer una comarca més justa i innovadora des del diàleg, el consens i la transparència. Aquest és el nostre compromís. Hi seguirem treballant.

3566 Gràcies! Seguirem treballant

2011-05-23T14:18:00.000-07:00

Ja fa 24 hores que vam començar a rebre els resultats de les eleccions municipals a Cornellà i a la resta de Catalunya, i podem fer els primers anàlisis. Uns resultats però, que, com el propi clima en que s’ha celebrat, són molt complexos d’analitzar. Us enllaço les dades. ( Ajuntament)
Sovint quan analitzem resultats electorals fem lectures massa simplistes i injustes, perquè darrera de cada vot o de cada abstenció hi ha una reflexió i una decisió personal que són difícils de generalitzar. Les 30.000 persones de Cornellà que han decidit no participar de l’elecció dels seus regidors, segur que tenen bones raons per no fer-ho; desinterès, desinformació, indignació, resignació,... Què podem fer per engrescar-vos i fer-vos participar? No es pot complir la màxima; “si passes de la política, la política passarà de tu”. Això ha de canviar.

Per altra banda, segur que darrera dels 3566 vots (12,46% dels vots emesos) que la coalició ICV-EUiA hem rebut, hi ha 3566 raons, així que vull donar 3566 gràcies. Gràcies!

Gràcies pel vostre suport i gràcies pels vostres ànims i aportacions de tots aquests dies. Crec que hem fet una bona feina, fent participar a molta gent, i que el resultat obtingut ens confirma que la línia és força adient. No és perfecte, però força adient.

Un 12,46% suposa incrementar el nostre resultat anterior, i, si el recompte definitiu no ho esguerra, recuperar el 4art regidor que havíem perdut en les darreres eleccions de 2007, i estem molt contents/es. Amb un equip de 4 persones podrem multiplicar la nostra feina a l’Ajuntament i serà més fàcil intentar que moltes de les nostres propostes tinguin encaix en la política Municipal.

Vull felicitar al PSC-PSOE pel seu resultat i per tornar a revalidar la seva majoria absoluta, que tornarà a fer alcalde l’Antonio Balmón. ICV-EUiA ens vam fixar l’objectiu d’arribar als 4000 vots i no hi hem arribat, una pena. Hem vaig passar molts dies plantejant-ho, perquè creia que si nosaltres superàvem aquesta barrera la majoria absoluta dels PSC cauria, i així hagués estat si no s’hagués dispersat tant el vot entre “els petits”. En relació amb això, vull lamentar la pèrdua de representació d’ERC a l’Ajuntament, amb qui hem coincidit en moltes propostes per “millorar” Cornellà, i amb qui esperem seguir coincidint.

Tornant als petits, cal tenir en compte que per primera vegada el PSC no obté la majoria absoluta dels vots emesos; 12.631 dels quasi 30.000 que es van repartir entre les 10 opcions, però manté 14 regidors/es (majoria absoluta del Ple) perquè ni ERC, ni PXC, ni Ciutadans, ni Desdebaix, ni Via Democràtica, ni Moviment pel Socialisme han aconseguit representació deixant fora de l'Ajuntament a 4969 votants. Crec que és evident que l’arribada de les candidatures de Desdebaix, Ciutadans, Plataforma i Via democràtica, han generat el fenomen que hipotèticament volien evitar i han reduït la pluralitat política a l’Ajuntament (PSC, PP, ICV-EUiA, i CiU). Tots hauríem de reflexionar, però en especial aquells que ens reclamem d’esquerres i que estem per un canvi en el sistema. En especial més d’un hauríem de reflexionar sobre l’operació de la candidatura Desdebaix (692vots), que hauria d’haver duplicat el resultat per entrar a l’Ajuntament, i que amb els números a la mà podria estar darrera de la sortida d’ERC de l’Ajuntament i de la Majoria Absoluta dels PSC. Això és el que volíeu aconseguir? De debò que no podíem haver fet un esforç per sumar? Què us ha fet ICV que ni trucar-nos voleu?

Finalment, vull deixar clar que és una doble satisfacció que el nostre 4 regidor arribi evitant que Plataforma per Catalunya entri a l’Ajuntament, un partit que ni respecte els drets humans ni és conscient de l’odi i el conflicte que genera. Tant de bo, el seu resultat i el de Via democràtica siguin els seus millors resultats a la història de Cornellà.

Ara és el moment d’evitar les retallades en Salut!

2011-05-20T05:45:00.000-07:00

Aquests serà probablement el darrer post de la campanya. He volgut fer una entrada amb el resum del que hem plantejat en tots els actes públics d’ICV –EUiA i amb aquesta nota acabo. Espero que hagi estat d’utilitat.

Ahir vam parlar a Sant Ildefons de Sanitat i Salut Pública. Vam demostrar amb idees i propostes que injustos són els comentaris tipus “tots sou iguals”, i com de desencertats són quan baixes al terreny de la realitat i veus el que fan i diuen uns i altres. Els darrers mesos ens estan demostrant fins quant de diferents són els plantejaments d’uns i altres quan parlem de Salut Pública.

Jaume Vidal, Arnau Funes i Ana Rosa Sevillano al CC Sant Ildefons

Per nosaltres la Salut pública és un dret no un negoci, un dret que s’ha de promoure i garantir des de l’Atenció Primària desenvolupant polítiques de prevenció i de promoció de la salut. Promovent que la gent tingui hàbits saludables i no que es pagui una mútua com pretenen CiU i PP.

És tan un dret que si la despesa en Salut s’ha reduir, mai hauria de ser reduint la qualitat de l’atenció a la població de ciutat treballadores com Cornellà, i si apostant perquè l’Atenció Primària tingués més recursos per millorar les condicions de salut dels barris. Per aquí també s’estalviaria i molt!

Us recordo que des d’ICV-EUiA apostem a nivell Català per un Nou pla de mesures de sostenibilitat del sistema sanitari basat en la Reducció de la despesa de 450 M d’€, sense perjudicar la qualitat de l’assistència i l’equitat, prioritzant la racionalització de la despesa farmacèutica, la fusió d’entitats, la reducció d’estructures directives i l’enfortiment de l’atenció primària.

Ara falta saber si tindrem un Ajuntament el 23 de maig disposat a evitar les retallades i a encapçalar les reclamacions per una Cornellà millor atesa. Hem millorat i cal protegir el que hem aconseguit. Ahir en Jaume Vidal i l’Ana Rosa Sevillano que m’acompanyaven en l’acte van posar exemples encara més concrets del que vol dir això. L’Ana Rosa Sevillano deia:

“Nuestras propuestas són:

1. Evitar la centralización de pediatría en un único centro, ya que supone que los pacientes tengan que desplazarse considerablemente.

2. Negativa a la perdida de la actividad de especialistas fuera de Cornellá. El Ayuntamiento no puede permitir que los ciudadanos de Cornellá tengan que desplazarse al Hospital Moisès Broggi. Esta actividad tiene que continuar realizándose en Cornellá.

3. Que los quirófanos reanuden la actividad mañana y tarde para reducir la lista de espera de las intervenciones quirúrgicas.

4. Que el CUAP disponga de un servicio de pediatria las 24 horas para descongestionar el Hospital infantil de Sant Joan de Déu.

5. Incrementar el Ahorro de farmacia con dosis ajustada al tiempo de tratamiento y recetando genèricos o el medicamento más barato del mismo tipo.

6. Utilización de un único sistema informático que permita compartir diagnósticos y pruebas entre los centros del ICS, CSI y otras entidades, con el consiguiente ahorro en tiempo y dinero.

7. No al Copago que perjudica a las rentas mas bajas y que no supone una solución. No a la disminución de las prestaciones sanitarias.

8. No rentabiliza la compra de equipos especializados sanitarios, como el mamógrafo del Hospital Moissès Broggi que en un año realizó 96 mamografías. Mientras que en SDPI Cornellá se vienen realizando 200 mamografías semanales.”

Qui no signa això? Qui no vulgui una Sanitat Pública de Qualitat? Potser els que estan als mercadillos i a les portes del Centres de Salut fent ofertes de mútues de Salut i la resta de l'Ajuntament?

Avui ens trobem a Rosa Sensat

2011-05-20T02:32:00.000-07:00

Ara és el moment d’una política social d’habitatge

2011-05-19T05:03:00.000-07:00

En mans del mercat. Estem i hem estat en mans del mercat. Els seus moviments, les seves estratègies ens condicionen la vida i ens fan comprar, vendre, moure’ns, i darrerament poder treballar o no. Tot està avui en mans del mercat, i per molta gent ja està bé perquè el mercat tot ho regula. El mercat vetlla per nosaltres?

Doncs, jo m’atreviria a dir que no, que vetlla bàsicament pel seu bon funcionament i en especial per garantir beneficis. Un dels exemples més clars és el que ha passat amb l’habitatge a Espanya, Catalunya i a Cornellà, on el mercat ha garantit grans beneficis a costa d’endeutar una generació de joves i moltes famílies.

A Cornellà, com vam explicar dimecres amb en Jaume Bosch, lamentablement la política d’habitatge municipal s’ha pujat a l’onada del creixement especulatiu. L’Ajuntament no ha arriscat per des de la Política d’Habitatge i des d’EMDUCSA intentar frenar preus, generar alternatives assequibles d’habitatges i evitar la pèrdua de capital social que la bombolla immobiliària ha suposat per Cornellà.

Per ser clar, aquest i l’anterior alcalde han apostat per que EMDUCSA tingui beneficis construint habitatge públic sense preocupar-los que més de la meitat dels i les joves de Cornellà hagin de marxar fora per trobar un pis assequible.

Ho sento, però em sembla un exercici de cinisme inacceptable que qui ha frenat sistemàticament les propostes d’habitatge social de compra i lloguer o de rehabilitació reflectides en els Plans d’Habitatge que PSC i ICV-EUiA hem anat consenuant des de 1996, que qui ha provocat la no signatura d’ICV de l’acord contra la crisi aquest mandat per negar-se a modificar els Planejaments d’Habitatge, ara surti a El Periodico (28 d’abril) dient que han de revisar la política d’habitatge per fer-la més social: “La política de vivienda es una de las cosas que tendremos que revisar en los próximos años: habrá que crear otro tipo de vivienda, dimensiones y regímenes.” Fa 12 anys que li diem!

Igual el que passa és que el PSC i l’alcalde reconeixen que hem perdut 4 anys, i que arribem tard per molta gent. Igual el que passa és que estan disposats a liderar una política social d’habitatge que els darrers anys havien abandonat en mans de la Generalitat i els Serveis Socials municipals. Igual el que passa és que han decidit fer polítiques d’habitatge d’esquerres, i jo no ho sé veure.

Per si és això i no una estratègia electoral, us plantejo el que per nosaltres és una política d’esquerres en matèria d’habitatge:

Fer de la Política d’Habitatge una política social de primer ordre, no una font de finançament.
Garantir el dret a un habitatge fent que tots els planejament obeeixin a les necessitats reals d’habitatge de la població de Cornellà; joves que necessiten emancipar-se, famílies que necessiten un canvi per qüestions socioeconòmiques, o gent gran que necessiten major autonomia.
Control del màxim de sòl en mans públiques per frenar preus de compra i lloguer i als futurs especuladors
Garantir la funció social dels habitatges. Coneixement del parc d’habitatges buits en mans privades i ofertar sortides públiques per posar-los a disposició de la població.
Apostar per la mediació entre propietari i llogater desenvolupant l’oficina municipal d’habitatge.
Apostar perquè el Parc Municipal d’Habitatges sigui de lloguer.
Apostar abans per millorar els barris i per rehabilitar que per omplir més terreny de pisos o malvaratar patrimoni com el PISA. Una bona sortida de la crisi pel sector de la cosntrucció.
Evitar l’exclusió residencial i la “guetització” de determinades zones de Cornellà i també de noves promocions.
Acompanyar tot nou creixement dels equipaments necessaris i de les solucions de mobilitat sostenible.
Generar una comissió assessora d’urbanisme on l’Ajuntament, les AAVV, les entitats educatives, culturals, socials o mediambientals i persones afectades hi diguin la seva abans de desenvolupar cap planejament urbanístic

En resum, 10 propostes que no es van voler incorporar fa 3 anys, per fer que l’Ajuntament es mulli, freni, redisenyi, s’impliqui i arrisqui en matèria d’habitatge. Crec que és el moment de fer-ho. Cornellà ens ho agrairà!

Ara és el moment de la Cornellà Creativa

2011-05-18T14:48:00.000-07:00

Montse Quintela, A. Funes i Anna Caminals dimarts a l'Orfe

Parlar de la ciutat creativa, millor dit, de la ciutadania creativa és el que vam fer dimarts a l’Orfeó Catalònia. Molt a prop de Can Bagueria l’espai que hauria d’estar destinat a ser el gran espai de creació i difusió de la Cultura en sentit ampli de Cornellà, si la miopia del PSC i EMDUCSA no ho evita.

En sentit ampli, perquè comparteixo tant l’Anna Caminals, com la Montse Quintela que van intervenir en l’acte, com amb molta gent de la “cultura de Cornellà” que ens ha adreçat propostes, que cultura és art, és tradició, és patrimoni, és oci, és lleure, però també és participació, és intercanvi, és identitat i cohesió social. (Podeu veure un breu vídeo clicant aquí)

Per això cal que la cultura es faci de baix a dalt. Que es passi de la cultura dels grans esdeveniments (de les Festes Majors amb grans concerts) a la cultura de proximitat. Que es passi de la cultura de la pedra a la dels continguts i la creació, de la cultura per a uns pocs a la cultura d’equipaments en xarxa i per a tothom. Que es passi de la cultura d’aparador a la cultura del risc i del compromís, de la cultura tradicional identitària del passat a la cultura popular integradora. En definitiva que la cultura es posi al servei de la promoció de les persones, que la formació artística i la difusió cultural serveixi perquè els nens i nenes, i la resta de la ciutadania siguem més creatius. Aquesta cultura és la que permet generar condicions de transformació social, de generar imaginari compartit, en definitiva de generar ciutadania activa, lliure i crítica.

En la situació de crisi actual hi ha la tendència a pensar que les qüestions artístiques, creatives i culturals son qüestions secundàries davant certes urgències socials i econòmiques, i que és per aquí per on cal retallar. Crec que queda clar per quin tipus de “Cultura” creiem que es pot retallar, i dimarts vam demostrar que aconseguir una Indústria Cultual Cornellanenca o atraure Indústria Cultural Catalana a Cornellà pot ser una via més de sortida de la crisi.

Com va dir l’Anna “Creiem que deixar de banda la cultura, la creació i l’art en temps de crisi significa donar solucions unilaterals als problemes que genera la crisi cosa que compromet la política i la cultura de forma determinant pel futur. Com ja hem vist... Cultura és cohesió social. Cultura és generació de riquesa. Cultura és integració. Cultura és conservació del patrimoni, Cultura és creació de ciutadans actius. Des de l’Ajuntament, en una situació de crisi i amb retallades econòmiques, cal que aquestes no lesionin el patrimoni cultural de la ciutat." "...Per fer això cal que l’Ajuntament deixi d’actuar com una empresa d’oci i s’obri a la participació. No necessitem un Regidor/a de Cultura que faci de programador cultural. Necessitem algú capaç establir prioritats polítiques, de programes i d’equipaments i millorar-ne la gestió, consensuant-les amb els diferents agents socials i culturals de la ciutat."

Necessitem tenir “nous públics”, més ciutadania amb inquietuds i sensibilitats artístiques i capacitats creatives, capaços de crear i valorar. Per fer-ho apostem perquè Cornellà tingui un gran Centre de les Arts. Un Centre de les Arts amb una dinàmica descentralitzada, que integri l’Escola de Música i l’amplia amb la formació i la difusió d’altres disciplines artístiques com la dansa i les arts plàstiques, però també aquelles en les que Cornellà pot tenir un segell d’identitat pròpia.

Cornellà es coneguda per ser la ciutat del Còmic o pel Festival de Pallassos, però no forma creadors de còmics o Pallassos/es. No és molt estrany? Cornellà pot ser coneguda arreu pel seu segell cultural, aprofitem-ho!

La producció cultural pot ser també una sortida de la crisi. La Cultura ha de ser un factor d’innovació i element distintiu i marca de la nostra ciutat. I per aconseguir-ho és necessari comptar amb centres de proximitat, abandonar la realitat de centres cívics obsolets i poc actius.

En resum, per nosaltres l’Ajuntament no només ha d’intervenir amb la difusió, ha d’intervenir mitjançant la creació, l’educació i la producció, adaptant els equipaments i creant-ne de nous per aconseguir que l’accés a la cultura sigui de veritat un Dret Social.

L'Ignasi Doñate i un servidor vam compartir acte reivindicatiu informatiu sobre el PISA dissabte passat

Avui, no només cal reformular els centres cívics, l’Auditori de Cornellà, situat al polígon Industrial de Centre Riera, no afavoreix la proximitat necessària per a la participació i la complicitat, al Citilab encara li queda molt per promocionar i apropar les tecnologies de la informació a la gent de Cornellà, i encara més per generar creació i difusió artística, i els “possibles” espais al servei de la ciutadania i la cultura com Can Bagueria o el PISA estan en mans d’EMDUCSA i la seva política de beneficis a curt plaç:

En resum, formem ciutadania creativa, aprofitem les instal·lacions que tenim a Cornellà, no deixem perdre les que podrien ser-ho (Can Bagueria i PISA) i donem cabuda a la participació de les entitats, els centres educatius, als ciutadans i artistes de Cornellà. Apostem per la Cornellà creativa.

Indignats/des que apostem per una altra forma de fer política

2011-05-18T12:18:00.000-07:00

Faig una aturada en la meva crònica de la campanya electoral, convençut que el que s’està produint des des diumenge i en aquests moments a la Plaça del Sol i la Plaça Catañunya ho mereix. I “a la limón” amb en Javi Rubio us traslladem la següent reflexió:

Democràcia real ja. Aquest és el lema o la frase escollida per un conjunt de ciutadans indignats amb l’actual funcionament de les nostres institucions. I tenen tota la raó. La democràcia és un sistema de govern que ja fa molt de temps que existeix al món, des de l’any 500aC a la Grècia antiga fins a una de les primeres formes més modernes de democràcia a Amèrica al segle XII. Un sistema doncs que té un recorregut ampli i que ha estat amenaçat en tot aquest temps per altres formes de govern que han resultat nefastes per a la humanitat com els totalitarismes feixistes i comunistes. Per tant, és ben cert que la democràcia és la única forma de govern menys dolenta que coneixem, ja que és la que ha permès majors períodes de desenvolupament pacífic de la humanitat. Ara bé, a quin preu? Doncs bé aquí és on podem començar a indignar-nos per la manera en com el món occidental ha utilitzat la democràcia per generar un món, en primer lloc injust, en segon lloc poc participatiu i en tercer lloc insostenible. Tres adjectius que han anat impregnant el conjunt de nivells de govern arreu del món i que han tingut múltiples aliats, dels quals un dels més importants sinó el central ha estat l’anomenat mercat. Un mercat que pot semblar així expressat quelcom genèric, però al que podem posar noms i cognoms que no són altres que els noms de les grans empreses transnacionals que han aconseguit controlar gran part de la riquesa mundial, concentrada cada cop en menys mans, fet aquest que els ha permès en connivència amb organismes econòmics internacionals com el FMI, prendre les decisions que ens pertanyien als ciutadans i ciutadanes del món. Unes decisions que per suposat van en contra de l’interès general i en benefici del seu propi.

Potser és aquesta una explicació simplista d’una realitat complexa, però s’han de conèixer els motius d’una indignació que havia d’arribar d’un moment a un altre, principalment perquè una part de la insostenibilitat del sistema de la que abans parlava, també rau en la impossibilitat manifesta de mantenir sota el nom de democràcia un sistema que cada cop delega en menys mans les decisions que afecten a més i més gent, amb el greuge que aquestes poques mans no estan sotmeses ni tan sols a l’eix central de la democràcia: la participació.

I és precisament el que demanen aquests i aquestes joves indignats: participació, transparència, accés real a drets bàsics com és l’habitatge, l’educació pública de qualitat, la sanitat, al cultura accessible per tothom. Drets que han de ser part indispensable d’un món que vulgui créixer i desenvolupar-se de manera més sostenible tant econòmica com socialment. Un món que s’ha de generar des de tots els àmbits, però en què els pobles i ciutats han de ser una part central com a institucions més properes que incorporin en el seu ADN la participació ciutadana i la corresponsabilitat com a característiques intrínseques a la pròpia democràcia. Els ciutadans volem un desenvolupament humà del que formem part com alguna cosa més que una mera peça productiva, volem ser una part activa d’una societat que genera capital social i humà per millorar i cuidar l’entorn que ens envolta.

Està bé que en indignem, està bé que reclamem allò que legítimament ens pertany: el dret a participar activament a les nostres institucions. Per això donem una oportunitat als i les joves, donem una oportunitat al món, donem una oportunitat a l’esquerra política que ja fa molt de temps que reclama UNA ALTRA MANERA DE FER POLÍTICA.

Ara és el moment de l’esport

2011-05-18T11:52:00.000-07:00

Dilluns vam estrenar la sala polivalent del nou Pavelló Municipal de Sant Ildefons (Espai Esportiu per ser exactes), un pavelló del que hem parlat sovint amb molta de la gent de l’esport de Cornellà i que al costat del “fiasco” del Parc Esportiu Llobregat sembla la millor Instal·lació Esportiva de la història de Cornellà. Poc importa ara que s’hagi trigat 10 anys en fer-se realitat, que l’alçada de la pista subterrània sigui insuficient per la pràctica reglamentària de quasi qualsevol esport, o que només estrenada ja estigui quasi plena. És una instal·lació moderna, polivalent, i amb certa eficiència energètica que ajustarà els sempre disparats costos de funcionament d’un pavelló. Una bona peça del mapa esportiu de la ciutat.

I allà hem parlat d’esport, de la necessària vinculació entre esport i educació, entre esport i salut, entre esport i millora de la autonomia personal, i entre esport i convivència, amb una cinquantena de veïns/es i membres d’entitats.


Hilario Aguilar, Arnau Funes, Juan Capilla

La idea força que resumeix tant el que vam plantejar en Juan Capilla, l’Hilario Aguilar i jo mateix, com el que ens van comentar les persones assistents és que cal una política esportiva més coherent i cosida amb la resta de polítiques socials de l’Ajuntament. Si l’esport té molt d’educatiu, i l’educació ha d’estar garantida per tothom al llarg de tota la vida, cal procurar que l’esport també ho sigui.

Crec que aquests darrers 4 anys, això és el que hem reclamat a l’Ajuntament, entenent la bona voluntat del regidor del ram, però desencisat davant la manca de criteri a l’hora de dissenyar unes polítiques esportives sòlides, transparents i de consens. Crec que del primer que vam demanar al 2007 al govern municipal va ser un informe de tots els contractes de gestió d’instal·lacions esportives. Van trigar 6 mesos i el llistat es va reduir a les 3 entitats que tenien una concessió administrativa, que gestionaven el pavelló o el camp de futbol després de guanyar un concurs, la resta?... També vam demanar un replantejament de la gestió del Parc Esportiu fa quasi 3 anys, i vam demanar major transparència en la valoració de les subvencions municipals a les entitats esportives.

Però no vam parlar massa de tot això dilluns. Principalment el que vam fer va ser plantejar objectius esportius per la Cornellà del futur, començar a dissenyar el Projecte Esportiu de Ciutat que tant es necessita.

Per ICV-EUiA qualsevol política esportiva a Cornellà ha d’anar adreçada a incrementar el nombre de persones que practiquen esport el màxim de temps possible, i a garantir que aquesta pràctica es fa amb un nivell de qualitat acceptable. Incrementar practicants vol dir que més nens i sobretot més nenes facin esport escolar, que més joves puguin mantenir la pràctica esportiva federada o nofederada, i que més dones i homes puguin fer esport amb independència de la seva situació socioeconòmica.

Evidentment, per aconseguir la qualitat desitjada cal que l’Ajuntament sigui més eficient en la seva gestió, que aprofiti millor els seus recursos, i oprtunitats com l'arribada de l'Espanyol, que fomenti la coordinació entre entitats superant els personalismes, i que inverteixi el que s’ha estalviat aquest anys en fer una millora planificada dels equipaments esportius dels barris.

Crec que si els propers mandats compartim aquests objectius podrem compartir també molts èxits.

Ara és el moment de la seguretat...!?

2011-05-15T11:03:00.000-07:00

No us preocupeu. Avui no us faig la crònica d’un acte de la nostra coalició sobre Seguretat i civisme. No en farem cap, a diferència de la majoria de formacions que ja han assumit que la seguretat vinculada a delinqüència i el civisme vinculat al respecte per l’espai públic de la ciutat són avui problemes de primer ordre a Cornellà. Tampoc trobareu en aquesta entrada cap excusa per criminalitzar ICV-EUiA de “bonista”, ni penso fer publicitat gratuïta dels de les “multes” que avui volen omplir el Patronat.

Cornellà ha de millorar la convivència ciutadana, la seguretat i els nivells de civisme? Si, però tenint clar que el principal element distorsionador, el principal factor que desequilibra la convivència i la cohesió social és la pobresa. La pobresa econòmica, però també la cultural. La major inseguretat dels ciutadans i ciutadanes de Cornellà se la genera la seva situació economicolaboral. Perquè ens entenguem, saber si arribarem a final de mes i si podrem pagar la hipoteca ens treu el son molt més que la suposada inseguretat dels carrers de Cornellà.

Com tot moment de crisi econòmica, l’exclusió social a Cornellà s’està incrementant, Sobretot per l’increment de l’exclusió laboral (vinculada a la manca d’oportunitats laborals), l’exclusió educativa (vinculada a les dificultats d’accés a l’educació i la formació) i l’exclusió residencial (vinculada al manteniment i/o la capacitat de millora dels habitatges). Cal entendre doncs, que si tenim més gent a l’atur o jubilada és normal que la convivència en l’espai públic sigui més complexa (SOM més gent!) i malauradament, que si cada cop tenim més famílies que no poden omplir la nevera és d’esperar que les fórmules il·legals d’omplir-la. En definitiva, crec que la inseguretat i l’incivisme són efecte de les dificultats socials i que amb més mi millors polítiques socials, que garanteixin ajudes i oportunitats de promoció a totes les persones, i que evitin la competència per les beques entre ciutadans, tant la seguretat com el civisme millorarien.

Quina llàstima que s’entri en el joc de les formacions reaccionàries (PP, PXC, VD i sovint CiU) que volen treure profit electoral de confondre la causa amb l’efecte.

La prova és que el totpoderós PSC de Balmón ha fet una banderola amb el lema “per les persones SEGURETAT” que envaeix Cornellà, o que en el debat de divendres entre els caps de llista un dels 5 blocs que es va prioritzar per davant d’altres com l’Educació o el Medi Ambient va ser “Seguretat i Convivència”.

Jo vaig intentar divendres que el debat s’orientés més sobre els Drets i els Deures, i crec que en bona mesura ho vaig aconseguir. L’Ajuntament ha de poder garantir drets i exigir els deures a tota la ciutadania, hagin nascut on hagin nascut. Ha de generar oportunitats de promoció i incorporació des de la cultura, l’educació, l’esport, l’habitatge o l’ocupació, per tothom i ha de promoure el respecte per la ciutat i la comunitat entre tothom.

Per què no parlem de com fem això?

Ara és el moment de l’educació

2011-05-12T16:39:00.000-07:00

Segon acte sectorial de Campanya. L’Esther Martínez, l’Encarna Fernández i un servidor expliquem les propostes que en matèria d’educació portem al Programa per les eleccions municipals. Lamentablement no serà un dels temes sobre els que podrem debatre els caps de llista divendres en el Debat del Patro.

El que expliquem en l’acte es resumeix en una idea força. Ara més que mai cal que l’Ajuntament de Cornellà s’impliqui en educació. Si en algun tema l’Ajuntament no pot inhibir-se darrera de l’excusa “d’això no és competència meva” és en Educació.

L’Educació és el pilar de l’autonomia personal, de la promoció social, de la convivència i de l’accés a l’ocupació, i encara ho és més si entenem que una persona estarà educant-se al llarga de tota la seva vida. Qui pateix la manca d’educació i la manca de formació dels ciutadans i ciutadanes d’una ciutat és la cohesió social de la mateixa ciutat.

Per això cal que l’Ajuntament promogui les oportunitats educatives al llarga de tota la vida. Des dels 0 al 99, des de l’escola Bressol a la Universitat de la gent gran, el que passa als espais educatius és incumbència de l’Ajuntament i de la ciutat. Cal garantir que tothom té el màxim d’oportunitats possibles per accedir i aprofitar l’educació.

Perquè l’Ajuntament pot fer més del que fa en educació. Començant per l’espai escolar pot ajudar a que les escoles i les escoles bressol tinguin millor aspecte i puguin oferir una educació de major qualitat, pot reforçar la promoció de les escoles públiques com fan altres Ajuntaments veïns, perquè el màxim de nens i nenes de Cornellà vagin a l’escola del seu barri, i pot participar dels processos de matriculació per, entre d’altres coses, garantir un just repartiment dels alumnes amb majors necessitats educatives. Nosaltres defensem que cal un disseny més compartit de la política educativa entre administracions, agents educatius i ciutadania, on identificar els objectius educatius de ciutat i on es coordinin de forma més eficient tots els recursos que la ciutat té. Volem recuperar l’esperit dels Projectes educatius de ciutat que ha Cornellà mai es va voler desenvolupar.

Però alhora, per fer eficients també els serveis de l’Ajuntament, apostem per generar una gran àrea de serveis personals més potent que dirigeixi coordinadament les polítiques de serveis socials, d’ocupació, d’habitatge, de civisme i integració, de dinamització comunitària, de promoció de la lectura, de cultura, de família, amb les d’educació. Polítiques, que actualment es desenvolupen des de departaments municipals diferents amb regidors diferents per cada cas.

Implicació i diàleg en educació ha de ser una aposta estratègica de la ciutat i de l’Ajuntament encara més en temps de crisi. Necessitem esmerçar esforços en reforçar la vessant d’incorporació laboral que tot procés formatiu ha de tenir per aconseguir professionals innovadors que generin nous projectes econòmics a la ciutat o reforcin els existents. La fòrmula de Cornellà per sortir de la crisi és Educació+Formació Professional+Innovació= Nova economia= +Ocupació= -Desigulatats socials.

Ara és el moment de l’economia que pensa en les persones.

2011-05-12T08:12:00.000-07:00

Després de la presentació de la candidatura el passat divendres, ICV-EUiA hem començat els actes sectorials de la Campanya parlant d’Economia; de promoció econòmica, de comerç, d’ocupació, de la economia al servei de les persones.

Vull agrair a en Josep Nogué, qui té una gran experiència tant en la gestió econòmica d’empresa privada com en la gestió pública, i a en Nicolás Duran, persona compromesa i coneixedora de primera mà del món del comerç a la ciutat, que em precedissin en la paraula amb dues intervencions molt solvents.

Unes intervencions que sobretot van posar sobre la taula la necessitat de donar un canvi de rumb a l’economia del país, i que perfectament aquest canvi es pot començar a donar a escala local.

d'esquerra a dreta Duran, Funes i Nogué

I és així. Crec que els municipis poden ser motor de canvi i que en fomentar l’economia de proximitat pot estar una part de la sortida de la crisi. L’objectiu central pels propers anys a Cornellà ha de ser que a la ciutat es generi riquesa i justícia social sobre unes noves bases econòmiques. Que es creïn més empreses, i si pot ser empreses amb arrels locals, que les empreses i comerços ja existents sobrevisquin i millorin les seves perspectives, i que a través d’una millora en

És cert, i indiscutible, que la crisi econòmica que tant està afectant a Cornellà i la seva gent té uns orígens globals i un fort component estructural espanyol i català que difícilment Cornellà podia evitar. Ara, aquesta greu afectació que està rebent la nostra ciutat (8300 persones aturades, centenars de comerços tancats o en liquidació, centenars de metres quadrats d’oficines per ocupar i polígons industrials a mig gas o a l’espera de requalificació,...) són arguments suficients perquè pensem que a Cornellà no ho hem fet tot bé i que segurament podem fer més del que hem fet.

Cal en primer lloc un bon diagnòstic de la situació per fer una bona proposta de futur. Una proposta de futur que s’ha de compartir amb el màxim de partits, organitzacions i sectors de Cornellà, i que ha de ser ambiciosa i innovadora. Però no confonguem innovar amb inventar. No podem improvisar més. Necessitem major rigor i no confondre eines amb objectius. El que és important és decidir els objectius i les accions que cal fer amb independència de qui les hagi d’executar.

Per això creiem que estructures com l’Acord contra la crisi, l’Acord de governança, Cornellà Creació i sobretot la nova EMDUCSA (que ha absorbit PRECSA), la Fundació per l’atenció a les persones Dependents i el Citilab, s’han de posar al servei d’una estratègia comuna i compartida, transformant-se en Plataformes de Desenvolupament de la Innovació Econòmica.

Què vol dir això? Doncs que l’Ajuntament, EMDUCSA i el Citilab per exemple han de promoure accions perquè Cornellà tingui empreses energèticament eficients, perquè es desenvolupin sectors econòmics com el de les energies renovables, les indústries de la informació i la cultura, o dels serveis a les persones. O que han d’assessorar, formar, ajudar al conjunt de la ciutadania perquè qui vulgui pugui tenir l’oportunitat de desenvolupar un projecte empresarial nou. O que han de pensar en promoure altres formes d’empresa i que han d’apostar per tercer sector social (les entitats d’iniciativa social) com a sector econòmic que ha de poder guanyar pes a la nostra ciutat.

Tot això sense perdre de vista que vivim en una realitat metropolitana que cal aprofitar, i que la promoció econòmica d’una ciutat ha d’estar al servei de la seva ciutadania, mai al revés. Ja ha passat el temps dels Grans Centres Comercials, també ha passat el temps de les grans obres i de les promocions d’habitatges públics i privats que tant benefici econòmic aportaven a l’Ajuntament. La ciutat no pot tornar a supeditar-se a aquestes grans obres. Ara és el temps d’una nova economia local. Ara és el moment de l’economia de proximitat al servei de les persones.

Quin orgull encapçalar aquesta llista!

2011-05-07T02:22:00.000-07:00

Ahir divendres, en un acte a la sala d’actes del Patronat vam presentar la nostra candidatura a les eleccions municipals. Deu estar lleig que ho digui jo, però és una candidatura excel·lent. Una candidatura de veïnes i veïns, de gent que fa vida a la nostra ciutat, implicada en entitats i en la comunitat, de gent que per damunt de tot, estima Cornellà.

Es per mi un orgull encapçalar aquesta llista que crec reflexa com mai el bon esperit de les candidatures del PSUC dels primers mandats de democràcia, quan Cornellà estava fotuda, i la seva gent va confiar en gent honesta, capaç, del seu barri, de gent que estava per damunt de les sigles, i el PSUC va guanyar.

Aquí tenim a les 6 primeres persones de la llista

Una candidatura de gent de totes les edats, des de la més jove; l’Alba, al més vell; l’Ignacio. Del 28 a l’1 som gent que no acceptem que ens posin la por al cos, i ens facin renunciar als nostres valors a les nostres idees. Són temps difícils si, per això ara més que mai cal reflexió i proposta, cal il·lusió, cal energia, cal humilitat, cal honestedat, i cal energia per afrontar-los. Amb por, ni Cornellà, ni la gent que més ho necessita, millorarà. Ningú pot retallar les nostres idees.

Els i les que formem part d’aquesta candidatura estem convençuts de que a Cornellà i a l’Ajuntament s’obre una nova etapa i hi volem ser per participar-hi activament. És el moment de saber millor quins problemes reals tenim i quines necessitats cal atendre. És el moment de tenir un bon diagnòstic de Cornellà, per després dissenyar i compartir una proposta de futur per Cornellà.

És el moment de prioritzar les polítiques socials en sentit ampli i de la política basada en la proximitat, l’honestedat, la participació, la transparència i la innovació. És el moment d’una altra manera de fer política. Crec que és el nostre moment. Ara és el moment.

Presentació de la novel•la "Barcelona, Zona Cero"

2011-05-02T07:01:00.000-07:00

Abans d'entrar en campany, aquest dijous presentem la tercera novel.la d'en Luís Campo amb la investigadora Alexia Hurtado com a Protagonista. Aquest cop s'enfrontarà a un tema d'absoluta actualitat en la vida política de ls ciutats com és la relació entre especulació i corrupció.

Participarem

Arnau Funes, Regidor de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat
Miguel Salas, Veí de Cornellà i ja un expert literat i en l’obra d’en Luís Campo
Luis Campo Vidal, autor de la novel•la

Dia i lloc:
Dijous 5 de maig a les 20:30 h a La Fragua (c/ Vistalegre, 40 Cornellà de Llobregat )
Després de la presentació compartirem una copa i un pica-pica

JO no en volia parlar, però...

2011-04-27T06:47:00.000-07:00

Acabo d'arribar de l'Ajuntament de complir amb la litúrgia preelectoral i escollir els espai selectorals que ens corresponen com a 3era força del Consistori. He escollit després del PSC (qui governa, fa la proposta i escull primer) i del PP, i .... Sorpressa! Torna la marea Roja!
No us preocupeu que tindreu fotos de l'Alcalde a tots els carrers, a quasi tots els fanals, tanques i cantonades de Cornellà!

Jo pensava que aquest cop no n'hauríem de parlar, semblava que estaven dispossats a un acord, lluny quedàven els temps del "rodillo" com he denunciat altres vegades en aquest bloc, però,...

L'Alcalde del diàleg, el PSC i la Junta electoral han impedit de nou, que ICV-EUIA posem cartells a Gavarra i St Ildefons, i no ens sembla ni just, ni plural, ni legal, ni democràtic. Ho sentim pels veïns i veïnes d'aquests barris on no ens quedarà altra que fer-vos arribar la nostra proposta només a les vostres bústies.

Com veureu la interpretació de la pluralitat que fa l'Alcalde i li permet la Junta Electoral provoca que de les 1000 faroles existents en aquests barris, els més poblats de Cornellà, ni ICV, ni ERC, ni CiU, ni cap de les candidatures "petites"podrem posar 1 sol plafó. Això que estalviarem, perquè guarnir una farola amb la cara del candidat amb banderoles us recordo que costa 50€.

Doncs això, recordeu: 1000 faroles, quasi totes les guarnirà el PSC de Balmón, 50€, pluralitat, austeritat;...
Vosaltres treureu les vostres conclusions, jo ja els dono per impossibles.

Manifest de Suport. Ara és el moment. SOM Cornellà.

2011-04-22T11:04:00.000-07:00

Els temps difícils que estem vivint obliguen dibuixar el futur de Cornellà amb el màxim diàleg i consens possible. La Cornellà del futur es decideix avui. Aquesta crisi no l’hem generat ni nosaltres ni els nostres veïns i veïnes, l’ha generada l’egoisme i l’avarícia d’uns pocs amb la complicitat d’alguns altres que continuen manant. La sortida, per tant, no pot estar en l’individualisme i en el ”passar de tot”.

Per aquests motius moltes persones de Cornellà participem del procés SOM Cornellà. SOM Cornellà vol dir que volem fer xarxa i demanar noves idees per començar a construir avui la Cornellà del 2020. Confiem en la gent i creiem que cada persona és un món ple d'experiències i que segur que pot aportar idees, opinions, i suggeriments. Per això SOM Cornellà ha recollit, des de la humilitat, les opinions de veïns/es, d'entitats i dels professionals que treballen als barris.

SOM Cornellà vol dir que ara és el momentde confiar en la gent de Cornellà, vol dir que no volem deixar totes les decisions sobre la nostra ciutat ni en mans d'altres ni en mans d’uns pocs.

Fa massa anys que l’Ajuntament es governa des d’una majoria absoluta esgotada que ofega la participació i la innovació. Cornellà necessita aires nous, diàleg i pluralitat. És el moment de la política a peu de carrer, és el moment de diagnosticar i repensar conjuntament Cornellà. És el moment de definir el model de ciutat que volem.

Volem una Cornellà millor. Una Cornellà sense pobresa ni exclusions, que aposti per l’educació i la innovació, que faci front als efectes provocats per la greu crisi econòmica amb austeritat, i prioritzant el manteniment dels serveis públics i l’atenció a les persones.

Una Cornellà habitable, amb sensibilitat mediambiental, amb espais verds i que visqui de cara al Riu.

Una Cornellà que entengui l’urbanisme i la política d’habitatge com una veritable política social.

Una Cornellà amb una convivència basada en el respecte a la diversitat, els drets i els deures de tota la ciutadania, i on la seguretat estigui lligada a la prevenció, a la proximitat i al diàleg.

Una Cornellà amb un Ajuntament transparent, amb parets de vidre, on la ciutadania coneguem i compartim la seva gestió.

Tota la gent que estem participant del SOM Cornellà ens impliquem perquè som optimistes. Perquè creiem que el futur no està escrit. Cornellà pot ser millor i l'Ajuntament pot ser més dialogant i sensible als problemes de la seva gent.

SOM Cornellà i donem suport a la candidatura que presenta ICV-EUiA i encapçala l’Arnau Funes en aquestes eleccions municipals. Una candidatura de veïns i veïnes que coneixen i estimen Cornellà. Gent propera que escolta, amb propostes i il·lusió per millorar els barris de Cornellà des de l’honestedat i la transparència.

Hi esteu d'acord? Segur que vosaltres també hi doneu suport.
Pots fer-nos arribar la teva signatura a cornella@iniciativa.cat

http://www.facebook.com/note.php?saved&&note_id=10150165198269840#!/profile.php?id=100002289561606

Entre Populisme i Xenofòbia . SOM Pedró. SOM Cornellà

2011-04-19T15:40:00.000-07:00

Fa dies que tenia pendent fer-vos la darrera crònica dels tallers SOM Cornellà que hem anat fent aquest dies. El taller SOM Pedró, que vam fer a l’Orfeó Catalònia ara fa uns dies, va tancar el primer cicle de trobades amb persones dels diferents barris que hem pogut fer abans de les “restriccions de pre-campanya” que ha impulsat la nova LOREG. En uns dies tornarem als carrers de Cornellà, anirem a Fonstanta i a Almeda, i començarem les presentacions dels programes sectorials; cultura, educació, joventut, habitatge, esport, comerç,...

Tornant a la trobada de l’Orfe, crec que no aniria massa errat si la resumís dient que vam parlar d’equipaments, habitatge, populisme i xenofòbia.

Haig d’agrair a les persones que ens van acompanyar la seva participació i les seves propostes, i, com no, haig d’agrair-li molt al Nani Riera la presentació que va fer de l’acte i d’un servidor. Què ve que em tracta en Nani!

Va ser ell qui va posar sobre la taula la preocupant campanya que Plataforma per Catalunya i Via Democràtica (dos partits marcadament racistes) estan fent a Cornellà, oblidant que Cornellà és una ciutat construïda sobretot per la immigració dels anys 50-60, i que la Catalunya actual no es pot entendre sense ciutats com Cornellà. Desinformació, ignorància, incultura, demagògia, racisme, i evidentment xenofòbia és el que hi ha darrera d’un plantejament que amb la idea “d’immigrants fora” vol tapar-li la cara als que de veritat han generat la crisi i la majoria de problemes de convivència que podem tenir a la nostra ciutat.

Salvant les distàncies, però sense deixar de ser preocupant, en Nani ens va plantejar si trobàvem coherent la propaganda del PSC i Balmón que ens estem trobant a les bústies aquests dies. Un material amb molts adverbis i pocs verbs, i moltes fotos de l’alcalde amb gent. Segurament com ja estem acostumats als Cornellà Informa i similars no ens va sobtar, però sembla que algú que bé menys a Cornellà si li sobta. És propaganda populista ens va recordar en Nani, poc contingut i cap visió col·lectiva, que trasllada una imatge molt pobre de la nostra ciutat i de la consideració que es té de la seva ciutadania. Unes fotos amb nens i mames i ja sóc l’alcalde de la gent,...

En el debat vaig posar sobre la taula la situació estratègica que té el Pedró en alguns debats decisius de la ciutat; Siemens, Can Bagueria, Ignasi Iglesias, i la necessitat que la seva gent hi participi. Per ordre. Al Pedró hi ha una important pastilla d’equipaments, ara bàsicament educatius, a Ignasi Iglesias (dels antics bombers a l’antic CEIP Ignasi Iglesias) que amb el panorama de retallades de CiU igual queda mig buit. Perilla l’Escola Oficial d’Idiomes, l’Espai de Benvinguda Educativa, Els Plans Educatius d’Entorn, i ja veurem que passa amb l’Escola d’Adults i els Plans de Transició al Treball. Molts metres que igual poden encabir serveis que el barri necessita; Centre Cívic - Casal de Joves – Casal d’avis.

Una cosa similar passa amb Can Bagueria, antiga joia de l’arquitectura industrial de Cornellà, avui patrimoni de la ciutat que podria esdevenir un Centre de Creació i Difusió Cultural, i un punt d’atracció per la Indústria Cultural gens menyspreable.

Per tots dos casos ICV hem demanat a llarg dels anys que es creïn comissions ciutadanes adhoc, que facin una cerca de propostes per rendabilitzar millor aquells espais. Sempre ens hem trobat amb negatives de l’equip de govern, tot i que ara, a dos mesos de les municipals, diguin que s’han fet processos participatius a l’escola d’Adults (per decidir el nom) i la jornada “dibagaries” que ja us vaig comentar.

Finalment vam parlar d’urbanisme i d’habitatge, com no, a Cornellà no es pot deixar de parlar d’això, i al Pedró menys. Tothom té clar en aquest barri que mentre la superfície industrial de Siemens i el seu Polígon es va reduint, guanya pes la possibilitat de que al seu voltant “neixin” blocs de pisos privats avalats per planejaments municipals.

En parlem abans? Aquesta és la idea. Parlem de tot abans, parlem de nou abans de fer cap acció sobre el petit territori de Cornellà que no tingui volta de fulla. La crisi del totxo ens ha d’ajudar.

Ara és el moment de parlar.

SOM Centre i Riera, SOM Cornellà

2011-04-08T14:56:00.000-07:00

Tercera setmana del SOM Cornellà. Trobades amb persones i entitats del Centre i de Riera, i acte al Patronat on s’estrenava la nova Junta directiva. Segur que ho faran molt bé i li donaran encara més vida a l’entitat!

Quan es parla dels barris de Centre i Riera, barris ja físicament indisociables, es parla del Cornellà històric, del Cornellà de tota la vida. Però també s’ha de parlar del barri que ha concentrat majors impactes urbanístics i d’inversió pública i privada els darrers anys.

Per aquí, per la façana sud, pel Riu, per l’SPLAU, el RCD Espanyol, el Parc Esportiu Llobregat, l’Abat Oliba i l’Area Residencial Estratègica de Ribera Salines, giren la majoria dels debats que hem tingut aquests dies.

També sobre les troballes arqueològiques de l’entorn de l’església i pel funcionament de la desitjada biblioteca del Titàn; la Marta Mata.

Crec que compartim amb molta gent que hem parlat aquests dies que el crack immobiliari i urbanístic pot ser una oportunitat per reflexionar amb profunditat i de manera compartida sobre si cal fer i com determinats planejaments urbanístics a Cornellà.

Un exemple molt clar d’això és Ribera Salines. Necessitem una millor sortida urbana al Riu acompanyada d’un bon espai verd (model Parc Urbà) a la seva ribera. Cornellà i els seus barris necessiten verd i aquí és on més se’n pot concentrar. Ara, per fer aquest parc, necessitem construir 2000 pisos nous al costat?

Parlem. Crec que això és el que ens reclama la ciutat als que estem a l’Ajuntament. Parlem i tornem a parlar. I reflexionem. Reflexionem sobre l’impacte del que fem, i l’impacte de les nostres polítiques i del que fan els serveis municipals que tenim a les nostres ordres.

El diàleg amb la ciutadania és avui una exigència, és el millor sistema de legitimar les polítiques i les decisions, és una garantia d’eficiència. Avui la política pública no s’entén sense Transparència i sense Participació. Cal compartir el diagnòstic, explicar els objectius estratègics, consensuar les mesures a aplicar, i avaluar de forma transparent els resultats.

L’Ajuntament i la seva burocràcia ja no poden preocupar-se només en que el procés es faci correctament desentenent-se dels resultats. Avui aconseguir un bon impacte, encertar el que fas és clau i imprescindible. S’ha acabat l’etapa de la “irresponsabilitat organitzada”, l’etapa en que l’important era tenir bones eines. Ara importen els resultats perquè la ciutadania ho exigeix.

Anna Caminals va presentar i moderar la trobada

Com he anat dient aquests dies i com m’havia recordat un dels meus profes “la bàscula no aprima”. L’Ajuntament i Cornellà ha de reflexionar entorn de què ens serveix tenir eines com les Agències Transversals, el Citilab, l’Acord Contra la Crisis, l’Auditori, la Fira, PRECSA, EMDUCSA, els Consells de Participació, el Parc Esportius, o els Acords de Governança, si no aconseguim transformar la realitat, si no aconseguim millorar Cornellà, i fer a la nostra gent més feliç. Aquest és l’objectiu. Per això ha de treballar l’Ajuntament.

SOM Cultura, SOM Cornella. Afegits

2011-04-08T14:17:00.000-07:00

Arran d'alguns comentaris que m'ha anat fent arribar diverses persones relacionades i no relacionades amb el mal entés "món de la cultura", (cultura és tot allò que fan els membres d'una comunitat), preguntant-me si no era el moment de retallar "festes i exposicions", i si no calia pensar en la cultura més enllà de la música i la Festa Major, he cregut aportú recuperar algunes rreflexions que hem fet com ICV entorn la crisi i les Polítiques Culturals.

A ningú se li escapa que la situació de crisi econòmica i financera, ha generat una important crisi social (més desigualtats entre barris, pobresa i polarització rics-pobres), i uns canvis en el model de convivència, migracions, major diversitat, impacte de la societat de la informació i un creixent sentiment de pertinença.

Aquesta crisi econòmica, social i ambiental prefigura també reptes clau/centrals per a la cultura, unes respostes diferents que han de pivotar sobre tres pilars: pilar social (inclusió, drets i deures), pilar econòmic (economia redistributiva) i pilar ecològic (sostenibilitat).

On inserim la cultura i les seves polítiques en aquesta nova estratègia de desenvolupament sostenible i d’inclusió en els nostre barri, poble o ciutat? Davant l'opció de la retallada Cultural que la majoria de governs estan adoptanta, doncs sembla que no és prioritari, des d'ICV, creiem que més que mai la política s’ha d’ocupar de les qüestions culturals. Més que mai la cultura té un rol polític central.

Per què? Per nosaltres La cultura és un dret, la cultura ens permet impulsar, garantir i generar condicions de transformació social, de generació d’imaginari compartit, de centralitat en la política social d’inclusió, de generació de riquesa, de llibertat individual i col·lectiva, de generar ciutadania activa, lliure i crítica, de crear el discurs entre el nosaltres i el jo.

Dir ara que les qüestions artístiques, creatives i culturals són qüestions secundàries davant de determinades urgències socials i econòmiques significa donar a aquestes urgències una solució unilateral que compromet la política i la cultura de forma determinant per al futur.

La cultura és una inversió, no és una despesa. La cultura té impacte en l'educació (increment de competències transferibles en la vida laboral i professional, apropament de l'escola i la comunitat, millor capacitació,…), en el medi ambient (increment de la connexió de les persones a l'entorn natural, conservació i preservació del patrimoni arquitectònic, industrial i natural, promoció de productes i serveis,…), en la salut (les arts com a instrument terapèutic, increment de l'autonomia en les discapacitats, millota dels entorns de la salut pública,…), en l’economia (empreses culturals i ocupació, consum cultural, lleure i turisme, professionals,…), també en els valors de la participació, la convivència, la identitat i la pertinença comunitària (la memòria dels llocs, la cultura popular, les arts de carrer), etc.

Per tant, en aquest moments de crisi, a Catalunya i també a Cornellà, potser cal apostar per les Polñitques Culturals afavoridores de tots aquest impactes culturals. Gastem-nos menys en el Corpus si cal, però apostem per la Cultura.

SOM Esport, SOM Cornellà.

2011-04-07T15:36:00.000-07:00

Ja portem unes quantes sentades amb entitats esportives i persones vinculades a l’esport de Cornellà, i crec que puc començar a compartir conclusions. La principal: el món de l’esport de Cornellà es sent orfe d’atenció i exigeix un criteri clar en política esportiva.

Per ICV-EUiA-EPM, les propostes que ens comprometem a articular en les nostres ciutats i pobles es fonamenten en l’afirmació que l’esport és un dret de la ciutadania, que forma part del marc actual de l’Estat de Benestar i que, per tant, ha de ser fomentat amb recursos públics des de les administracions local inacional.
Crec que molta gent compartim que els objectius que hauria de voler aconseguir una política esportiva moderna a Cornellà, què no són altres que:

Promoure la pràctica esportiva en general com a base d’una bona salut, però també com una via de reforç de la convivència i de promoció de la inclusió personal i la cohesió social.
Incrementar el nombre de practicants d’esports a Cornellà, buscant que més nens/es facin esport, però sobretot que més dones, més joves i més famílies facin esport.
Garantir la continuïtat de la pràctica esportiva al llarg de la vida.
Millorar la qualitat de l’oferta esportiva de la ciutat. Qualitat de les instal·lacions, qualitat de l’atenció de les entitats, o qualitat de la capacitació de monitors/es, i entrenadors/es.
Apostar per la diversificació de les pràctiques esportives i reforç als esports minoritaris
Transparència en la gestió dels recursos adreçats a l’esport i concertació de la gestió d’instal·lacions.
Promoure la cooperació entre entitats esportives i plantejar-se els èxits esportius com èxits de ciutat. Tots/es representem a Cornellà i l’esport pot ser el millor ambaixador.
Millorar la utilització de les instal·lacions i fomentar la polivalència. Aconseguir el màxim aprofitament esportiu de camps, pavellons, escoles i d’altres instal·lacions i espais públics.
Pensar en l’esport com un filó d’ocupació i de generació d’activitat econòmica i riquesa.

Lamentablement, crec que la situació d’entitats i instal·lacions esportives de Cornellà posa molt en dubte que algú hagi intentat aconseguir alguns d’aquests objectius.

Instal·lacions obsoletes (ex: Pavellons de Riera i Pav. Rubio i Ors) o mal dimensionades (Parc Esportiu Llobregat), poca participació escolar en els Jocs Escolars, excessiva concentració en un esport (futbol), poca participació de noies, competència entre entitats per fitxar jugadors, desequilibri en les subvencions i enveges i problemes de tot tipus adornen la situació de l’esport local.

Davant d’això? Criteri. Cal tenir Criteri com molt bé m’han recordat aquests dies. Apostar pel diàleg i l’acord. Hem de tenir un Projecte Esportiu de Ciutat amb una pacte-acord local per la promoció de l’esport a Cornellà basat en tres potes; Pla de Formació esportiva i Coordinació de la competició federada, Pla plurianual de millora de les instal·lacions i d’inversió en noves, (Sant Ildefons, Riera, PELL) i Pla de qualitat o millora de la gestió de les entitats que fomenti la cooperació entre entitats i, perquè no?, la concentració/fusió d’entitats.

Són unes primeres idees. Dissabte fem una jornada programàtica i segur que encara les concretem més. Què us sembla?

El futur de Cornellà no està escrit.

2011-04-07T13:21:00.000-07:00

Ja fa algunes setmanes que estem desenvolupant el procés de debat ciutadà SOM Cornellà, un procés que es basa en confiar en nosaltres, en la gent de Cornellà. En no deixar totes les decisions en mans d'altres. En voler fer xarxa i demanar noves idees per començar a construir plegats/des avui la Cornellà del 2020. Confiem en la gent, i creiem que cada persona és un món ple d'experiències i que segur que pot aportar idees, opinions, i suggeriments.

Per això hem fet aquest procés, perquè el programa municipal del 2011 volem que sigui útil per la gent de Cornellà i, per tant, creiem que no el podem fer sols/es. Amb SOM Cornellà estem recollint, des de la humilitat, les opinions de veïns/es, d'entitats, i dels professionals que treballen als barris.

Tenim l’esperança de fer una societat millor, i creiem que és possible si superem la por. La por davant la incertesa econòmica, a l’atur, als nostres veïns, la por a implicar-nos en la vida de la ciutat. Aquesta crisi no l’hem generat ni nosaltres ni els nostres veïns, l’ha generat l’egoisme i l’avarícia d’uns pocs amb la complicitat d’alguns altres que continuem manant. La sortida per tant no pot estar en l’individualisme i en el passar de tot.
Tampoc en "passar" de la política municipal està la sortida. En la política està la sortida, en més democràcia. Per exemple, en diagnosticar i repensar conjuntament Cornellà a peu de carrer està bona part de la sortida. En definir el model de Ciutat que volem. En defensar els drets socials i la igualtat, amb uns serveis públics de qualitat i no en les retallades està la sortida. En apostar per la innovació i l'educació.

SOM Cornellà també és una mostra de que ICV i EUiA, som part de Cornellà però no ens creiem, a diferència d’altres que som tota Cornellà i tenim totes les respostes. Tenim molt clar que no tenim la veritat absoluta. Evidentment tenim propostes i idees que, en el debat, podem rectificar. Tenim valors sòlids que ens fan desitjar una Cornellà sense barreres, més equitativa i cohesionada, i fem propostes des d'aquí per ser útils a la ciutadania. No canviem drets per vots.

Hem estat, estem i estarem si la ciutadania vol al centre de la vida política de la ciutat, aportant persones que s'han implicat a l'Ajuntament com a regidors/es, tinents d’alcalde i un alcalde.

Quan les coses van bé la gent d'ICV-EUiA fem bé les coses, però quan van malament les fem millor. Cornellà ho sap. Quan al 1979 i al 1983 les coses anaven social i economicament malament a Cornellà vam confiar en el Fede Prieto i la gent del PSUC. Potser ha arribat l’hora del canvi, potser ara és el moment de fer noves apostes.

Segona setmana de Som Cornellà. Som Gavarra.

2011-03-25T04:21:00.000-07:00

La diversitat i la congestió del barri de la Gavarra fou l’element central del taller de debat de dilluns passat a García Nieto. Tots/es els que hem viscut a Gavarra, en el meu cas 24 anys, som conscients que Gavarra són moltes gavarres. És un barri amb una identitat difosa, amb moltes diferències urbanes, i amb una diversitat social evident. Cal recordar que des de Lindavista al mercat Marsans, passant per la Plaça Catalunya, i des de Bellaterra a Travessera, passant pels pisos de Siemens i el Pisa, tot és barri Gavarra. Us enllaço un dossier amb les dades del barri perquè ho entengueu ( http://cornella.planol.info/documentacio/gavarra.pdf ). Gavarra.

Sergio Gómez i Benigno Martínez em van acompanyar

Estem parlant del segon barri en nombre d’habitants de Cornellà, més de 22.000, un barri que seria capital de comarca a mitja Catalunya si fos municipi, i que no té aquest pes dins de Cornellà.

Equipaments, mobilitat, transparència, comerç i crisi, com no, van centrar les preguntes i les reflexions de les persones que van assistir a l’acte, a les qual els hi vull agrair la presència i la confiança.

Tinc clar que cada barri no pot ser un municipi en petitet, i que Cornellà s’ha de complementar entre si. Però hi ha barris que poden acabar essent “especialistes” o centres d’interès d’un tipus d’activitat o de política. Gavarra ha de ser el centre del comerç de proximitat de Cornellà. Ha de ser el barri on les botigues aguantin la crisi i la gent de Cornellà hi anem a comprar. Té la població i els espais i carrer per ser-ho. Per això m’entristeix veure tanta persiana baixada i una certa "inactivitat” o relaxació entre els responsables del comerç i la promoció econòmica local.

En el cas de Gavarra la política de mobilitat ha d’ajudar a la política comercial. Mobilitat vol dir, transport públic, transport privat, i sobretot aparcament, el gran problema del barri després de l’atur. Els carrers estrets sempre han fet molt difícil la convivència entre cotxe i vianant, de petit recordo que podia anar de casa els meus pares a Cornellà modern fins a casa la iaia a plaça Catalunya pràcticament sense trepitjar una sola vorera perquè era impossible doncs estaven plens de cotxes. Només el carrer la Miranda es salva d’aquesta realitat de bari apretat entre edificis i cotxes?

Veïns de Carrtera d'Esplugues planteant el futur del seu interblocs

Cal ser valents i plantejar obertament que necessitem espais on els vianants tinguin preferència i aparcament públic a tot arreu on es pugui fer. Plaça Catalunya?

Gavarra té poc sòl per ubicar equipaments, i tots els que té els té a la perifèria, a les vores del barri, excepció feta del Centre García Nieto. Les escoles públiques estan a Lindavista, amb la piscina i un IES. No té cap Pista Esportiva municipal i els altres Instituts estan als barris de Pedró o Sant Ildefons. Per això, crec que és vital que Gavarra mantingui cada pam de terreny públic que tingui, i a ser possible, que en recuperi algun, com la plaça interblocs de Carretera d’Esplugues/Costa Brava que els veïns i propietaris estan oferint.

La mateixa lògica val pel Cinema Pisa. Afectat per un planejament urbanístic que engloba els terrenys adjacents, som conscient que no es podrà mantenir l’activitat comercial de cinema, però potser és l’oportunitat per mantenir uns metres d’equipament públic; esportiu, cultural o educatiu pel barri.

Evidentment estem en crisi, i no és el millor moment per fer grans inversions, tot i que el baix endeutament de l’Ajuntament, tot i la situació d’aturada d’EMDUCSA, ho permet. Ara, si que podem parlar no? Si que podem organitzar un debat ciutadà sobre que li cal al Barri i a la ciutat i que es pot ubicar al Cinema Pisa, no? Per exemple, de veritat que no ens aniria bé una sala/auditori de 200 butaques al centre real de la ciutat?

Aquesta és la nostra voluntat per tots els temes que afecten a Gavarra i Cornellà, que a partir de mai de 2011, es parli més, hi hagi més pluralitat política, i qui decideixi ho faci comptant amb l’opinió del màxim de gent, no tancat al seu despatx de Can Vallhonrat o sopant amb 4 o 5 “empresaris” de la ciutat.

Si voleu, ens trobem dilluns a la Sala de socis del Patronat. Fem un nou taller de SOM Cornellà

Primera setmana de SOM CORNELLÀ. Som Sant Ildefons

2011-03-20T15:08:00.000-07:00

Acabem la primera setmana de SOMCORNELLÀ. La primera setmana on samarretes i xapes hem sortit al carrer a escoltar els nostres veïns i veïnes. O el que és el mateix tanquem la primera setmana de recollida de propostes per millorar Cornellà.

Com sabeu aquesta setmana hem començat per Sant Ildefons. Hem visitat entitats, repartit materials, i hem fet un acte públic el dijous al Centre Cívic de Sant Ildefons.

Excepte la contraprogramació boikot que entre el PSC i l’àrea d’Acció Comunitària de l’Ajuntament ens van fer dijous, crec que la setmana ha estat molt positiva. Cares noves, noves idees, un barri viu que vol millorar.

Primera conclusió. Sembla que a les entitats i a la ciutadania en general ens sobta que un regidor de l’Ajuntament, ens convoqui, ens visiti o ens escrigui per demanar-nos la nostra opinió. Definitivament, allò de que la participació i el debat ciutadà legitimen les polítiques públiques mai ha estat entre les creences de l’alcalde i els seus regidors i directius municipals.

Segona conclusió. Sant Ildefons no pesa el que ha de pesar. Els seus equipaments no estan per reparar, o són obsolets, o si els han fet nous ha estat a costa “d’esprémer” la mamella dels ciutadans/es venent-los pisos i pàrkings. El pavelló d’Av. Línia elèctrica s’ha fet amb pisos al damunt que ajudaran a pagar la inversió, igual que la “biblioteca” amb Sala d’actes dels baixos d’Av. Salvador Allende, i l’Escola Bressol s’ha “pagat” amb els aparcaments d’almogàvers.

Tercera conclusió. EMDUCSA i la seva “estranya” política de “preus social” encara és més un problema en barris com Sant Ildefons. Adaptant les dades de l’Institut d’Estudis Metropolitans hem d’afirmar que més del 60% de les parelles joves que en els darrers 15 anys han volgut comprar o llogar un pis, han acabat marxant de Sant Ildefons, i també de Cornellà. Serà pels 2500 euros metre quadrat dels pisos d’EMDUCSA?

Quarta conclusió. La crisi colpeja molt dur a Sant Ildefons. Molta gent està a l’atur, o pre-jubilada, i molta també percep prestacions molt baixes. Per tant molt gent més gent de l’habitual està al carrer, conviu més hores de l’habitual amb els seus veïns/es, i, lamentablement, competeix per les minses ajudes socials municipals (aliments, beques infantils, ...). Necessitem més potència en els serveis municipals per sortir de la crisi sense fractures socials i culturals.

Cinquena conclusió. La convivència amb la nova ciutadania preocupa molt, i ni la Llei de Barris ni els Plans d'Entorn estan ajudant massa. Com li vaig dir a un ciutadà que em va enviar un correu demanant-me aclariments; Aposto por les polítques que generen oportunitats sense obviar que s’han d’exigir obligacions. Es a dir, drets i deures de tota les persones que viuen a Cornellà vinguin d'on vingui. Polítiques d'acollida, integració i transparència. L'Ajuntament ha de garantir això i s'ha d'adaptar a la nova realitat que viu la ciutat.

Res és blanc o negre en aquesta matèria, però els mediadors i les mediadores culturals han de ser una eina amb la que han de treballar el conjunt de serveis de l'Ajuntament per poder atendre correctament a qualsevol persona d'origen estranger, però no crec que s'hagin de localitzar en cap servei específic d'atenció a persones nouvingudes. Tot i que la Generalitat ha tornat a obrir aquesta forma de treball pel que he llegit sobre els nous plans d'acollida que han atorgat a alguns municipis, crec que la creació d'espais específics genera segregació i més rebuig!!

Nosaltres apostem per uns serveis públics integrals que incorporin, això si, les eines i la formació necessària al personal responsable de l'atenció, per oferir el millor servei possible al conjunt de la ciutadania.

Sisena conclusió. Sant Ildefons pot ser motor de canvi. Si al 1979, en una situació econòmica fotudíssima i políticament arriscada van apostar pel PSUC i per forçar polítiques locals de millora urbana i cohesió social que no van trencar Cornellà, al 2011 es pot tornar a fer

Si vols, demà ens trobem a Gavarra i xerrem una estona

2011-03-20T12:24:00.000-07:00

SOM Cultura, SOM Cornellà

2011-03-18T13:36:00.000-07:00

Demà dissabte es desenvolupen unes interessants jornades a Can Bagueria, sobre ciutat i creació artística. Per poc que pugui hi assistiré i ja us explicaré. Per si voleu més informació: http://dibagaries.blogspot.com/2010/12/associacio-dibagueries.html.

Aquesta jornada m'ha fet recordar diverses coses que tenia pendents de penjar en aquest espai. Una d'elles és algunes idees per treballar que van sorgir en debat "entre copes: Joves i industria discografica" que Joves d'Esquerra Verda va organitzar a la Fragua fa uns dies.

Gràcies als músics dels 4 grups que hi van participar i em van acompanyar en la "taula" de "ponents"; Niño Luckey, Madnolia, DT i els més veterans de Muyayo Rif. Moltes idees van possar-se sobre la taula, i totes molt suggerents. Jo almenys vaig aprendre molt.

La primera idea que destacaria és que cal unitat dels grups de música de Cornellà i que no corren bons temps per la música local ni per la música en general. Crec que no hem avançat gens des de que a finals dels 90 es van reivindicar i aconseguir els "bucs" musicals de l'eroski. Com no hem avançat debem estar pitjor. No hi ha manera de que els grups de Cornellà toquin a Cornellà. Els grups sorgeixen per generació espontànea i sense suport moren amb facilitat. I ja no parlem de tenir suport municipal per gestionar concerts o produïr discos/maquetes, o distribuïr cançons per la xarxa.

La segona idea clau és que cal una reflexió i un replantejament de com es tracta a la música a la ciutat. Crec que l'escola de Música municipal ha de sortir de les parets de l'escola de música al carrer Mossén Andreu. Hem de portar la formació musical a més llocs.És clau que la ciutadania, els nens i nenes de les escoles, els joves dels instituts, però també la gent gran, accedeixin a un altre tipus de "formació musical" per valorar de forma diferent la música i la cultura. No es tracta només de que desenes de nens i nenes tinguin un alt grau de formació musical, que és el que fa avui l'escola de música. Es tracta d'aconseguir que el nivell de "cultura musical" mitjà de la ciutat sigui més elevat, que qui més qui menys sàpiga rascar una guitarra o llegir un pentagrama. No estic inventant res, és una experiència que ja s'està desenvolupant a la "llunyana" ciutat de l'Hospitalet, que per "llunyana" potser és una experiància desconeguda per l'equip de govern de Cornellà.

I la tercer idea és que cal ampliar el concepte de cultura que es té a Cornellà, i tenir una única Política Cultural. No pot haver la cultura de joves, la del folclore i la dels immigrants depenent d'uns departaments, i la cultura "més estandar i/o d'èlit"del Departament de Cultura. Cultura també és el que fan els grups de Hip Hop, Rock, o "Patxanga", com diuen els Muyayo, de Cornellà. Cal valorar-ho així, com cultura, i també com educació i com activitats d'integració social .

Tenim feina per fer.

UE Sant Ildefons; una aposta esportiva, educativa i de barri. SÓN CORNELLÀ

2011-03-15T17:00:00.000-07:00

Avui hem fet una visita a la UE Sant Ildefons, el club de futbol del barri més poblat de Cornellà. Una de les visites a entitats de Cornellà que hem programat la gent d'ICV-EUiA dins la campanya SOM Cornellà. Com sabeu, SOM CORNELLÀ vol promoure el debat i al participació de la gent de Cornellà, i vol recollir opinions i propostes per eleborar el programa d'ICV-EUiA per les properes eleccions Municipals. Aquesta setmana ens centrem en el Barri de Sant Ildefons, la seva gent i les seves entitats, que també Són Cornellà.

La primera trobada al barri, ha estat una molt bona sorpresa. Sovint es creu que la gent del món de l'Esport, també la gent de l'esport de Cornellà, està poc formada i com viu en el món de la "competició" adopta pocs criteris educatius a la seva pràctica.

Res més lluny de la realitat en el cas de la UE Sant Ildefons. Ens hem trobat amb gent amb les idees molt clares que "pateix", com d'altres entitats de Cornellà, la manca de criteri en la gestió dels equipaments esportius municipals i la desmotivadora política de subvencions que ja he explicat en d'altres entrades d'aquest bloc. No vull fer un llistat dels grueges i les deficiències que ens ha ensenyat la junta, ara, si tinc clar que no és de rebut que la UE Sant Ildefons a març de 2011 no tingui un conveni, un contracte, o una concessió administrativa per gestionar amb qualitat una instal.lació municipal com el camp de Futbol de Sant Ildefons. En la mateixa línia, crec que tampoc és normal, l'estat en que es troba un equipament amb gespa artificial de qualitat instal.lada fa pocs anys, amb vestuaris petits, il.luminació insuficient o instal.lacions elèctriques i fotovoltàiques mal dimensionades. Crec que en temes de seguretat l'Ajuntament no pot estalviar, i malauradament sembla que en les instal.lacions municipals darrerament estalviem massa.

Per altra banda, a la UE Sant Ildefons, ens trobarem a gent implicada en el seu barri, amb criteris educatius i socials, que procuren, per damunt de tot, que 400 nois i noies i les seves famílies siguin més feliços. Una entitat a la que l'Ajuntament no valora aquesta implicació social quan toca repartir subvencions. Crec que és un exemple flagrant de com la Regidoria d'Esports i l'Alcaldia no és mullen de veritat en la situació esportiva de Cornellà on cadascú va a la seva i no hi ha un tracte econòmic transparent. Ningú entèn com una de les entitats amb més nois, esportistes, veïns de Cornellà pot rebre proporcionalment menys subvenció que entitats de Cornellà en les que juguen desenes de nois i noies residents a diversitat de municipis catalans. Tampoc s'entèn perquè presentin els projectes que presentin les entitats sempre es rebin els mateixos import de subvenció.

Bé, no em vull allargar, de tot això ja n'hem parlat al bloc i al Facebook. Avui es tractava de parlar de Sant Ildefons, d'Esport i de Cornellà, i gràcies a la gent de la UE Sant Ildefons, n'hem parlat i tenim noves idees. Gràcies a tots.

Ah! i si voleu, ens veiem dijous 17 al CC Sant Ildefons

Informe 2010 del Síndic de Greuges

2011-03-03T14:05:00.000-08:00

Acabo d’arribar a casa després del Ple Municipal, on Frederic Prieto, Síndic de Greuges de Cornellà ens ha presentat l’Informe de la seva activitat l’any 2010. Crec que és una de les sessions del Ple de major interès de l’any, i és una llàstima que no hi vinguin més ciutadans i ciutadanes.

És un Ple on els diferents grups poden explicar com veuen Cornellà i el seu Ajuntament, una oportunitat per saber què pensa cadascú i com ho planteja.
Per ICV l’Informe té dos eixos d’anàlisi; per un costat el funcionament general de la sindicatura i les dades estadístiques general. Per l’altre les temàtiques d’intervenció que han sorgit durant l’any.

En una primera lectura global podem destacar que poc a poc, després de menys de 3 anys de funcionament, l’activitat del Síndic es va normalitzant. Tot i que encara és força desconegut a la ciutat, poc a poc la gent de Cornellà anem sabent que tenim un “Defensor dels drets de les persones” que és diu Síndic de Greuges. Les més de 200 consultes i queixes així ho indiquen.

El Síndic també va convertint-se poc a poc en una eina de promoció de la transparència municipal, i , perquè no?, en una eina de control de l’administració. Control, contrast, seguiment extern, com li vulgueu dir, però una figura que ha d’ajudar a millorar el funcionament de l’Ajuntament. Ja ho he dit al Ple, l’activitat del Síndic pot ajudar a millorar la Qualitat dels Serveis Públics, uns Serveis Públics que han d’estar ajustat als Drets de les persones i que han de respondre a Polítiques més justes.

Aquest matí ho deia el professor Albert Serra en la seva conferència a ciutat.edu, per poder mantenir l’estat del benestar necessitem tenir serveis de qualitat ben valorat per la ciutadania. Aquest és el primer repte d’Espanya, Catalunya i Cornellà.

Per això qualitat és la paraula clau. A Cornellà ens cal més qualitat en el que l’Ajuntament fa.

Per altra banda cal analitzar les problemàtiques de Cornellà que la intervenció del Síndic ens mostra. L’Informe anual de la Sindicatura és una foto, un diagnòstic més, de com està Cornellà. No és la única foto, però és una bona foto. I què diu la foto? Doncs que a Cornellà la gent pateix la crisi, està molt descontenta amb com ha funcionat el “mercat de l’habitatge local”, i queixosa dels “saturats” serveis socials i serveis educatius. En resum feina, habitatge, educació, atenció a la gent gran i a la infància. Això necessita Cornellà, i de tot això cal parlar i escoltar propostes, doncs és evident que aquestes són les prioritats que hauria de tenir l’Ajuntament en el futur.

Resulta curiós que només ho haguem plantejat nosaltres al Ple, que només nosaltres, i en part la regidora d’Acció Social, hàgim aprofundit en aquesta lectura de l’informe del Síndic que planteja que cal reforçar els serveis públics i l’estat del benestar; l’Estat Social en paraules d’en Prieto.

I ens resulta encara més curiosa l’actitud “paralegal” o de “fora de la llei” que sovint desenvolupa l’alcalde dient que no té competències o que no pensa “complir la llei” sense recursos.

Té raó en que els Ajuntaments tenim cada cop més competències, “més encàrrecs”, i més ciutadans/es demanant-nos ajuts i serveis i recursos escandalosament insuficients, però Cornellà ha de complir la Llei del Dret a l’Habitatge, la Llei de Serveis Socials, la Llei d’Educació o la Llei de drets i oportunitats de la Infància. O serà que de veritat, ja som la República Independent de Cornellà?

Tots i totes, ell i ella, tu i jo Som Cornellà.

2011-02-28T02:50:00.000-08:00

Amb el lema SOM CORNELLÀ, ICV iniciem un nou procés cap a les properes eleccions municipals que tindran lloc el 22 de maig d’enguany.

SOM CORNELLÀ vol ser un procés participatiu, que visitarà tots els barris de Cornellà per recollir les vostres opinions i propostes. El programa no el farem sols/es. No tenim la veritat absoluta. ICV tenim valors, propostes i idees basades en els molts anys de govern i de presència al l’Ajuntament, però segur que en el debat amb vosaltres, podem rectificar i afinar. Per això volem recollir les opinions de veïns/es, d'entitats, i de professionals, com mestres i metges, que estan a peu de carrer a peu de barri. Les propostes que acabem fent seran propostes fetes des de la humilitat i que, sobretot, volen ser útils per la gent.

ICV no ens tanquem al despatx de l’Ajuntament, i farem tot el possible per estar a peu de carrer, per buscar una sortida justa a la crisi, i per defensar els drets socials i la igualtat enfront les retallades d'en Mas i en Zapatero.

SOM CORNELLÀ, no és només un lema, sinó una manera d’entendre la política, una manera d’entendre i construir la Cornellà del 2020. El futur no està escrit, podem tenir un Ajuntament més dialogant i sensibles als problemes de la seva gent. Cornellà potser un motor de canvi per sortir de la crisi, però la ciutadania ha de ser-ne protagonista.

Tots aquest anys hem apostat sempre i des de totes les responsabilitats que hem tingut per un foment efectiu de la participació ciutadana que permeti configurar una ciutadania corresponsable amb l’Administració. Si passes de la Política la Política passarà de tú, per això, contra el desinterès ciutadà per la “gestió municipal” ICV volem anar a l’Ajuntament a transformar-lo, a defensar els serveis públics i a obrir portes i finestres per fer-lo transparents i participatiu.

SOM CORNELLÀ vol ser una manera de tornar la política a una ciutadania que veu com la ciutat ja fa molts anys que es mou i es transforma sense la possibilitat d’intervenir –hi. Per això la nostra candidatura, vol ser una candidatura plural i oberta, on la gent d’esquerres i amb voluntat d’un canvi real a la nostra ciutat puguin identificar-se. Per això, estem incorporant gent diversa a la nostra llista, parlem amb tots els col·lectius i elaborarem el programa escoltant les opinions i recollint propostes.

SOM CORNELLÀ també és una campanya gràfica que estarà present al carrer amb diversitat de materials amb els que la ciutadania s’hi podrà identificar. No és una campanya de partit, volem fer una campanya de ciutat.

SOM CORNELLÀ estarà al carrer i al facebook a començaments de març. Ja tens la teva xapa i la teva samarreta? Posa-te-les!

Tu i jo, ella i ell, totes i tots SOM CORNELLÀ

Primers dissenys

2011-02-22T14:22:00.000-08:00

Us penjo el primer material que publicarem aquests dies als diaris gratuïts de Cornellà. Un excel.lent disseny de la Negreta.

SOM Cornellà

2011-02-15T15:40:00.000-08:00

M'acaben de demanr un article de balanç d'aquest mandat a Cornellà. Us adjunto el que he enviat.

Aquests 4 anys han estat marcats per l’impacte de la crisis econòmica a la ciutat i al pressupost de l’Ajuntament, per la gestió de l’urbanisme i l’habitatge, per la conflictiva posada en funcionament de l’Estadi del RCD Espanyol i de l’SPLAU, i per la poca participació ciutadana i la transparència en la gestió. Crisi i Espanyol quan Cornellà hauria d’estar aprofitant el temps per millorar i reinventar-se, per innovar, per dissenyar la Cornellà del 2020.

És cert que la crisi ha afectat molt a l’activitat econòmica de Cornellà però el “totxo” no pot ser mai la solució. Per això, aquest 4 anys, hem proposat uns impostos locals més justos i sostenibles, hem qüestionat el paper de PRECSA i EMDUCSA davant la crisi per la seva manca de criteris i sensibilitat socials, i no hem signat l’Acord Social de Cornellà perquè, tot i tenir bones propostes socials, suposa la construcció de més de 4000 pisos privats i públics (principalment de preu concertat a 2500€ metre quadrat) urbanitzant els darrers terrenys de la ciutat.

Creiem que la política d’equipaments està descompensada perquè si bé el Citilab o el Parc Esportiu Llobregat, tot i la seva mala gestió, són de primera els equipaments que més s’usen a Cornellà com les escoles, els pavellons o els centres cívics són de tercera divisió. Per això proposem que el cinema PISA segueixi sent un espai cultural i no l’enderroquem.

Cornellà també ha de millorar en matèria de Participació. L’Ajuntament és dels ciutadans i de les ciutadanes de Cornellà no del seu govern. No és suficient amb que l’Alcalde tinguin un bloc o que els funcionaris li muntin sopars a casa de veïns de Cornellà. Fa anys que reclamem que la ciutadania pugui parlar al Ple, i hem demanat comissions ciutadanes per decidir el futur de Can Bagueria i de la Festa Major o per opinar i controlar els Projectes Urbanístics. Si a Cornellà viuen quasi 90.000 persones, per què conformar-se només amb les idees i opinions de l’Alcalde o d’algun regidor?

El joc democràtic requereix tant de govern com d’oposició, i encara més si el govern manté una majoria absoluta des de 1987. Les majories absolutes no són bones, i encara menys si duren tant i sempre manen els mateixos. Per això el 2007, ICV vam triar la soledat de l’oposició a canvi d’una major llibertat d’expressió. 4 anys després creiem que hem fet una bona feina, fent una oposició responsable i crítica, controlant la gestió municipal, fent més propostes que ningú i plantejant alternatives i sumant-nos al consens en temes com l’Acord per la Governança o la creació del Síndic de Greuges.

Apostem, i ho seguirem fent, per una Cornellà més activa, més participativa, on els ciutadans i ciutadanes siguem protagonistes i no clients de l’Ajuntament. Cornellà pot estar adormida, però està viva, i entre totes i a tots podem despertar-la. Hi ha Alternativa i ICV volem contribuir a construir-la amb la seva gent. No ho oblidem mai: Tots i totes, ell i ella, tu i jo som Cornellà.

Les hipoteques no poden ser una condemna eterna.

2011-01-30T16:22:00.001-08:00

El mes de gener ICV-EUiA tornàvem a demanar al Parlament i al Ple de Cornellà un canvi legal per ajudar les persones i les famílies sobreendeutades, i desnonades. Tingui o no tingui competències, creiem que l’Ajuntament de Cornellà ha de ser més sensible a aquesta problemàtica i així li vam demanar a l’alcalde.

Per moltes famílies catalanes i de Cornellà, el pagament de l’habitatge és el principal problema després de l’atur. Els Serveis Socials municipals, els d’habitatge, i els de Consum han de plantejar-se com poden ajudar encara més a les famílies que perden el pis o tenen risc de perdre’l.

Mentrestant, els bancs i caixes no només no han pagat cap factura pel desastre causat, sinó que han rebut ajuts de l’administració sense cap contrapartida. Han rebut, per tant, ajuts de tots nosaltres via impostos. Han rebut ajuts de la gent que ells mateixos han contribuït a deixar sense llar, sense feina, endeutats i sense expectatives. Persones que paguen doblement o triplement la crisi. Perquè han perdut la feina, perquè han perdut el seu habitatge i els estalvis que ja hi havien destinat, i perquè s’han de fer càrrec d’un deute, fins i tot després d’haver perdut el pis. Deute que, possiblement, mai no podran pagar i que els pot fer pràcticament impossible estabilitzar de nou la seva vida. Si famílies i bancs van acceptar que el pis tenia una valor hipotecari (amb una taxació externa), si el mercat cau no pot ser que diferència de valor la paguin només les famílies.

És urgent modificar l’actual legislació hipotecaria (de competència estatal). Si Espanya té un problema relatiu d'endeutament públic, encara el té més important d'endeutament privat; de famílies i empreses. Entre 2008 i 2010 s’han iniciat a Catalunya uns 50.000 processos d’execucions hipotecàries, fent que milers de persones han perdin el seu habitatge.

ICV creiem que cal evitar el sobreendeutament familiar, les clàusules bancàries abusives, establir uns ingressos inembargables, limitar la responsabilitat econòmica en el retorn dels préstecs al valor de l’habitatge hipotecat, i evitar el desnonament de les famílies en el cas d’execució hipotecària amb la introducció legal de la figura de substitució de la propietat pel lloguer temporal –fins a cinc anys- amb fixació d’un lloguer just.

ICV hem proposat des del 2007 tot això diverses vegades al Congrés i ara al Parlament ens centrem en aconseguir un acord per fer possible la dació en pagament: que en cas d’impossibilitat d’atendre els pagaments, el deute hipotecari quedi saldat amb l’entrega de l'habitatge hipotecat (el banc es queda el pis per liquidar la hipoteca).

De moment, ni CiU, ni PP, ni PSC-PSOE han col·laborat per resoldre la situació de ruïna a la que, en plena crisi, s’han vist abocades milers de persones i famílies. Però ICV ens resistim a acceptar que la hipoteca pot ser una condemna per tota la vida de pares, mares i fills/es. I vosaltres?

Algunes idees que em van quedant clares sobre el debat de la reforma de les Pensions.

2011-01-20T05:25:00.000-08:00

Avui he assistit a l' Assemblea conjunta de Delegats/des de CCOO i UGT que s'ha celebrat a la Farga de l'Hospitalet. Amb el lema "Treball estable i segur fins als 65 anys" milers de persones hem escoltat en Joan Carles Gallego, en Josep Maria Álvarez, en Cándido Méndez i l'Igancio Fernandez Toxo.
Haig de dir que he escoltat i he aprés, sobretot, i cada dia més, d'en Toxo.
Crec que és una persona formada, sòlida en coneixements i valors i pedagògica en les explicacions. Espanya necessitava un "Toxo" i ,com diria un bon amic, menys totxo.

Però centrem-nos en els temes de les reformes que està impulsant els governs; tant el de Zapatero, com, en menor mesura, el de Mas.

Una primera idea que crec que hem de tenir tots i totes clara: No es pot barrejar el futur de les pensions amb la crisi econòmica. No tenen res a veure, i tant sols estan vinculades per una qüestió d'interès polític i de tàctica electoral i econòmica. La prova més clara d'això és que la reforma de les pensions que planteja el govern és d'aplicació progressiva i entraria en vigor el 2013, passades eleccions i potser crisis, i els efectes totals de la reforma no els veuríem fins el 2028 a la caixa de la seguretat social.

És evident que es vol fer la reforma per aprofitar la por de la gent treballadora en l'actual situació econòmica, i alhora ajudar als bancs i caixes a fer més negoci amb els Plans de pensions.

Cal entrar a negociar sobre le futur del sistema? Potser si, hi ha coses que es poden modificar per fer-lo més sòlid, però negociar ara no és el millor moment. Tot i això, un cop t'has assegut a negociar hi ha molts temes que es poden tocar abans d'ampliar de forma general l'edat de jubilació als 67 i el període de cotització a 41 anys. Avui l'edat de jubilació als 67 anys ja està en el sistema. T'hi pots acollir si tú i l'empresa voleu, i pot ser una solució per a persones amb baixa cotització.

Crec que si volem fer un sistema perdurable i de qualitat ( i avui, el sistema de protecció social encara no el tenim ni en crisi ni fallida) el primer que cal és evitar l'ús abusiu de la jubilació anticipada al que moltes empreses solvents s'acullen per mantenir beneficis i que sovint paguem amb diners públics i combatre el frau fiscal. Alhora cal millorar les prestacions d'aquelles persones que per diverses raons no tenen prou cotització. Un exemple clar són les dones, que o bé s'han incorporat tard a la feina i a la cotització, o han aturat la seva vida laboral per obligacions o dedicacions familiars. L'estat ha de complementar les cotitzacions de les dones, per exemple, cal premiar la maternitat amb cotitzacions complementaries de 2 o més anys com es fa a França o Alemanya.

Per aquí han d'anar els tiros. Què ens expliquin de veritat perquè a la gent que té 35 anys cotitzat se'ls vol fer treballar fins als 67.

Què ens expliquin per a qui governen si pugen el salari mínim interprofessional poc menys de l'1% i en canvi pugen la tarifa de la llum el 10%.
Coincideixo amb els líders de CCOO i UGT en considerar que Zapatero s'està suïcidant políticament i està portant a la dreta al govern al abraçar el programa neoliberal. Crec que davant la por de que els mercats els renyin, ZP i els seus ministres, acabaran sent castigats per la ciutadania.

No més retallades! No es pot fer més caixa a costa de la gent treballadora. I això ho ha de saber també CiU i Mas. Perquè tampoc és acceptable reduir els impostos als rics quan es necessiten recursos a Catalunya.

Els governs estan condemnant a les famílies a la misèria al eliminar serveis i prestacions com la prestació mínima d'atur dels 426 euros.

Per què la crisi sempre la paguem els mateixos?

Comencem a fer Balanç

2011-01-14T16:05:00.000-08:00

Aquest dies on les candidatures dels diferents partits escalfen motors per aconseguir un bon resultat al mes de maig, la gent d'ICV Cornellà hem començat a fer Balanç dels nostres quasi 4 anys d'oposició. Aviat tindreu a casa una "Gotera" on us expliquem algunes de les nostres opinions i de les nostres propostes, i perquè creiem que el govern municipal n'ha descartat la majoria, però no m'he pogut estar d'avançar-vos algun coseta.

Hem presentat del 2007 al 2011 una seixantena de mocions, precs i preguntes per debatre al Ple Municipal. Tot i que tothom dirà que ha fet molt, i alguns s'apuntaran com a pròpies coses que hem proposat d'altres, crec que els números, la vostra memòria, i potser la història, poden deixar a cadascú al seu lloc. Si aneu a les actes de Plens i comissions ho trobareu. Jo,sense haver fet l'exercici de recomptar al detall ,crec que ICV dupliquem l'activitat de la resta de grups polítics sumats en aquest 4 anys.

I què hem demanat aquest anys? Us detallo una mostra:

Fer una comissió ciutadana per dissenyar la Festa Major de Cornellà i també una altra per recuperar Can Bagaria
Regular l’Antena de telefonia mòbil del carrer Pius XIIè
Regular i facilitar l’expressió cultural dels graffiti i dels murals
Fomentar l’estalvi d’aigua
Recuperar la Memòria històrica i assignar els noms de carrers pendents a lluitadores i lluitadors antifranquistes·
Millorar la mobilitat a Cornellà, demanar la unió de les línies TramBaix i TramBesósn i·que futures línies L3 i C3 del Metro i RENFE ens connectin amb la resta de la comarca.
Modificar el Reglament Municipal per permetre el debat polític i la participació ciutadana als Plens·
Reformar els impostos locals per fer-los més socials i sostenible,s i compensar el desequilibri de l´IPC dels anys que es negatiu.
Promoure l’ocupació de les dones amb mesures locals, i incorporar Clàusules socials als projectes dels “Plans Zapatero”
Impulsar la creació del Consell Assessor d’Urbanisme i Política Territorial de la Ciutat.
Demanar a la Generalitat que no es fes la reducció prevista de professionals als serveis educatius.·
Establir mesures locals per lluitar contra la pobresa infantil
Acordar que l’Ajuntament no contracti mitjançant ETT´s.
Impulsar un pacte local per la laïcitat o condemnar els atacs a les ONG de l'exèrcit d'Israel

Alhora, hem demanat que s'apliqui un reglament públic i transparent per les ajudes socials i les subvencions, que es millorés el reglament d'Escoles Bressol, o que es consensuessin amb els veïns de Riera els accessos al barri els dies de partit de l'Espanyol. També hem demanat que PRECSA i a l'Ajuntament més claredat en les accions i les ajudes anticrisi i hem demanat explicacions per la mala gestió del Parc Esportiu Llobregat i per la gestió que ha fet EMDUCSA de les promocions de Destraleta i Siemens.

Però també hem acordat en mocions conjuntes amb la resta de grups, com commemorar el 28 de juny, dia de l’alliberament gai, lesbià, bisexual i transsexual, recuperar les troballes arqueològiques del voltant de l’església, o promoure l’ús igualitari del llenguatge o commemorar el dia internacional contra la violència vers les dones.

Em deixo moltes coses. però, amb l'actual Reglament Orgànic Municipal i l'aplicació restrictiva que en fa l'alcalde, limitant temàtiques i nombre de mocions, precs i preguntes, crec que déu ni dó amb la feina, no?

El 2011 pot ser millor.

2010-12-27T09:33:00.000-08:00

L’any 2010 s’acaba. Un any, com tots, on la gent del Baix Llobregat segur que hem viscuts bons i mals moments personals, familiars o professionals. M’atreviria a dir, però, que per molts i moltes de vosaltres no ha estat el millor dels anys per culpa de la crisi i les seves repercussions. Segur que molts i moltes de vosaltres esteu patint directa o indirectament el tancament d’empreses, els expedients de regulació, l’atur, la congelació de les pensions o les retallades de sous dels treballadors i treballadores públics.

Res fa pensar que el 2011 hagi de ser millor que el 2010, però tampoc ha de ser necessàriament pitjor. Per què no fem del 2011 l’any de la igualtat i la justícia social? Per què no fem que siguin menys les famílies que pateixen la crisi? Per què no fem que del 2011 l’any del diàleg, el respecte envers l’altre i la pluralitat? Per què no?

Us proposem que sigueu tenint esperança. Estem convençuts que la crisi només te solucions des de l'esquerra i amb una nova economia socialment justa i ecològicament sostenible. Per això seguirem apostant per la democràcia, per separar els diners de la política, perquè no s'amaguin els Millets, perquè els més febles tinguin veu, i perquè no s'oblidi la lluita obrera i de barri. Apostem per la nova política, i lluitarem contra l'opacitat pública i les retallades socials..

Segur que amb l’esforç quotidià, la implicació i la participació de cadascun/na de nosaltres, el 2011 pot ser millor. Potser el 2011 serà l’any dels canvis que el món i també Cornellà que necessiten. Ànims a tothom i Feliç 2011.

No compartim els Pressupostos de Cornellà pel 2011.

2010-12-26T14:53:00.001-08:00

Amb el 2011 entra en funcionament un nou Pressupost Municipal. 116 milions d'euros amb els que l'Ajuntament prestarà els seus serveis durant tot l'any. Però, es tracta d'un pressupost compartit per la resta de grups, el personal dels serveis, les entitats i la ciutadania?

Des d’ICV tenim dificultats per compartir alguns projectes, bona part de les decisions de gestió quotidianes, i sobretot, la majoria de maneres de fer amb l'Alcalde i el seu equip de Govern. Si que compartim alguns projectes perquè creiem que són justos i encertats, però poca cosa més. És molt important fer coses, però també ho és com es fan, el camí.

Estem en una conjuntura econòmica molt dura, i l’Ajuntament no té una bareta màgica per resoldre la crisi econòmica. Ara, les decisions del govern estatal de Zapatero encara ens ho posen més difícil. Les retallades de sous a treballadors/es públics, la reforma laboral o la congelació de les pensions no estan ajudant gens a ciutats treballadores com Cornellà.

Tot i que tinguem un centre comercial nou, on ha de treballar més gent, tenim més atur, més precarietat laboral, més temporalitat i menors salaris. Molts comerços van tancant i comencem a tenir polígons industrials amb molta persiana baixada i amb molta activitat econòmica al “ralentí”.

Per això creiem que, amb aquesta situació, en el disseny i debat d'aquest Pressupost pel 2011, calia fer un replantejament global i replantejar si l'Ajuntament ha de fer les coses que fa. Un replantejament profund que trobem a faltar. Si Cornellà ha canviat, l'Ajuntament ha de canviar de polítiques.

Un pressupost té a veure amb prioritats polítiques i, per a nosaltres, per aquest mandat (2007-2011) hi havia algunes prioritats que Cornellà necessitava abordar i que no hem pogut abordar conjuntament amb l'Alcalde i el seu equip. Des de com abordar la crisi, i com fer una Ajuntament més transparent, a coses més concretes com intentar que no marxi més gent jove perquè no poden pagar un pis a Cornellà o quines polítiques fem per a incrementar l’ocupació (tenim 40% d'atur juvenil).

No podem seguir amb la ciutat del totxo, i s’ha demostrat que tampoc ens va massa bé amb la ciutat de les oficines perquè tenim moltes tancades. Cal replantejar la política urbanística i d’habitatge, l’organització municipal i com es presten molts serveis.

Tampoc entenem com aprovem un pressupost sense que ni els consells de participació, ni les entitats, ni altres col·lectius que també coneixen Cornellà no hagin participat realment en res del que té a veure amb la despesa de l’Ajuntament. L'Ajuntament és dels ciutadans i ciutadanes de Cornellà no del seu govern.

Llàstima, amb un escenari dur com el que tenim, calia intentar que el consens, que l’entesa política, a l'Ajuntament i a la ciutat fos més important del que ha estat. El consens però, ni es fa ni es construeix només des d'un bloc, amb conferències a l'Auditori i amb sopars muntats per funcionaris. Esperem que pel futur tots i totes ho tinguem en compte.

Ens explicaran algun dia les subvencions de Cornellà?

2010-12-09T01:46:00.000-08:00

Com sabreu, durant aquest mandat el Grup Municipal d'ICV-EPM ha demanat en diverses ocasions conèixer amb detall la justificació tècnica de les subvencions a entitats culturals i esportives de Cornellà. Fins el dia d'avui encara no tenim aquest detall, tot i haver-ho demanat de forma oral en Comissions Informatives i Plens.

Sempre he defensat que cal fer una política transparent en general i amb els contractes, concessions i subvencions en especial. Cornellà no és pas un exemple de transparència i equilibri en les subvencions que atorga el seu ajuntament, ni en els convenis que signa amb les entitats per desenvolupar programes o gestionar instal.lacions. Recordareu el que us vaig explicar sobre com es gestionen les pistes i pavellons públics a Cornellà? Alguns amb concurs públic d'altres amb convenis directes amb les entitats.

Així, buscant explicacions justes i transparents de les subvencios d'aquest 2010 vam fer la següent pregunta escrita en el passat Ple:

L'Ajuntament de Cornellà l'any 2010 ha concedit les següent subvencions a les següents entitats esportives

CLUB HANDBOL RÀPID CORNELLÀ – 9.986,55€

CLUB VOLEIBOL CORNELLA – 5.265,80€

CLUB BASQUETBOL CORNELLÀ- 28.410,76€

AEJ RIERA CORNELLÀ- 8.689,04€

CLUB CORNELLA FUTBOL SALA – 6.238,82€

CLUB BASKET ALMEDA- 12.689,38 €

BASQUET FEMENÍ CORNELLÀ – 8583,68€

Atès que segons es va publicitar pel propi Ajuntament de Cornellà i s'explicà en el Consell Municipal d'Esports les subvencions a entitats esportives de Cornellà es concedeixen segons un conjunt de criteris que el Departament d'Esports valora, el Grup Municipal d'ICV-EPM de l'Ajuntament de Cornellà pregunta:

Quins són els criteris que sustenten cadascuna de les subvencions abans referides i la seva variació en relació a l'any 2009? Quin és el nombre d'equips, en quines categories juguen i quin és nombre de jugadors i jugadores de Cornellà que practiquen esport en cada entitat?

La nostra voluntat és que ens expliquin les diferències d'import entre entitats, ja us explicaré que ens responen però a mi no em surten els números. En aquest llista hi ha entitats amb 10 o 12 equips federats i més de 100 nens/es que reben molt menys que entitats amb 3 o 4 equips. Diferència encara més clara si busquem en quines categories juga cada club i quants nenes, nenes i joves de Cornellà, veïns i veïnes de Cornellà, juguen als seus equips.

Ja us explico.

És Cornellà més conservadora i reaccionaria?

2010-11-29T11:55:00.000-08:00

El 28 de novembre els catalans i les catalanes vam poder triar quin Parlament i quin Govern volíem per Catalunya, i ho vam fer participant de manera significativa. Segurament una part de Catalunya va votar en funció de la crisi econòmica i com cadascú l'estava afrontant, i segur que una altra part de Catalunya va votar en funció de com veia l'encaix de Catalunya a Espanya i com cada partit l'abordava.

Sigui per una clau o per l'altra, la qüestió és que la gent de Catalunya va decidir que el temps del Govern d'Entesa, l'injustament vilipendiat tripartit, havia d'acabar i van decidir posar-hi fi per la via democràtica; no votant als partits que hi hem format part els darrers 7 anys i prou. Després de perdre entre els tres partits del govern més de mig milió de suports, no queda altra que felicitar als guanyadors i als partits que han incrementat el seu suport, i esperar que aquests ho facin el millor que sàpiguen.

Tot i això, la gent d'ICV-EUiA creiem que haver tingut l'oportunitat de treballar per Catalunya des del govern ha valgut la pena. S'han fet més coses per la població més necessitada alhora que s'han fet coses diferents, que injustament no s'havien fet mai, i que calia fer. Ens sentim orgullosos i orgulloses d'haver contribuït a millorar Catalunya.

Desitgem que tothom aprengui dels errors i que ningú es cregui amb més poder del que les urnes li han donat. Tant de bo que el nou govern de Catalunya no retrocedeixi en polítiques socials, de lluita contra el canvi climàtic o de seguretat. Esperem i desitgem que el nou govern no torni a oblidar comarques com el Baix Llobregat i ciutats com Cornellà.

Des d'ICV volem donar les gràcies a tota la gent de Cornellà que ens heu donat suport en aquestes eleccions (3460 persones, més d'un 10%) i que ens ha convertit en un dels municipis de Catalunya on ICV-EUiA ha mantingut major suport. Gràcies!

Tot i que avui l'hegemonia electoral i institucional dels parits de dretes (CiU, PP, Ciutadans, i SI) és clara a Catalunya, estem segurs que la situació és conjuntural i que els valors de l'esquerra encara són socialment majoritaris. Ni Catalunya, ni el Baix Llobregat, ni Cornellà són tant conservadors i reaccionaris com una simple lectura dels resultats ens diria.

Us proposem que sigueu tenint esperança. Estem convençuts que la crisi només te solucions des de l'esquerra. Per això seguirem apostant per la democràcia, per separar els diners de la política, perquè els més febles tinguin veu, perquè no s'oblidi la lluita obrera i de barri, perquè es redistribueixi la riquesa, i perquè no s'amaguin els Millets. Per no donar passos enrere i donar-los endavant amb una nova economia socialment justa i ecoloòicament sostenible.

ICV-EUiA apostem per la nova política, i farem oposició contundent al govern de Catalunya que vulgui tornar enrere, i aposti per l'opacitat i les retallades socials. Catalunya no es quedarà orfe de propostes i referents d'esquerres mentre les dones i homes d'ICV-EUiA puguem evitar-ho. S'obre un nou procés a Catalunya i també a Cornellà i al Baix Llobregat, un procés llarg on s'hi ha de sumar molta gent i on us proposem que ens acompanyeu. Potser (Per què no?), diumenge 28 també va començar el canvi a Cornellà que des d'ICV-EUiA demanem, us hi sumeu?

Els nostres barris primer

2010-11-25T09:33:00.000-08:00

Dilluns passat vam plantejar en un acte al Centre Cívic de Sant Ildefons que ciutats com Cornellà i barris populars com Sant Ildefons necessiten un nou govern d'esquerres a Catalunya. I ho vam fer fent balanç de la gestió que ha fet el govern d'esquerres, i explicant les seves propostes per Catalunya i pels barris populars que planteja ICV-EUiA.

Ja fa uns dies que us vaig “penjar” en una altra entrada les dades més significatives d'inversió, subvenció i ajuts que el govern català ha realitzat a Cornellà, així que no hem repetiré.

Com vaig dir dilluns 22 acompanyant els candidats al Parlament Lorena Vicioso i Josep Vendrell, qui també ha estat Secretari de Relacions Institucionals i Participació del govern de Catalunya, cal explicar entre els nostres veïns i veïnes de Cornellà la important inversió i el desenvolupament de polítiques socials que ha fet el govern de Catalunya i que ha beneficiat com mai a Cornellà. Aquest govern ha fet més coses però sobretot s'han fet coses diferents i que no s'havien fet mai. Polítiques d'aigua, de memòria democràtica, Llei de barris.

Crec que hem de tenir clar que després de l'oblit de l'era Pujol, que Mas vol repetir, els governs d'esquerres ha tornat al mapa de la despesa de la Generalitat la nostra ciutat. Quant haguéssim trigat en construir les Escoles Ignasi Iglesias i Martinet en l'època Pujol? Haguéssim tingut Residència Teresa Duran, Parc de Bombers, Caserna dels Mossos o recuperació del Riu, amb Mas i Pujol? Jo crec que no. Ni la Generalitat hauria ajudat a la promoció d'habitatges públics, ni d'escoles Bressol, ni hauria promogut el reconeixement públic dels lluitadors i les lluitadores antifranquistes de Cornellà. Així de clar ho penso i crec que el candidat de CiU Artur Mas m'està donant la raó.

No van voler canviar la llei electoral i es queixen de la inversió del Govern a l'àrea metropolitana. En actes a tota Catalunya, excepte a l'àrea metropolitana de Barcelona, han justificat que les comarques amb menys població tinguin més pes electoral encara (allò d'una persona un vot no va per CiU) i tornin a tenir encara més inversió de la Generalitat.

I vull deixar clar que crec que el que ha fet el govern de la generalitat no és ni tant sols un política de discriminació positiva amb els barris metropolitans, sinó un redistribució equitativa dels recursos per salvar dèficits històrics. Les persones que viuen en municipis petits continuen rebent, lògicament, més recursos per capita. Tot i això, com ha canviat el Baix Llobregat en aquests darrers anys de govern d'esquerres!.

Però no podem oblidar que estem en crisi i necessitem més polítiques socials encara i un canvi de model econòmic també en comarques com el Baix Llobregat.

Com he dit en diversos actes en aquesta campanya s'està optant per dos models estructurats i cohesionats, un des de l'esquerra que aposta pel canvi de model productiu i les polítiques socials que representa ICV-EUiA i un que aposta per retornar a la precarietat, als serveis privats, a les sortides individuals de la crisi que representa CiU. Crec sincerament que ICV som l'aposta per la nova política. Per separar els diners de la política. Per no donar socialment passos enrere i donar-los endavant amb una nova economia socialment justa i ecològicament sostenible. CiU i també Zapatero són la vella política i les retallades socials que tant malament ens van a la gent treballadora i a ciutats com Cornellà i comarques com el Baix Llobregat.

Per això, la gent del Baix Llobregat, de Cornellà i de barris com Sant Ildefons, Gavarra, Riera o Almeda hem d'optar per l'esquerra, i perquè no, per ICV-EUiA.

Externalitzant l'educació?

2010-11-19T11:10:00.000-08:00

Com us he anat dient al facebook i al twitter aquesta ha estat la setmana dels números. Dijous vam debatre i aprovar al Ple de la Diputació el seu pressupost pel 2011. Un pressupost que passa de 680 a 615 milions d'euros. En uns dies us faré un resum de la meva intervenció al Ple.

El que avui volia comentar-vos té més a veure amb Cornellà. Com ahir, avui divendres he seguit el dia amb números, en aquest cas els de l'Ajuntament. Avui hem tingut la comissió d'Hisenda on hem anat veient l'evolució econòmica i els compromisso econòmics que va prenent el govern de l'Ajuntament de Cornellà. Ha estat prou interessant. Ha passat per la comissió l'expedient per fer una subvenció per La Fundació d'atenció a Joves la Carena (vinculada a la Coordinadora contra la Marginació), cosa que m'alegra sobretot després de coneixer fa uns dies la seva delicada situació econòmica. Força bé, d'acord. També hem conegut que la junta de govern va decidir l'ampliació del contracte del Servei d'Ajut a Domicili de Cornellà, he preguntat el perquè i com esperava se m'ha explicat que es tracta d'un increment en el nombre de persones que reben atenció. D'acord en ampliar el servei, tinc més dubtes de la idoneitat d'anar externalitzant tota l'atenció a les persones depedents de Cornellà. L'altre tema important ha estat la explicació del procés de contractació d'Educare XXI per la gestió de l'Escola Bressol del Torre de la Miranda, la nova escola bressol de Sant Ildefons, la quarta de Cornellà que se n'externalitza la seva gestió i la quarta que gestionara aquesta empresa.

Ja sabeu que sòc força crític amb l'externalització de serveis públics en general, però encara ho soc més quan aquest són serveis tant sensibles per la població més vulnerable com la infància o la gent dependent

En possitiu i paral.lelament a la meva opinió política sobre l'externalització d'una escola bressol, cal dir que en aquest procés estrenem el sistema d'infomació sobre la contractació pública pública que vam pactar tots els grups en les "Millores de governança" municipals. Ara trobareu tota la informació sobre la contractació pública municipal al web municipal en l'apartat perfil del contractant.

Tornant a l'externalització dels serveis educatius de Cornellà i en concret de les escoles bressol, haig de dir que entenc les dificultats econòmiques municipals per engegar un servei d'escola bressol amb personal propi, que estic segur que en general el personal de les empreses de servei faran molt bé la seva tasca educativa (ho dic per experiència pròpia) i que d'entrada les famílies no notaran si l'educadora és personal municipal o d'una empresa. Ara, a la llarga crec cap servei educatiu pot ser compatible amb l'explotació econòmica i la recerca de beneficis que, legítimament, qualsevol empresa busca. No hem de perdre de vista que avui Educare XXI ha "derrotat" en el concurs per la gestió de l'escola bressol a empreses multinacionals com Clece o Eulen. Crec alhora, que és insostenible crear un equip educatiu cohesionat, madur i engrescat amb les condicions laborals que tenen les educadores de les empreses de serveis, i fer-lo compatible amb personal municipal amb altres drets i interessos.

I tot això sense voler entrar en valorar la idoneitat de que una única empresa gestioni les 4 escoles bressol municipals que s'han externalitzat a Cornellà: Arc de Sant Martí (Almeda), Rosa dels Vents (Pedró), Cel Blau (Fontsanta-Suris), i ara Torre de la Miranda (Sant Ildefons). Però bé això dòna per un altre article, no? Serà bo externalitzar així l'educació 0-3?

Generació Euríbor 3. Em resisteixo a creure que això no té solució.

2010-11-17T13:39:00.000-08:00

Fa uns dies ICV-EUiA tornàvem a posar en els mitjans de comunicació la necessitat de que en cas d’impossibilitat d’atendre els pagaments, el deute hipotecari quedi saldat amb l’entrega de l'habitatge hipotecat. Llàstima que com és un tema que toca als “poders” del país no ens van fer massa cas.

Els i les que seguiu aquest bloc sabeu de les meves reflexions entorn la sagnia que bancs, caixes, immobiliàries i administradors públics han generat en la “generació més preparada” d'Espanya i Catalunya. La meva, la nostra, la “Generació Euríbor”. Em resisteixo a acceptar que la hipoteca pot ser una condemna per tota la vida.

L'equació resultant d'especulació amb el sòl privat i públic + descontrol de taxacions + descontrol de l'oferta d'hipoteques en import, preus i durades + manteniment dels beneficis de promotors immobiliaris, constructors i financadors, ha estat igual a disbauxa en el mercat immobiliàri i sobretot sobreendeutament de les famílies que han accedit a l'habitatge en la darrera dècada.

No hem de perdre de vista que si Espanya té un problema relatiu d'endeutament públic, encara el té exponencialment més important d'endeutament privat; de famílies i empreses.

Durant una dècada a Espanya es construïen més habitatges que a França, Alemanya i Itàlia junts. Fins a 800,000 habitatges en un any. Avui, entre 2008 i 2010 s’han iniciat a Catalunya uns 50.000 processos d’execucions hipotecàries. Per moltes famílies catalanes, el pagament de l’habitatge és el principal problema, després de l’atur. Les persones més vulnerables de la nostra societat estant pagant la crisi econòmica que han creat els bancs i el sector immobiliari, van tenir enormes beneficis durant una dècada construint habitatges en quantitats desmesurades i augmentant els preus exponencialment.

Els bancs i caixes no només no han pagat cap factura pel desastre causat, sinó que han rebut ajuts de l’administració sense cap contrapartida. Que han rebut, per tant, ajuts de tots nosaltres via impostos. Que han rebut ajuts també de la gent que ells mateixos han contribuït a deixar sense llar, sense feina, endeutats i sense expectatives.

Per nosaltres, ningú ha de quedar sense habitatge per culpa dels bancs, però és que moltes persones paguen doblement o triplement la crisi:

Perquè han perdut la feina, perquè han perdut el seu habitatge i els estalvis que ja hi havíen destinat, i perquè s’han de fer càrrec d’un deute, fins i tot després d’haver perdut el pis. Deute que, possiblement, mai no podran pagar i que els pot fer pràcticament impossible estabilitzar de nou la seva vida. Això no és just i és abussiu. Si el Banc va accepatr que el pis valia X a l'hora de concedir una hipoteca ara no pot considerar que el mateix pis val X- el 50%. No pot ser que aquest diferència la paguin només les famílies.

I em direu, a Catalunya què ha fet el Govern de la Generalitat davant d'aquest fet?

1.- Incrementar el pressupost destinat a ajuts per evitar desnonaments.

2. Crear l’oficina Ofideute amb la que l’administració ofereix un servei de mediació entre les famílies amb problemes i les entitats financeres.

3. Negociar amb les entitats financeres acords per minimitzar el nombre de desnonaments.

Pot fer més? Si. Seguir fent tot això i continuar incrementant el parc d'habitatges públics i evitar el desnonament de les famílies en el cas d’execució hipotecària de l’habitatge habitual.

Però sobretot es fa necessària una modificació de l’actual marc legislatiu en matèria hipotecaria (de competència estatal) en els sentits següents:

1.- Que doni garantia al ciutadà a l’hora de contractar un crèdit hipotecari, perquè no es comprometi un esforç superior al que la llar pot destinar per al pagament de la hipoteca, durant tota la vigència del crèdit. Al febrer de 2009 Joan Herrera va presentar una proposició de llei al congrés, encara no debatuda sobre el dret a l’habitatge, que aborda la qüestió del sobreendeutament, les clàusules abusives i els ingressos inembargables.

2.- Percentatges màxims de finançament de la compra d’habitatges (80%).

3.- Garantia de les operacions de finançament als compradors limitada al valor del bé hipotecat.

4.- Limitar la responsabilitat econòmica en el retorn dels préstecs al valor de l’habitatge hipotecat, quan es tracti de l’habitual: Fer possible la dació en pagament amb alliberament de responsabilitat pel que excedeixi d’aquest valor. Joan Herrera va presentar una Proposició No de llei per a fer efectiva la dació en pagament, és a dir que amb l’entrega de l’habitatge es liquidi la totalitat del deute hipotecari. El resultat final del debat va ser l’aprovació, sense suport del PSOE, d’una esmena que obligava el Govern en que en el termini de 3 mesos a elaborar un informe sobre l’impacte econòmic d’aquesta mesura. Hores d’ara malgrat haver reclamat l’informe no tenim resposta.

5.- Evitar el desnonament de les famílies en el cas d’execució hipotecària de l’habitatge habitual, amb introducció legal de la figura de substitució de la propietat pel lloguer temporal –fins a cinc anys- amb fixació d’un lloguer just.

Finalment us vull recordar que en plena crisi econòmica, quan milers de persones no poden fer front al pagament del seu habitatge, el Congrés aprova una llei que facilita el desnonament exprés. Evidentment, el grup ICV-EUiA s’hi va oposar. S’ha de legislar per a donar major garanties als propietaris? Creiem que si, però garantint que aquelles persones que cauen en situacions d’atur i de risc d’exclusió no vegin agreujada la seva situació.

És a dir, ni CiU ni PSC han col.laborat a resoldre la situació de ruïna a la que s’han vist abocades milers de persones i famílies, impedient el sobreendeutament i les clàusules abusives, establint ingressos inembargables o fent efectiva la dació en pagament.

En el cas de CiU, mentre diu estar a favor de la dació en pagament el que fa és pactar amb el PSOE el desnonament exprés o evitant que la Llei hipotecari es modifiqués en la línia del que us he plantejat.

Tot plegat, la veritat, no entenc que els que diuen ser garantia de suporta la família (CiU) o de polítiques de progrés (PSC) no apostin per resoldre el problema número 1 de moltes famílies catalanes i de Cornellà; Mantenir la seva casa.

Els altres serveis educatius de Cornellà.

2010-11-08T13:01:00.000-08:00

Avui hem fet una visita que feia mesos que volíem fer. La gent d'ICV Cornellà (l'Elisa Corral, en Josep Porcel i un servidor) hem acompanyat la Dolors Camats ( diputada d’ICV al Parlament de Catalunya), en Ramon Àlvarez (Responsable Educació d'ICV) en Jordi Borrell (Conseller Comarcal d'Educació) i en Lluís Esteve (Regidor d’Educació d’ICV a la ciutat veïna de l’Hospitalet) a visitar tres centres d’atenció socioeducativa de Cornellà de Llobregat.

Hem organitzat la visita amb la finalitat de conèixer diverses experiències d’atenció socioeducativa que es realitzen a Cornellà amb aquells joves que no segueixen els itineraris educatius ordinaris.

Avui hem pogut conèixer l'experiència de les Fundacions “El Llindar” i “La Carena”, signants de l’Acord Social contra la crisi de Cornellà, i que des del compromís social, la implicació professional i el voluntariat realitzen diverses activitats de formació i acompanyament per a joves de Cornellà en general i algun/a de les ciutats veïnes. Intenten construir sortides professionals i donar eines i habilitats socials als i les joves amb més necessitats de la nostra ciutat per tal de que aprenguin un ofici i puguin inserir-se al Mercat de Treball, o continuïn formant-se per ser més autònoms en un futur.

El tercer dels espais que hem visitat és l’Espai de Benvinguda Educativa (EBE) posat en marxa en el darrer curs escolar en conveni entre l’Ajuntament de Cornellà i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Aquest és un espai adreçat als nens i nenes nouvinguts que es troben entre els 8 i 16 anys. El període màxim d’estada en aquest centre és de 2 mesos, i l’atenció educativa al nens i nenes que hi assisteixen es complementa amb un programa d’atenció a les famílies d’aquests nens nouvinguts.

Crec que avui hem pogut confirmar que a Cornellà tenim molta sort de tenir en aquest serveis educatius uns equips professionals tant implicats i tan seriosos. Gràcies Marian, Raimon, Dolors, Sabina, Dolors, Begonya, Míchel, David, Àlex, i a la resta de persones que treballeu a la Carena, l'EBE, i el Llindar. Gràcies per l'acollida que ens heu donat avui, però també gràcies per la vostra implicació. Perquè implicació és el que cal per superar les dificultats burocràtiques i polítiques que sovint plantegen Administracions com l'Ajuntament de Cornellà, i els Departaments d'Educació i Treball, i centrar-vos en el que importa: atendre les necessitats dels infants i joves i de les seves famílies amb més dificultats es digui com es digui el projecte (PQPI, PGS. EBE, AA,..). Tant la gent d'ICV que hem estat a la visita, com els i les professionals que ens han acompanya estem d'acord en que només funciona un recurs educatiu si està pensat segons les necessitats de la zona, del barri, la ciutat i les seves persones.

Estic segur que molta gent comparteix la necessitat de posar recursos públics en atendre i reincorporar als i les joves com fan la Carena i el Llindar o per acollir amb qualitat als nens i nenes que arriben a Cornellà de països de fora d'Espanya com fa la gent de l'EBE, perquè doncs les administracions no hi apostem més i millor?

Que fotut és doncs quan, amb la que està caient, amb l'atur juvenil que tenim i l'abandonament escolar que hi ha, entitats com les Fundacions El Llindar i La Carena, que només treballen amb joves, no poden tenir els recursos que requereixen per fer la seva feina. Com pot ser que el Departament de Treball i el d'Educació portin quasi 20 anys, des de que s'està aplicant la LOGSE (la Reforma) i que s'aplica el concepte d”atenció a la diversitat”, sense concretar com s'atén als i les joves que no poden seguir l'escolarització més normalitzada o no graduen?

O el que és pitjor com pot ser que en ple mes de novembre de 2010 Fundacions com El Llindar i La Carena, encara no tinguin confirmació del finançament dels seus projectes pel 2010?

La solució és poder anar més a l'esquerra en polítiques com Educació i Treball a Catalunya i a Cornellà. Això també es decideix el 28 de Novembre i el Maig del 2011 quan escollim president i alcalde.